• La Festa d’Estiu del Cinema Català 2015, al detall

    La trobada estival vol celebrar els premis que han recollit les pel·lícules catalanes en festivals internacionals i també presentar aquelles produccions que tenen previst estrenar durant la propera temporada. Llegir més
  • Constituït el Jurat del Premi Pepón Coromina 2015

    Hammudi Al-Rahmoun Font, Andrés Hispano, Sílvia Munt, Carla Subirana i Marta Molins, presidenta honorífica, són el Jurat de la tercera edició del Premi Pepón Coromina. Llegir més
  • Palmarès VII Premis Gaudí

    "Rastres de sàndal" s'ha endut el guardó a la Millor Pel·lícula i "10.000 KM" a la Millor Pel·lícula en llengua no catalana en una gala on 1.800 assistents han donat suport al cinema català des del Sant Jordi Club. Llegir més
  • Monogràfic dels VII Premis Gaudí

    El suplement dóna informació detallada sobre les nominacions als Premis Gaudí amb col·laboracions com les del dramaturg i guionista Sergi Belbel, la crítica Covadonga G. Lahera i els guionistes Marçal Cebrian i Eduard Sola, a més d’un manifest per a l’alliberació del director de cinema ucraïnès Oleg Sentsov. Llegir més
  • L’Acadèmia nomena sis nous Membres d'Honor

    Els distingits d'aquest any són Josep Miquel Aixalà, els germans Jordi i Carles Grangel, Antoni Llorens Sanchís, Ramón Martos Vivar i Rosa Novell. La cerimònia oficial de nomenament s'ha celebrat al Palauet Albeniz de Montjuïc dimecres 21 de gener de 2015, en un acte que presidit per l'Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, al que també hi van assistir els nominats i les nominades als VII Premis Gaudí. Llegir més
  • Nominats i nominades als VII Premis Gaudí

    Consulteu el llistat complet de les nominacions dels Premis Gaudí 2015. Llegir més
  • Ventura Pons, Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2015

    El director, guionista i productor recollirà el màxim guardó del cinema català en el decurs de la gala dels VII Premis Gaudí que se celebra l’1 de febrer de 2015. Amb 25 films, Ventura Pons és el director més prolífic del cinema català. Llegir més

Macari Gómez, Bigas Luna, Tomàs Pladevall, Montserrat Salvador i Carles Santos seran distingits amb el nomenament honorífic. L’actriu Anna Lizaran rebrà la distinció a títol pòstum.

Les actrius Anna Lizaran i Montserrat Salvador, el cartellista Macari Gómez, el director i guionista Bigas Luna, el músic Carles Santos i el director de fotografia Tomàs Pladevall seran nomenats nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català per la seva trajectòria professional i contribució al cinema.
 
La recent pèrdua d’Anna Lizaran, que havia estat informada del reconeixement dels seus companys la setmana passada, converteix el nomenament en una distinció a títol pòstum. La Junta Directiva de l’Acadèmia ha volgut mantenir el reconeixement a la seva destacada i extensa carrera de més de 40 anys, un llegat inesborrable. L’estimada actriu, compromesa fins al final amb la seva professió, havia rebut la notícia amb il·lusió i agraïment pocs dies abans de morir.
 
El nomenament d’aquests sis professionals es formalitzarà el proper dimarts 22 de gener a les 12.30 hores al Palauet Albéniz (Av. de l’Estadi 65, Sants-Montjuïc), en un acte d’homenatge presidit per l’Excm. Sr. Xavier Trías, Alcalde de Barcelona. Posteriorment, Montserrat Salvador, Macari Gómez, Bigas Luna, Carles Santos i Tomàs Pladevall s’afegiran a la tradicional foto de família amb els nominats als V Premis Gaudí.
 
Ja són Membres d’Honor d’aquesta institució Montserrat Carulla, Carme Contreras, Manel Esteban, Josep Mª Forn, Teresa Gimpera, Roman Gubern, Antonio Isasi-Isasmendi, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joana Martí, Gregory Nava, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús L. Pérez, Josep Antoni Pérez, Josep Maria Queraltó, Àngel Santacreu, Jordi Savall i Julieta Serrano.
 
Macari Gómez
 
Macari Gómez Quibus, més conegut com MAC, és un dels més grans cartellistes de pel·lícules del món, dotat d'una incomparable força expressiva i d'un estil propi. Va néixer el 1926 a Reus i es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicià la seva carrera professional fent anuncis ploma per a la publicitat dels cinemes, i d’aquí a l’estudi Esquema, on va començar a signar les seves obres amb el ja conegut nom de MAC. La gran oportunitat li va arribar de la mà de Paramount amb la pel·lícula Els Deu Manaments. Charlton Heston, Kirk Douglas, Stanley Kramer, Salvador Dalí, Marlon Brando i fins i tot George Lucas van ser alguns dels molts admiradors de MAC. L’arribada de la crisi de les sales de cinema en la dècada dels 80 el va obligar a replantejar-se la seva feina i dirigir-la cap a les caràtules, així va crear autèntiques joies per a aquests llançaments. Els seus treballs s’han exposat a la Filmoteca Nacional a Madrid, i el dibuixant ha estat reconegut amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia, atorgat per RNE, entre d’altres guardons. Actualment viu a Olesa de Montserrat. En Xavier Masats ha fet un blog dedicat a l’obra de MAC:
http://universo-mac.blogspot.com.es

 

Anna Lizaran

 
Anna Lizaran va néixer a Esparreguera i va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ser un dels primers membres del grup teatral Comediants. El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual fou un dels membres fundadors. Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en el cinema com en la televisió, i participà en produccions com Jet Lag, La Mari, L'un per l'altre, Porca Misèria o La Via Augusta. L'any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l'obra Arsènic i puntes de coixí. En teatre, va participar en la majoria dels muntatges realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual, Josep Maria Mestres, Sergi Belbel, Ramon Simó, Joan Ollé, Fabià Puigserver, Carles Santos o Josep Maria Flotats. Anna Lizaran va guanyar el primer Premi Gaudí a la millor actriu, el 2009, pel seu paper a Forasters, de Ventura Pons. L’última pel·lícula on ha intervingut ha estat Herois, de Pau Freixas, però al llarg de la seva carrera també ha estat dirigida per Rosa Vergés, Antoni Verdaguer, Francesc Betriu, Francesc Bellmunt, Pedro Almodóvar, Gerardo Vera i Miquel Albadalejo.  En els últims anys de la seva trajectòria destaca la seva interpretació de Violet Weston a l'obra Agost al TNC, l'obra més vista de la història del teatre a Catalunya. L'any 1982 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre. Anna Lizaran, una de les actrius més grans de la seva generació, ha mort l’11 de gener del 2013 a Barcelona.


Bigas Luna
 
El director i guionista Bigas Luna (Barcelona, 1946) es va introduir al món del cinema a mitjans de la dècada dels 70, rodant en petits formats. Fins llavors s’havia dedicat a l’interiorisme, al disseny industrial i a la pintura. Tatuaje, Bilbao i Caniche són les seves primeres pel·lícules. Després arriben Reborn, Lola i Anguish, realitzades a Los Angeles, i de nou a Espanya porta a la pantalla Las edades de Lulú, a partir de la novel·la d'Almudena Grandes. Posteriorment roda la trilogia ibèrica: Jamón, Jamón (1992), Lleó de Plata del Festival Internacional de Cinema de Venècia, Huevos de Oro (1993), Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i La teta i la lluna (1995), premi al millor guió al Festival de Venècia. Inicia llavors la seva etapa europea amb Bambola, rodada a Itàlia, i La Femme de Chambre du Titanic, a França, la pel·lícula més premiada de Bigas Luna i millor segons la crítica internacional. Posteriorment torna a Espanya per rodar Volavérunt, i el 2001 Son de Mar, basada en l’obra de Manuel Vicent. L'any 2002 va crear el projecte TBL, Talleres Bigas Luna, dedicat a la investigació digital i a la descoberta de nous talents. Debuta amb èxit al teatre amb Comedias Bárbaras, inspirada en l’obra de Valle-Inclán. El 2006 estrena Yo soy la Juani. El 2008 va inaugurar la mostra Ingestum pel Museu d’Art Contemporani de València i es va fer càrrec de la direcció del Cabaret més antic d’Espanya, “El Plata” (Saragossa). L'any 2010 realitza la sala 1 del Pavelló d’Espanya a l’Expo de Shanghai 2010 i estrena la seva última pel·lícula, Di.Di Hollywood, amb Elsa Pataky i Peter Coyote. Actualment prepara el rodatge en 3D de Segon Origen, basada en el best seller català El Mecanoscrit del Segon Origen. L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya.
 
Tomàs Pladevall
 
Tomàs Pladevall va néixer a Sabadell el 1946. Format com a Enginyer Tècnic i diplomat com a Director de Fotografia per l'Escola Oficial de Cinematografia (EOC) de Madrid, ha treballat en 56 llargmetratges com a director de fotografia i ha fotografiat més de 400 produccions curtes (espots publicitaris, documentals i curts de ficció), amb productores espanyoles, franceses, angleses i nord-americanes. Ha col·laborat en un centenar de programes (documentals i sèries) per a televisions nacionals i estrangeres, incloent-hi el migmetratge Gaudí, dirigit per Manuel Huerga. Ha experimentat amb tots els formats fotoquímics i digitals (va ser pioner en documentals amb les primeres càmeres HD de Sony i Philips), també el 70mm i el 3D per a grans pantalles. Ha dissenyat la il·luminació de nombroses representacions teatrals, concerts i espectacles en directe i per a televisió. El 1992 va col·laborar en les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona. Col·labora amb diferents centres docents i des del 1999 imparteix classes a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Dirigeix un Màster internacional de direcció de fotografia a l’ESCAC de Terrassa i ha estat guardonat dues vegades per la Generalitat de Catalunya. El 1998 va guanyar el Prisma AEC, premi dels directors de fotografia espanyols, i el premi Sant Jordi, de la crítica especialitzada. Tomàs Pladevall és membre fundador de l’Acadèmia del Cinema Català.
 
