Premi Gaudí d'Honor - Miquel Porter 2017

josepmariapouJOSEP MARIA POU
Pàgina oficial | Fitxa IMDB

Després de passar per la Universitat Laboral de Tarragona i de donar els seus primers passos en el teatre d'aficionats i universitari, Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) va marxar a Madrid el 1967 per estudiar a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic. En aquesta època va participar en els seus primers muntatges professionals, entre els quals destaca el seu debut, el 1968, amb l'històric Marat Sade dirigit per Adolfo Marsillach. Després de finalitzar els seus estudis a la RESAD, va ingressar en la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, de la mà del director José Luis Alonso, on debutaria amb Romance de lobos, de Valle-Inclán. Al llarg de la seva prolífica carrera ha estat a les ordres de prestigiosos directors, com Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Mario Gas, Pilar Miró, Miguel Narros, José Mª Morera o John Strassberg, i ha protagonitzat una cinquantena de muntatges teatrals amb companyies de Madrid i Barcelona, tals com Las tres hermanas (1973), de Chejov; El galán fantasma (1981), de Calderón de la Barca; Coronada y el toro (1982), de Francisco Nieva; Casa de muñecas (1982), d'Ibsen; Amado monstruo (1989), de Javier Tomeo; La verdad sospechosa (1991), de Ruiz de Alarcón; Desig (1991), de Benet i Jornet; La corona d’espines (1994), de Josep M. de Sagarra; Àngels a Amèrica (1996), de Tony Kushner; Arte (1998), de Yasmina Reza; Celobert (2003), de David Hare; El Rei Lear (2004), de W. Shakespeare; Su seguro servidor, Orson Welles (2008), de Richard France; Forests (2012), de Shakespeare; Terra de ningú (2014), de Harold Pinter; i Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2015), de Mario Gas i Alberto Iglesias, entre molts d’altres. El 2004 va rebre el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya pel seu paper a l'obra Celobert, dirigida per Ferran Madico, i per la seva lectura de Bartleby, l'escrivent. El 2005 presentaria La cabra o qui és Sylvia? d'Edward Albee, un projecte dirigit, protagonitzat i produït per ell mateix pel qual va rebre múltiples reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura, el Premi Internacional Terenci Moix i quatre Premis Max (espectacle, director d'escena, adaptació teatral i empresari d’arts escèniques). Un any més tard assumiria la direcció artística del Teatre Goya de Barcelona, on el 2008 estrenaria, en la doble vessant d’actor i director, Els nois d’història, d’Alan Bennett. En aquest espai també va dirigir e interpretar Truca un inspector (2011), de J.B. Priestley; un nou muntatge de Celobert (2012), de David Hare, i Prendre partit (2015), de Ronald Harwood. Com a director hi va estrenar La vida por delante, de Romain Gary (2008) i Concha! Yo lo que quiero es bailar (2011), ambdues amb Concha Velasco de protagonista. Del 2010 al 2012 també es fa càrrec de la direcció artística i la gestió del teatre La Latina de Madrid.
 
En paral·lel a la seva carrera teatral, des de la dècada dels 70 s’intensifica la seva presència al cinema i la televisió. El seu debut a la gran pantalla va ser el 1973 amb La mujer prohibida, de José Luis Ruiz Marcos. Des de llavors, ha treballat amb directors com José Luis Garci, Manuel Gutierrez Aragón, Francisco Rovira-Beleta, Francesc Betriu, Gonzalo Suárez, Carlos Saura, Ventura Pons, Fernando Colomo, Pilar Miró, Ricardo Franco, Jesús Garay, Antonio Mercero, Montxo Armendáriz, Francesc Bellmunt, Josep Maria Forn, Jordi Cadena, Pedro Costa, Pere Portabella, José María Forqué, Alejandro Amenábar, Pablo Berger, Isaki Lacuesta i Mateo Gil entre d’altres. El 1988 va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia, el 2004 el Fotogramas de Plata, i el 2005 el Premi Barcelona de Cinema. El 1974 arribaria el seu bateig televisiu amb Estudio 1 de TVE, donant vida al personatge de Felip IV en la representació de Las Meninas, de Buero Vallejo. Posteriorment, després de moltes més interpretacions a Estudio 1 (Los padres terribles, La importancia de llamarse Ernesto, Cándida, etc) , vindrien treballs en sèries de ficció, entre els quals destaquen els seus papers a Vida privada, de TVE (1987), Estació d'enllaç, de TV3 (1994), Policías, en el corazón de la calle, d'Antena 3 (1999) o Àngels i Sants, de TV3 (2005). Per la TV-movie Carles, Princep de Viana, de TV3 (2001) és guardonat amb el Premi d’Interpretació al Festival Internacional de TV de Venècia. Ha estrenat recentment Oh, quina joia!, de Ventura Pons, i té acabades i pendents d’estrena Abracadabra, de Pablo Berger, i Las leyes de la termodinámica, de Mateo Gil. En aquests moments està rodant la sèrie La catedral del mar (Antena 3) i en breu començarà el rodatge de Nit i dia (TV3).

