Notícies

El director Carlos Marques-Marcet, guanyador del Premi Gaudí 2015 al Millor Director per la pel·lícula 10.000 KM, va participar a la trobada 'Sunday in the Country' organitzada per l'European Film Academy del 5 al 8 de juny 2015. Aquesta és la crònica que ens ha fet arribar.

"El primer cap de setmana d'aquest juny vaig tenir l'oportunitat de participar a les jornades de joves cineastes “Sunday in the Country” que l'Acadèmia Europea del Cinema porta organitzant els últims vint anys. Avui en dia, els nombrosos tallers i festivals que es celebren arreu del món són el punt de trobada i intercanvi més comú per a la gent del cinema dels cinc continents. Tot i així, aquest intercanvi en realitat no deixa de ser una conseqüència de la interacció humana reducte d'una altra finalitat més utilitària: en el cas dels tallers desenvolupar algun projecte nou i en el cas dels festivals exhibir, vendre i promocionar una pel·lícula ja acabada. “A Sunday in the country”, en canvi, no té cap altre finalitat més que desenvolupar la coneixença mútua i l'aprenentatge compartit.

Les jornades es van desenvolupar en un marc incomparable, l'illa croata d'Ugljanj. Certament podria sonar una mica frívol això d'ajuntar un grup de joves cineastes d'arreu del món per passar-s'ho bé. Però és precisament aquest marc relaxat i aquesta obertura de plantejament el que precisament permet que parlem de cinema i ens qüestionem mútuament la nostra manera de fer. Encara que sembli mentida, als tallers i als festivals es parla molt poc de com fem cinema. Es parla de les pel·lícules que has vist, dels directors que t'agraden potser, o comentes i dones consells sobre els guions o els plans de finançament, però poques vegades són les que tens temps per pensar sobre les eines que utilitzes com a director i sobre les diferents possibilitats del llenguatge. Cada dia projectàvem fragments llargs de les pel·lícules de cadascú i això ens portava, a partir de casos concrets, a poder parlar de temes tan diversos com les diferències de treballar amb actors professionals i no-actors, les possibilitats expressives de l'ús de la música en les seves variants de “source” i “score”, els avantatges de treballar amb equips de rodatge lleuger versus equips de rodatge grans, les diferències d'haver de tractar amb canals de televisió públics o privats, per exemple. Aquests debats però no s’acabaven allà sinó que a la nit, durant el sopar, o durant les copes que fèiem després tornaven a sortir.

A més dels cineastes provinents de totes les parts d'Europa (Irlanda, Romania, Suïssa, Suècia, Polònia, Bulgària, etc), l'Acadèmia Europea del Cinema va convidar tres “experts” amb més experiència per passar els dies amb nosaltres, participar als debats i activitats amb tot el grup. En comptes de revestir-se de l'autoritat que aquesta experiència hagués pogut oferir-los, ells van decidir fer precisament el contrari, treure's la jaqueta i participar dels col·loquis i les trobades com si fossin un més del grup.

Sóc de les persones que la paraula “networking” hem resulta especialment odiosa. Literalment s'hauria de traduir “treball per la xarxa”, treball per construir la teva xarxa de contactes, però en la traducció no millora en absolut. En quin moment vam perdre la perspectiva i vam començar a considerar que el fet de conèixer gent i establir relacions amb gent que t'agrada ha de ser un treball? Tot i que després aquests contactes es materialitzin després en coses de feina, les trobades no haurien de ser abans que res un plaer? Deixar de banda els interessos professionals per una estona i profunditzar en el coneixement dels nostres col·legues és un luxe que tots ens hauríem de permetre de tant en tant."

Carlos Marques-Marcet