Montserrat Salvador 
  
Montserrat Salvador (Tarragona, 1927) va desenvolupar la seva carrera en part a França, com a filla que era d'exiliats, a l'Argentina -on participà en espectacles dirigits per Margarida Xirgu- i a Colòmbia. Tornà a Catalunya l'any 1976 i ha participat en diversos programes de Televisió de Catalunya com Això no és tot!, L'hora de Mari Pau Huguet i Els Matins a TV3 i en sèries com Sóc com soc, Poblenou o Nissaga de Poder. Ha participat en nombrosos films en català i en castellà, com La ciutat cremada (1976) d'Antoni Ribas, La muerte de Mikel (1984) d'Imanol Uribe, Daniya, jardí de l'harem (1988) de Carles Mira, Si te dicen que caí (1989) de Vicente Aranda, La febre d'or (1993) o La Moños (1997) de Mireia Ros. Darrerament ha estat reconeguda pel gran públic per haver fet els papers de mare del doctor Vilches a la sèrie Hospital Central a Telecinco i per interpretar el personatge Lurdes a El cor de la ciutat. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 un Premi Butaca honorífic en reconeixement a la seva trajectòria professional.
 
Carles Santos
 
L’artista valencià Carles Santos (Vinaròs, 1940) va començar la seva carrera com a pianista, tot i que posteriorment s'ha dedicat a altres disciplines creatives com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia. Va començar la seva educació musical formal al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i va continuar els seus estudis a París, Suïssa i els Estats Units. A finals dels anys 60 inicià la seva relació amb els cineastes Pere Portabella, Jordi Cadena o Carles Durán, al costat dels quals musicà diverses pel·lícules i documentals (Nocturn 29, Informe general, L'obscura història de la cosina Montse, Barcelona Sud o El barri del Besòs). Així mateix, el propi Santos debutà amb la direcció d'un curtmetratge l'any 1967, L'Àpat. A la dècada de 1980 va començar a dissenyar les demostracions musicals escèniques, marcades per l'extravagància i la provocació deliberades, amb la finalitat de preguntar sobre els conceptes establerts i amb una gran dosi d'humor. L'any 1992 fou sol·licitat per participar en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, on fou l'encarregat de dirigir i compondre la fanfàrria inaugural, i el 2001, en l'obertura de la Biennal d'Art de València. A més de la seva producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d'una important obra plàstica, principalment fotogràfica. Ha rebut diversos premis i condecoracions, com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993), el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996), la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001) o el Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València (2005). Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos Premis MAX per les seves creacions escèniques.

 



Actualitat

  • Tot
  • Estrenes
  • Notícies
  • PremisGaudí
  • Defecte
  • Títol
  • Data
  • Aleatori

Galeria d'imatges

 

Galeria d'imatges de la Festa d'Estiu del Cinema Català 2015.

© Martí E. Berenguer, Acadèmia del Cinema Català. 2 de juliol de 2015. Boo Restaurant & Beach Club, Barcelona. 

Vídeos

 

Vídeo de la Festa d'Estiu del Cinema Català 2015 celebrada al Boo Restaurant & Beach Club el 2 de juliol. 

Patrons de l'ACC

AISGE Fundacion
Ajuntament de Barcelona
Barcelona Inspira
Diputacio de Barcelona
EGEDA
Fundacio SGAE
Generalitat de Catalunya
Gremi dEmpresaris de Cinemes de Catalunya

Mitjans de comunicació

Catalunya Radio
La Vanguardia
Televisió de Catalunya
Xarxa de comunicació local

Col·laboradors

AADPC
Academia Galega do Audiovisual
ACCEC
Amister Art Hotel
AMPM
Artyplan
Avellana de Reus
Avenir
BCN Sports Film
Boliche Cinemes
C3Bar
Çatalunya Film Festivals
Cazcarra Image Group
Cinemes Girona
Cinemes Texas
Collegi de Directors de Catalunya
Coto de Galán
DDT Efectos Especiales
Deluxe
Dos Déus Vermouth
Drac Magic
Electium
MEDIA
Filmin
Filmoteca de Catalunya
Forn de pa Mistral
Forn Elias
Frit Ravich
Fundacio BancSabadell
Fundacio Catalunya La Pedrera
GAC
Gramona
Institut Ramón Llull
Jean Leon
Livemedia
LOreal Professionnel
Mibrosa
Museu del Cinema
Parc Audiovisual de Catalunya
TMB
Tradulab
Va de Cine

Patrocinador oficial

estrella damm4

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies. Si continua navegant per el nostre lloc web, entenem que vostè accepta les nostres cookies; recordi que sempre podrà deshabilitar-les i/o revocar el seu consentiment seguint les indicacions de la nostra Política de Cookies..