Socotra, l'illa del djinns

La pel·lícula, rodada en un acurat blanc i negre, tracta d'un viatge a la remota illa de Socotra, a l'oceà Índic, coneguda a l'Antiguitat per ser l'estatge, segons la llegenda, de l'au Roc i l'au Fènix. Socotra no posseeix cap abric natural i els monsons, que en altres regions de l'Índic van propiciar la navegació i l'intercanvi, a les costes de Socotra van resultar un gran perill. L'aïllament ha preservat una flora que sembla d'una altra era. A l’illa creixen els arbres de l'encens i de la mirra. Abunda l'arbre de la sang del drac, en forma de bolet gegant, de saba vermella que van utilitzar tant els gladiadors del Coliseu per empastifar els seus cossos, com els lutiers de Cremona per donar la pinzellada decisiva als seus Stradivarius. La pel·lícula segueix el recorregut per l'interior de l’illa d'un grup de camellers que es dirigeixen a les muntanyes abans de l'estació de les pluges. A la nit, al voltant del foc, s'expliquen històries de genis i serps monstruoses. En un remot poblat, els camellers rebran la visita d'Ahmed Afrar, fill pòstum de l'últim sultà de Socotra, qui els parlarà del tràgic destí del seu pare. La pel·lícula tracta d'un món que desapareix. És la primera pel•lícula parlada enterament en socotrià, una llengua sud-aràbiga emparentada amb l'antic idioma del Regne de Saba.