Notícies

Oficialitzat el canvi de Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català

ACC

Dilluns 8 de maig a les 18.00h a la seu de l’Acadèmia s’ha fet efectiu el relleu de la Junta Directiva pels propers 4 anys de mandat.

Aquesta està constituïda per 10 membres: Isona Passola, presidenta; Joan Bas, vicepresident; Judith Colell, secretària; Agustí Argelich, tresorer; i com a vocals Maria Molins, Paco Poch, Sílvia Quer, Eduard Sola i Josep Maria Civit i Edmon Roch, que com Passola segueixen formant-ne part després d’una primera legislatura.


 
Isona Passola (Presidenta) és llicenciada en Història Contemporània. Productora, guionista i directora cinematogràfica. És fundadora de Massa d'Or Produccions amb què ha realitzat llargmetratges, documentals i pel·lícules de televisió entre els quals destaquen El pianista (Mario Gas, 1998), El mar (Agustí Villaronga, 1999), De nens (Joaquim Jordà, 2003) Mirant al cel (Jesús Garay, 2008), Pa negre (Agustí Villaronga, 2010) o Incerta glòria (Agustí Villaronga, 2017). Ha dirigit els documentals Cataluña-Espanya (2009) i L'endemà (2014). És presidenta de l'Associació de Productors Independents del Mediterrani (APIMED), amb seu a Barcelona, i membre del Patronat de la Universitat Oberta de Catalunya. Exerceix la docència en l'àmbit del guionatge cinematogràfic a la Facultat de Ciències de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Forma part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (2012).

Joan Bas (Vicepresident) és soci fundador de la productora Diagonal TV, i ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la realització i la producció televisiva. La seva trajectòria en la ficció audiovisual comença després de passar per la ràdio i la realització de diferents programes televisius. És a TV3 a on crea, juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, la primera sèrie diària del territori espanyol: Poblenou. També a Televisió de Catalunya participa com a director de producció executiva a diferents sèries com La Lloll, Estació d’enllaç, Pedralbes Centre, Rosa, Vostè mateix, Secrets de família, Nissaga de poder i Les Teresines. A partir de 1997, ja des de Diagonal TV i juntament amb Jaume Banacolocha, es fa càrrec de la producció executiva de sèries com Calle nueva, Ambiciones, Temps de silenci, Rías Baixas, Mirall trencat, Ventdelplà, La Señora, Amar en tiempos revueltos o Infidels, entre d’altres, i dels llargmetratges Va a ser que nadie es perfecto (Joaquim Oristrell, 2006), La corona partida (Jordi Frades, 2015) i The Bookshop (Isabel Coixet, 2016).

Judit Colell (Secretària) és llicenciada en Història de l'Art i té el Certificate in Film de la Universitat de Nova York. Ha dirigit els llargmetratges El domini dels sentits (col·lectiu), Dones (2001), premiat als festivals de Sitges, Lorca i Vitòria entre d'altres, 53 dies d'hivern (2007), presentat al Festival de Sant Sebastià, millor actriu al Festival de Tolouse i nominada a 10 Premis Barcelona, i Elisa K (2010), Premi especial del jurat a Sant Sebastià, Menció especial del jurat a Nantes, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i nominada a 5 premis Gaudí i al Goya al millor guió adaptat entre altres. També ha dirigit les ficcions televisives Positius (2008), Fragments (2003), Radiacions (2012) i L'últim ball de Carmen Amaya (2014). Ha sigut vicepresidenta de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España entre els anys 2011 i 2015 i actualment és membre de la Junta. És directora del Grau de Comunicació Audiovisual i professora a Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Agustí Argelich (Tresorer) és director i programador del Filmets Badalona Film Festival i del BCN Sports Film. És membre del Consell de continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i productor de programes de TV3 com Informatius 3/24, Cinema 3 o Tria 33, i des de 2005 coordina el programa de curtmetratges Curtcircuit. Entre els anys 1991 i 2002 va ser cap de fotografia i documentació audiovisual de COOB 92 Fundació Barcelona Olímpica, i de 2003 a 2005 va exercir aquest càrrec amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. És vicepresident del CFF - Catalunya Film Festivals i membre del FICTS (Federation International Sportive Cinema et Télévision). Ha dirigit els curtmetratges Preludi en ja, Els darrers paradisos, Kíron, Bon dia Malta, Jívaros reductores de Cabezas o La trista vida d’un home modern, entre d’altres, i ha sigut ponent en conferències sobre el curtmetratge i la seva indústria a Clermont-Ferrand, Cannes o Regard Saguenay Quebec o Aix-en-Provence.

Josep Maria Civit és director de fotografia des de l'any 1986. Graduat en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Fotografia i Disseny Gràfic per l’Escola EINA de Barcelona. Ha treballat amb directors com Bigas Luna, Monte Hellman, Guillermo Fesser, Daniel Calparsoro, Paul Leduc, Susan Seidelman, Joel Joan, Agustí Villaronga, Carlos Saura, Michael Bray, Ken Wiederhorn, Claude Gaignare, Rosa Vergés, Marion Hänsel, Judith Colell, Jaime Camino, Albert Solé, Leopoldo Pomés, Mireia Ros i J.A. Salgot. És membre fundador de l’Acadèmia del Cinema Català i membre de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola de Directors de Fotografia Cinematogràfica (AEC). Va rebre el Premi Gaudí per la seva fotografia a El Rey de La Habana (2015).