Actor, director i gestor teatral

Després de passar per la Universitat Laboral de Tarragona i de donar els seus primers passos en el teatre d'aficionats i universitari, Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) va marxar a Madrid el 1967 per estudiar a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic. En aquesta època va participar en els seus primers muntatges professionals, entre els quals destaca el seu debut, el 1968, amb l'històric Marat Sade dirigit per Adolfo Marsillach.

Després de finalitzar els seus estudis a la RESAD, va ingressar en la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, de la mà del director José Luis Alonso, on debutaria amb Romance de lobos, de Valle-Inclán. Al llarg de la seva prolífica carrera ha estat a les ordres de prestigiosos directors, com Calixto Bieito, Josep Maria Flotats, Mario Gas, Pilar Miró, Miguel Narros, José Mª Morera o John Strassberg, i ha protagonitzat una cinquantena de muntatges teatrals amb companyies de Madrid i Barcelona, tals com Las tres hermanas (1973), de Chejov; El galán fantasma (1981), de Calderón de la Barca; Coronada y el toro (1982), de Francisco Nieva; Casa de muñecas (1982), de Ibsen; Amado monstruo (1989), de Javier Tomeo; La verdad sospechosa (1991), de Ruiz de Alarcón; Desig (1991), de Benet i Jornet; La corona d’espines (1994), de Josep M. de Sagarra; Àngels a Amèrica (1996), de Tony Kushner; Arte (1998), de Yasmina Reza; Celobert (2003), de David Hare; El Rei Lear (2004), de W. Shakespeare; Su seguro servidor, Orson Welles (2008), de Richard France; Forests (2012), de Shakespeare; Terra de ningú (2014), de Harold Pinter; i Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2015), de Mario Gas i Alberto Iglesias, entre molts d’altres.

El 2004 va rebre el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya pel seu paper en l'obra Celobert, dirigida per Ferran Madico, i per la seva lectura de Bartleby, l'escrivent. El 2005 presentaria La cabra o qui és Sylvia? de Edward Albee, un projecte dirigit, protagonitzat i produït per ell mateix pel qual va rebre múltiples reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura, el Premi Internacional Terenci Moix i quatre Premis Max (espectacle, director d'escena, adaptació teatral i empresari d’arts escèniques).

Un any més tard assumiria la direcció artística del Teatre Goya de Barcelona, on el 2008 estrenaria, en la doble vessant d’actor i director, Els nois d’història, d’Alan Bennett. En aquest espai també va dirigir e interpretar Truca un inspector (2011), de J.B. Priestley; un nou muntatge de Celobert (2012), de David Hare, i Prendre partit (2015), de Ronald Harwood. Com a director hi va estrenar La vida por delante, de Romain Gary (2008) i Concha! Yo lo que quiero es bailar (2011), ambdues amb Concha Velasco de protagonista. Del 2010 al 2012 també es fa càrrec de la direcció artística i la gestió del teatre La Latina de Madrid.

La carrera a la gran i la petita pantalla

En paral·lel a la seva carrera teatral, des de la dècada dels 70 s’intensifica la seva presència al cinema i la televisió. El seu debut a la gran pantalla va ser el 1973 amb La mujer prohibida, de José Luis Ruiz Marcos. Des de llavors, ha treballat amb directors com José Luis Garci, Manuel Gutierrez Aragón, Francisco Rovira-Beleta, Francesc Betriu, Gonzalo Suárez, Carlos Saura, Ventura Pons, Fernando Colomo, Pilar Miró, Ricardo Franco, Jesús Garay, Antonio Mercero, Montxo Armendáriz, Francesc Bellmunt, Josep Maria Forn, Jordi Cadena, Pedro Costa, Pere Portabella, José María Forqué, Alejandro Amenábar, Pablo Berger, Isaki Lacuesta i Mateo Gil entre d’altres.

El 1988 va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia, el 2004 el Fotogramas de Plata, i el 2005 el Premi Barcelona de Cinema.

El 1974 arribaria el seu bateig televisiu amb Estudio 1 de TVE, donant vida al personatge de Felip IV en la representació de Las Meninas, de Buero Vallejo. Posteriorment, després de moltes més interpretacions a “Estudio 1” (Los padres terribles, La importancia de llamarse Ernesto, Cándida, etc) , vindrien treballs en sèries de ficció, entre els quals destaquen els seus papers a Vida privada, de TVE (1987), Estació d'enllaç, de TV3 (1994), Policías, en el corazón de la calle, d'Antena 3 (1999) o Àngels i Sants, de TV3 (2005). Per la TV-movie Carles, Princep de Viana, de TV3 (2001) és guardonat amb el Premi d’Interpretació al Festival Internacional de TV de Venècia.

Ha estrenat recentment Oh, quina Joia!, de Ventura Pons, i té acabades i pendents d’estrena Abracadabra, de Pablo Berger, i Las leyes de la termodinámica, de Mateo Gil. En aquests moments està rodant la sèrie La catedral del mar (Antena 3) i en breu començarà el rodatge de Nit i dia (TV3).

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.