Notícies

esplugas placa

La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, acompanyada de l'alcaldessa Pilar Díaz i el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona Juanjo Puigcorbé, han descobert una placa als terrenys on hi havia els estudis i on no n'ha quedat cap rastre.

L'Acadèmia del Cinema Català ha reivindicat aquest divendres els Estudis Balcázar i Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant les dècades dels 60 i 70 i protagonistes d'un capítol essencial de la història del western, en un acte al Parc de les Esplugues.

La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, acompanyada de l'alcaldessa Pilar Díaz i el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona Juanjo Puigcorbé, han descobert una placa als terrenys on hi havia els estudis i on no n'ha quedat cap rastre. Posteriorment s'ha fet un passi especial del documental Good Bye Ringo, de Pere Marzo, al Casal de Cultura Robert Brillas, amb tot l'equip i convidats molt especials que han participat en una taula rodona com Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, o l'actor Paco Marín.

Isona Passola ha assegurat que “sense tradició no hi ha excel·lència” i ha recordat que el western era un gènere increïblement popular. “En sabíem més de l’oest americà que de la nostra pròpia història”. Puigcorbé ha llegit un emotiu discurs sobre Esplugas City i el que va significar i ha acabat recordant com “el franquisme va demanar cremar aquest espai perquè donava mala imatge a Espanya”. El diputat provincial de cultura ha subratllat que, per sort “ara queda reestablert l’esplendor i record que mereix aquest espai".

Els Estudis Balcázar i Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica

En el període de postguerra, Barcelona va anar perdent la majoria dels seus estudis cinematogràfics (Lepanto, Diagonal, Kinefón, Trilla o Orphea Film, entre d'altres). El 1964 els germans Balcázar, fundadors de Producciones Cinematográficas Balcázar (1951) i la distribuïdora Filmax (1955), van crear a Esplugues de Llobregat uns estudis de producció i doblatge amb cinc platós, n'hi havia un d'insonoritzat i un amb piscina de rodatge, així com equipaments per a la presa de so i sales de muntatge i de projecció.

En aquests escenaris s'hi van rodar pel·lícules de la productora Balcázar, com Once pares de botas (1954), de Rovira Beleta; Relato policíaco (1954), d'Antonio Isasi-Isasmendi; Yo maté (1957), de Josep Maria Forn; El tigre se perfuma con dinamita (1965) de Claude Chabrol o El yankee (1966), de Tinto Brass. Títols emblemàtics del cinema català i espanyol de la segona meitat de segle van ser concebuts parcial o totalment allà, com La pell cremada (1967), de Josep Maria Forn; Mañana será otro día (1967), de Jaime Camino; Dante no es únicamente severo (1967), de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà; Tuset Street (1968), de Jorge Grau i Luis Marquina o Nocturn 29 (1968), de Pere Portabella. L'estudi de doblatge també fou molt important i inicià la seva tasca l'any 1965 sota la direcció d'Antonio Santillán.

Per altra banda, i després d'adonar-se de la necessitat d'un espai on rodar els exteriors, es va construir un poblat de l'oest americà conegut com Esplugas City. Com ha explicat l'Acadèmia, aquest espai buscava donar sortida a la demanda espanyola i italiana del gènere conegut com espagueti-westerns. L'arquitecte encarregat del projecte va ser Juan Alberto Soler. El poblat ocupava 9.427 metres quadrats i tenia tres carrers i unes 40 cases distribuïdes temàticament: les de fusta de l'oest minaire, les de pedra dels poblats pròspers i les mexicanes. També hi havia el saloon, el despatx del xèrif, la barberia, el magatzem, el banc i l'església. La majoria d'aquests edificis eren corporis, tot i que altres només tenien construïda la façana i no hi havia res a l'interior. Esplugas City va servir com a escenari d'una setantena de films al llarg de nou anys.

Entre aquests films de producció tant europea com nord-americana hi ha Pistoleros de Arizona (1965), Una pistola para Ringo (1965), Crónica de un atraco (1968) i El más fabuloso golpe del Far West (1970). L'últim film rodat va ser Le llamaban Calamidad (1972), durant el rodatge del qual el poblat fou dinamitat i incendiat de veritat, fent coincidir el final de ficció amb el final real.

Com ha explicat l'Acadèmia, la família Balcázar va voler convertir l'indret en un parc temàtic del gènere, que hagués estat el primer d'Europa. Els permisos de l'Ajuntament van trigar a arribar, però quan finalment ho van fer, la ciutat western va tenir mala sort en ser visible des de l'autopista, ja que sembla ser que el ministre franquista d'Informació i Turisme Alfredo Sánchez Bella "la va veure mentre estava sent traslladat a l'aeroport i va manar la seva demolició, ja que considerava que xocava amb la imatge d'un país que volia assolir la modernitat". Així, van haver de destruir la ciutat que havien construït i també es van vendre quatre platós i els edificis d'oficines que tenien. El plató restant i l'estudi de doblatge van ser venuts el 1973. D'aquest espectacular estudi cinematogràfic a l'àrea metropolitana de Barcelona no n'ha quedat rastre.

Esplugas City en NO-DO

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.