Maria Molins és llicenciada per l'Institut del Teatre. Porta 20 anys de trajectòria professional, actriu habitual en muntatges al Teatre Lliure o al Teatre Nacional de Catalunya, i fa temporades en teatres de Madrid com el Centro Dramático Nacional o el Pavón. També és coautora de l'espectacle Cabareta del Festival Grec 2017. Ha treballat en sèries de televisió i minisèries com 14 d'abril. Macià contra Companys (Manuel Huerga, 2011), Olor de colònia (Lluis Maria Güell, 2012) o Vida privada (Sílvia Munt, 2017). Al cinema, la seva gran passió, hi arriba de la mà de Ventura Pons i protagonitza llargmetratges com A la deriva (Ventura Pons, 2009), que li val una nominació als Gaudí, Fill de Caín (Jesús Monllaó, 2013) o la coproducció internacional Seve (John-Paul Davidson, 2014). El 2012 guanya el Premi Gaudí a la millor protagonista femenina gràcies a la seva interpretació a El bosc, d’Oscar Aibar. El 2017 s’estrena El árbol de la sangre, de Julio Medem, en la qual compta amb un paper protagonista.

Paco Poch és doctor en Comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut fotògraf de l’“Agence Culturelle Pompignane” i cap de producció de films com Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (Pedro Almodóvar, 1980), Navajeros (Eloy de la Iglesia, 1980), Barcelona sur (Jordi Cadena, 1981), Tras el cristal (Agustí Villaronga, 1986) o Angustia (Bigas Luna, 1987), entre d’altres. Més tard funda la seva pròpia productora, Mallerich Films, a través de la qual produeix obres de directors com José Luís Guerin, Manuel Huerga o Isaki Lacuesta, entre d'altres. També és distribuïdor de cinema, portant a les cartelleres del país a través de Paco Poch Cinema pel·lícules de Béla Tarr, Mia Hansen-Løve, Sharunas Bartas o Bruno Dumont. Ha fundat Catalan Films, coordina la secció audiovisual de la revista Serra d'Or i imparteix classes de Producció Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment dirigeix també el Màster de Producció cinematogràfica de la UVIC i l'ECIB.

Sílvia Quer és directora de cinema, sèries i llargmetratges per a televisió. Ha dirigit varies sèries mítiques de la televisió pública catalana com Poble Nou (1993-94), Secrets de família (1995-96), Nissaga de poder (1996-97) o Laberint d’ombres (1998), passant després a la direcció en sèries d’àmbit estatal com Gavilanes (2010) o Gran Hotel (2012-13), d’Antena 3. També en televisió ha dirigit diverses pel·lícules o mini-sèries destacades com 23-F, el día más difícil del rey (2009), guanyadora del Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió, Operación Jarque (2010), La Xirgu (2015), nominada al Gaudí, o la recent coproducció amb Suïssa La llum d’Elna (2016). Pel que fa a llargmetratges cinematogràfics, l’any 2003 va dirigir Febrer, protagonitzada per Julio Manrique, Laura Conejero i Mercedes Sampietro.

Edmon Roch és llicenciat en Història de l'Art per la UB. La seva trajectòria en producció cinematogràfica conté títols com Set anys al Tibet de Jean-Jacques Annaud (1997), de la que en va ser cap de producció, de la primera i tercera entrega de Les maletes de Tulse Luper (Peter Greenaway, 2002/04), de la que també en va ser productor delegat, Barcelona (Whit Stillman, 1994), El efecto mariposa (Fernando Colomo, 1995) o The Last Days of Disco (Whit Stillman, 1998), de les que en va ser productor. El 2004 funda la seva pròpia productora, Ikiru Films, amb Victòria Borrás. És a través d’aquesta que concep, com a guionista i director, Garbo, l'home que va salvar el món (2009), guanyador del Goya a millor documental, Gaudí a millor guió i documental i Giraldillo d’Or al millor documental europeu, El Perfum. Història d’un assassí (Tom Tykwer, 2006), com a productor delegat o Biutiful (Alejandro González Iñárritu, 2010), com a coproductor. Més recentment ha produït films com Bruc, la llegenda (Daniel Benmayor, 2010), Les aventures de Tadeu Jones (Enrique Gato, 2012), la pel·lícula d'animació més taquillera de la història d'Espanya; El Niño (Daniel Monzón, 2014), per la que també va obtenir el Goya i el Gaudí i a la Millor Direcció de Producció; o Atrapa la bandera (Enrique Gato, 2015).

Eduard Sola es gradua a l’especialitat de guió de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Com a projecte final de carrera escriu i dirigeix Lunático, que s’estrena al Festival de Cine Europeo de Sevilla. Els seus primers guions són Hooked Up, Tots els camins de Déu i Barcelona, nit d’estiu, que donen la primera embranzida a la seva carrera. A aquests els segueixen Quatretondeta i Barcelona, nit d’hivern, guió pel qual és nominat als Premis Gaudí 2016. L’any següent estrena María (y los demás), nominada a Millor comèdia als Premis Feroz 2017 i guanyadora del Mestre Mateo a millor guió i millor pel·lícula. Per a televisió ha escrit la sèrie d’animació Quatre amics i mig per a ZDF, Cites per a TV3 i Sé quién eres per a Telecinco. També la pel·lícula històrica per a televisió Ebre, del bressol a la batalla, guanyadora del Premi Gaudí a la seva categoria.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat