• L’Acadèmia del Cinema Català recupera la memòria del cinema quinqui, icona de les perifèries urbanes durant la Transició

    L’Acadèmia del Cinema Català recupera la memòria del cinema quinqui, icona de les perifèries urbanes durant la Transició

    Un itinerari virtual per les seves localitzacions emblemàtiques i un acte a L'Hospitalet de Llobregat reivindicaran el gènere el 28 de febrer Llegir més
  • Creatura, 20.000 especies de abejas i Saben aquell coronen el palmarès dels Premis Gaudí 2024

    Creatura, 20.000 especies de abejas i Saben aquell coronen el palmarès dels Premis Gaudí 2024

    1.400 assistents han viscut la setzena edició dels Premis Gaudí al CCIB-Centre de Convencions Internacional de Barcelona Llegir més
  • Rosa Vergés, Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2024

    Rosa Vergés, Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2024

    L’Acadèmia reconeix per primer cop amb aquest premi una cineasta pionera, clau en el relleu del cinema espanyol en els anys noranta Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3

filmoteca

Una distinció que atorga el Centre Excursionista de Catalunya en representació de la Unió Internacional de Cinema Amateur.

Dilluns dia 26 de setembre a les 19:30 h., a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), al carrer Paradís 10 de Barcelona, la secció de Cinema i Vídeo de la entitat ha lliurat la Medalla d’Or de la Union Internationale du Cinema non professionnel (UNICA) a la Filmoteca de Catalunya, representada pel seu director, Esteve Riambau, i per Mariona Bruzzo, responsable del seu Centre de Conservació i Restauració (2CR).

La Secció de Cinema i Vídeo del CEC, representant de l’Estat espanyol i membre fundador de la UNICA, vol reconèixer amb aquesta medalla a persones o entitats que treballen per la promoció del cinema amateur o no professional. Enguany, la Medalla d’Or ha estat atorgada a la Filmoteca de Catalunya en reconeixement a la tasca de difusió, restauració i conservació de films amateurs que al llarg dels anys ha desenvolupat i desenvolupa el seu Centre de Conservació i Restauració.

La Filmoteca de Catalunya sempre ha considerat que el cinema amateur és un reflex fidel de la història del país. Compta amb una llarga i fecunda tradició. Més enllà dels seus valors cinematogràfics intrínsecs, constitueix una impressionant crònica visual de les darreres dècades, i al seu voltant s’han articulat dotzenes d’entitats que han contribuït a enriquir-lo. En aquest sentit, l’any 2006, en el marc de l’activitat editorial de la Filmoteca de Catalunya, l’historiador del cinema Joaquim Romaguera i Ramió va rebre l’encàrrec de redactar un llibre que expliqués la llarga i densa història del cinema amateur català. Dissortadament Romaguera no va poder finalitzar el projecte a causa d’una malaltia irreversible i, recollint dades i els textos que ja havia elaborat, l’historiador i cineasta Jordi Tomàs i el crític cinematogràfic Albert Beorlegui van donar continuïtat a la investigació, que va veure la llum tres anys després, el 2009, amb la publicació del volum El cinema amateur a Catalunya, que recull en 644 pàgines amb profunditat i globalitat la importància que el cinema amateur ha tingut a Catalunya.

L’acte de lliurament de la Medalla UNICA a la Filmoteca ha anat acompanyat de la projecció d’una selecció de films representatius del cinema amateur conservats al Centre de Restauració i Conservació: El Parlament de Catalunya (1932), produïda per l’Associació de Cinema Amateur de Catalunya del FAD, és un reportatge de divuit minuts sobre el procés electoral al Parlament de Catalunya des de la redacció de l'Estatut de Núria fins a les primeres eleccions, després de l'aprovació d'aquest, en què Francesc Macià va ser elegit President de la Generalitat de Catalunya (1932). Hi trobem imatges de propaganda electoral dels principals partits polítics de l'època i de les principals autoritats del moment, com Niceto Alcalá-Zamora i Torres, Manuel Azaña i Francesc Màcià, entre altres. A continuació, els assistents a l’acte han pogut veure Pregària a la Verge dels colls (1947), del reconegut cineasta sabadellenc Llorenç Llobet Gràcia, que s’inicià en el cinema amateur i que després va ser dels pocs que va poder fer el sal al cinema professional; Exp.I i II (1959), de Joaquim Puigvert, autor de cinema experimental que reflexiona sobre les noves “tecnologies cinematogràfiques” dels anys 50; El sol y sus lentejuelas (1961), d’Arcadi Gili, en què el director experimenta amb el color, la llum, el moviment i els efectes visuals i, finalment, Dues processons (1967) de Carles Barba, cineasta i empresari de la classe alta.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat