26 produccions catalanes es disputaran els XVII Premis Gaudí el 18 de gener de 2025

El 47 conquereix divuit nominacions, xifra rècord en la història dels guardons

Casa en flames i Polvo serán, amb catorze nominacions, Segundo premio, amb nou, i Salve Maria, amb set, segueixen el rànquing de títols més nominats

Les divuit nominacions d'El 47 suposen una xifra rècord a la història dels Premis Gaudí, superant les setze d’Eva el 2012 i d’Incerta glòria el 2017. La segueixen ben de prop Casa en flames i Polvo serán, totes dues amb catorze nominacions, i també hi destaquen Segundo premio, amb nou, i Salve Maria, amb set.

En la lectura celebrada avui a l'Auditori de La Pedrera, els actors David Verdaguer i Bruna Cusí han fet públiques les nominacions en les vint-i-quatre categories dels premis de l’Acadèmia. Amb setanta-cinc títols inscrits a la cursa, trenta produccions (vint-i-sis catalanes i quatre europees) han passat a la segona volta de votacions, que arrenca avui, 5 de desembre. El palmarès es donarà a conèixer el 18 de gener de 2025 en una gala que tindrà lloc, per primer cop en dissabte, a l'Auditori Fòrum CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona).

Consulta aquí totes les nominacions

Millor pel·lícula

Casa en flames. Dirigida per Dani de la Orden, escrita per Eduard Sola, i produïda per Toni Carrizosa, Alberto Aranda, Ana Eiras, Kike Maíllo, Bernat Saumell, Dani de la Orden, Jaime Ortiz de Artiñano, Oriol Sala-Patau i Conxa Orea.
El 47. Dirigida per Marcel Barrena, escrita per Marcel Barrena i Alberto Marini, i produïda per Laura Fernández Espeso i Javier Méndez.
Mamífera. Dirigida i escrita per Liliana Torres, i produïda per Miriam Porté Solano i Carla Sospedra Salvadó.
Salve Maria. Dirigida per Mar Coll, escrita per Mar Coll i Valentina Viso, i produïda per Sergi Casamitjana i María Zamora.

Millor pel·lícula en llengua no catalana

Los destellos. Dirigida i escrita per Pilar Palomero, i produïda per Fernando Bovaria, Valérie Delpierre i Simón de Santiago.
Los pequeños amores. Dirigida i escrita per Celia Rico Clavellino, i produïda per Sandra Tapia, Ignasi Estapé, Ibon Cormenzana, Ángel Durández, Cleber Beretta Custodio i Francisco Celma.
Polvo serán. Dirigida per Carlos Marques-Marcet; escrita per Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz, i produïda per Tono Folguera, Ariadna Dot, Giovanni Pompili, David Epiney i Eugenia Munenthaler.
Segundo premio. Dirigida per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, escrita per Isaki Lacuesta i Fernando Navarro, i produïda per Cristóbal García, Edmon Roch, Marta Velasco, Alex Lafuente i Roberto Butragueño.

Millor pel·lícula documental

Diari de la meva sextorsió. Dirigida i escrita per Patricia Franquesa, i produïda per Patricia Franquesa i Mireia Graell Vivancos.
La fugida. Dirigida per Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marin i Marc M. Sarrado; escrita per Josep Morell Feixas i Guillem Sánchez Marin, i produïda per Silvía Pairó Vila, Jordi Vilar Segura i Adriano Mórano.
La Joia: Bad Gyal. Dirigida per David Camarero Porcar, escrita per Laura Herrero Garvín i David Camarero Porcar, i produïda per Sergi Cameron, Àlex Julià i Ivo Vinuesa Rocher.
Sau: la memòria submergida. Dirigida i escrita per Ot Burgaya, i produïda per Agustí Danés, Beth Codina i Jordi Sacristan.

Millor pel·lícula d’animació

Buffalo Kids. Dirigida per Pedro Solís i Juan Jesús García "Galo", escrita per Jordi Gasull i Javier Barreira, i produïda per Jordi Gasull, Jaime Ortiz de Artiñano, Toni Novella, Marc Sabé, Pedro Solís, Ignacio Salazar-Simpson, Ricardo Marco Budé, Francisco Celma Sánchez i Cleber Beretta Custodio.
Dalia y el libro Rojo. Dirigida i escrita per David Bisbano, i produïda per Ángeles Hernández, David Matamoros, Álvaro Urtizberea, David Bisbano, Guido Rud, Patricio Rabufetti, Fernanda Senatori, Lisette Freire Pérez, Franklin Ventura, Carlos Rivas i Ricardo Montes.
Mariposas negras. Dirigida per David Baute, escrita per Yaiza Berrocal, i produïda per Edmon Roch, David Baute, Marc Sabé, César Zelada, Muntsa Tarrés i Xavier Romero.
Rock Bottom. Dirigida i escrita per María Trénor, i produïda per Alba Sotorra Clua, Miguel Molina, Adán Aliaga, Robert Jaszczurowski, Lukasz Kacprowicz, Marcin Wasilewski, Anna Mroczeck, Wojciech Lezczynski, Dani Bagur i Kiko Donínguez.

Millor direcció

Carlos Marques-Marcet per Polvo serán
Dani de la Orden per Casa en flames
Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez per Segundo premio
Marcel Barrena per El 47

Millor direcció novella

Celia Giraldo per Un lugar común
Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno per L'edat imminent
Miguel Faus per Calladita
Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona per Un sol radiant

Millor guió original

Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz per Polvo serán
Eduard Sola per Casa en flames
Isaki Lacuesta i Fernando Navarro per Segundo premio
Marcel Barrena i Alberto Marini per El 47

Millor guió adaptat

Ibai Abad i Elisenda Gorgues per Escanyapobres
Mar Coll i Valentina Viso per Salve Maria
Miguel Faus per Calladita
Pilar Palomero per Los destellos

Millor protagonista femenina

Ángela Molina per Polvo serán
Emma Vilarasau per Casa en flames
Maria Rodríguez Soto per Mamífera
Patricia López Arnaiz per Los destellos

Millor protagonista masculí

Alberto San Juan per Casa en flames
Alfredo Castro per Polvo serán
Eduard Fernández per El 47
Enric Auquer per Mamífera

Millor interpretació revelació

Aimar Vega per Los pequeños amores
Laura Weissmahr per Salve Maria
Mireia Vilapuig per Escanyapobres
Zoe Bonafonte per El 47

Millor actriu secundària

Adriana Ozores per Los pequeños amores
Betsy Túrnez per El 47
Clara Segura per El 47
Maria Rodríguez Soto per Casa en flames

Millor actor secundari

Antonio de la Torre per Los destellos
Carlos Cuevas per El 47
David Verdaguer per El 47
Enric Auquer per Casa en flames
Oriol Pla per Salve Maria

Millor curtmetratge

Cura sana. Dirigit i escrit per Lucía García Romero, i produït per Sergi Casamitjana i Lita Roig.
Dol i fa sol. Dirigit i escrit per Pep Garrido i Maria Besora, i produït per Xesc Cabot i Pep Garrido.
Els buits. Dirigit i escrit per Marina Freixa Roca, Sofia Esteve i Isa Luengo, i produït per Carlotta Schiavon, Laura Rubirola i Ian de la Rosa.
El príncep. Dirigit i escrit per Àlex Sardà, i produït per Carlota Coloma, Adrià Lahuerta, Marta Cruañas i Xavi Vara.

Millor direcció de producció

Carlos Amoedo per Segundo premio
Carlos Apolinario per El 47
Laia Gómez Roig per Casa en flames
Mayca Sanz i Andrés Mellinas per Polvo serán

Millor direcció d'art

Irene Montcada per La Abadesa
Laia Ateca per Polvo serán
Marta Bazaco per El 47
Núria Guàrdia Allué per Casa en flames

Millor muntatge

Aina Calleja per Salve Maria
Alberto Gutiérrez (AMMAC) per Casa en flames
Chiara Dainese per Polvo serán
Nacho Ruiz Capillas per El 47

Millor música original

Arnau Bataller per El 47
Maria Arnal per Polvo serán
Maria Chiara Casà per Casa en flames
Zeltia Montes per Salve Maria

Millor fotografia

Isaac Vila per El 47
Gabriel Sandru per Polvo serán
Nilo Zimmerman per Salve Maria
Takuro Takeuchi per Segundo premio

Millor vestuari

Catherine Marchand i Pau Aulí per La Abadesa
Lourdes Fuentes per Segundo premio
Olga Rodal i Irantzu Ortiz per El 47
Pau Aulí per Polvo serán

Millor so

Elena Coderch, Sarah Romero, Oriol Tarragó i Marc Bech per Casa en flames
Eva Valiño, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas per El 47
Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso per Segundo premio
Xavier Lavorel, Maya Baur, Kathleen Moser i Denis Séchaud per Polvo serán

Millors efectes visuals

Diana Cuyàs per Polvo serán
Laura Canals i Iván López Hernández per El 47
Lluís Rivera Jove, Xavi Molas i Laura Pedro per Casa en flames
María Magnet, Marion Delgado, Iñaki Gil “Ketxu” i Sebastien Launay per Segundo premio

Millor maquillatge i perruqueria

Anna Álvarez de Sardi i Maribel Bernales per Casa en flames
Karol Tornaria per El 47
Natalia Albert i Marta Xipell per Polvo serán
Yolanda Piña i Inés Díaz per Segundo premio

Millor pel·lícula europea

Anatomía de una caída. Dirigida per Justine Triet (França)
Fallen Leaves. Dirigida per Aki Kaurismäki (Finlàndia)
Pobres criaturas. Dirigida per Yorgos Lanthimos (Polònia)
La zona de interés. Dirigida per Jonathan Glazer (Polònia)

El 2024, un any de rècord per al cinema en llengua catalana

La dissetena edició dels premis ha marcat un rècord històric per al cinema en català, amb un 47% de pel·lícules candidates rodades en aquesta llengua. El català també ha assolit enguany un rècord de públic: les seves versions originals, doblades o subtitulades, impulsades per les més de 700.000 entrades venudes de Casa en flames i El 47, s’apropen al milió d’espectadors, el millor resultat a les sales de les dues darreres dècades. Els dos títols, tractors de la taquilla el 2024, sumen trenta dues nominacions als Gaudí, una altra xifra històrica per a la versió original catalana.

La presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa tres edicions, es manté en xifres similars, amb un 53% de presència femenina en les categories nominatives per un 47% de presència masculina.

Les millors pel·lícules de l’any

A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: El 47, de Marcel Barrena, parteix com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions als Gaudí. Al·legat en favor de la dissidència passiva i la lluita comunitària, explica la història real de Manolo Vital, conductor d'autobusos a la Barcelona de finals dels anys 70, convertit en líder veïnal en segrestar el vehicle que condueix per dur-lo fins a Torre Baró, reivindicant unes condicions de vida dignes pels habitants d'un barri històricament oblidat. Amb catorze nominacions la segueix de prop Casa en flames, la reunió d'una família pija a Cadaqués que serveix a Dani de la Orden per fer una divertida sàtira de les dinàmiques domèstiques i parlar de les maternitats culpables, les infidelitats i les relacions tòxiques. També parla de maternitats i de la decisió de no tenir fills Mamífera, de Liliana Torres, que reivindica la llibertat de les dones i el seu dret a no ser jutjades ni estigmatitzades per la seva determinació. Finalment, Salve Maria, de Mar Coll, fa servir eines de thriller psicològic i, fins i tot, de cinema de terror, per oferir una mirada ben singular a la maternitat culpable: en aquest cas a partir de la depressió d'una dona que no aconsegueix sentir un vincle afectiu amb el seu nadó.

Estan nominades a Millor pel·lícula en llengua no catalana els films Los destellos, Los pequeños amores, Polvo serán i Segundo premio. A Los destellos, la directora Pilar Palomero fa una lúcida i humanista mirada al dol i a l'acompanyament d'algú que és a les portes de la mort, un tema similar al que planteja Carlos Marques-Marcet a Polvo serán, empatada en número de nominacions amb Casa en flames. El cineasta barceloní aposta pel musical amb coreografies de dansa contemporània a l'hora de parlar d'un tema tan delicat com és el dret a la mort assistida. De cures, maternitat i retorns metafòrics a l'adolescència parla Los pequeños amores, en la qual Celia Rico Clavellino explica la història d'una dona que passa l'estiu fent-se càrrec de la seva mare, que ha patit un accident domèstic. I amb Segundo premio, l'equip format per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez fugen del biopic per capbussar-se en la llegenda al voltant de la banda granadina Los Planetas i fer una pel·lícula sobre la creació i les fissures de l'amistat.

Cineastes experimentats i novells

Amb més cineastes nominats que mai en dues categories que guardonaran la seva feina, els Gaudí d'enguany tornen a reconèixer la direcció de veterans i de novells. Pel que fa a la Millor direcció, els aspirants són Marcel Barrena, que podria estrenar-se amb la seva primera nominació en aquesta candidatura per El 47, després d'endur-se el Premi del públic per Mediterráneo (2022), Millor documental per Un món petit (2014) i Millor pel·lícula per a televisió per Cuatro estaciones (2011); Dani de la Orden, que també podria guanyar el seu primer Gaudí a la Millor direcció amb Casa en flames, ja va aspirar al premi per Barcelona, nit d'hivern (2016). Els qui ja l'han guanyat són Carlos Marques-Marcet i Isaki Lacuesta. El primer, que hi aspira per Polvo serán, ja el va aconseguir amb el seu debut, 10.000 Km. (2015), a banda de guanyar també el de Millor guió (compartit amb Clara Roquet) per la mateixa pel·lícula, i un altre Gaudí (compartit amb Ana Pfaff i Óscar de Gispert) pel muntatge d'Els dies que vindran (2020). Marques-Marcet també havia estat nominat per la direcció de Terra ferma (2018). Finalment, Isaki Lacuesta aspira a ser escollit Millor director juntament amb un Pol Rodríguez que viu la seva primera experiència com a nominat per Segundo premio. En el cas de Lacuesta, ha guanyat el guardó per Entre dos aguas (2019) i ha estat candidat dues vegades, per La propera pell (2017) i per Un año, una noche (2023). A més, en té tres com a guionista (per Garbo, el espía, La propera pell i Un año, una noche).

I sis cineastes debutants aspiren al Gaudí a Millor direcció novella: amb Un lugar común, Celia Giraldo, que va ser una de les onze signants del llargmetratge col·lectiu La filla d'algú (2019), proposa ara un lúcid retrat de personatge, posant el focus en la invisibilitat social cap a les dones d'una determinada edat. També s'estrena Miguel Faus amb Calladita, desenvolupant el seu propi curtmetratge homònim i signant una sàtira social amb la lluita de classes com a element clau. Completen les candidatures a Millor direcció novella dues parelles de cineastes. D’una banda, Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona aspiren a premi pel retrat apocalíptic de descobriment de la vida d'una nena preadolescent a Un sol radiant. De l’altra, Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno, membres del Col·lectiu Vigília, defensaran L'edat imminent, una carta d’amor a les persones que han dedicat tota la vida a cuidar els altres, a partir de la relació entre un jove i la seva àvia.

Les grans interpretacions de 2024

La magnífica collita actoral de les pel·lícules catalanes de 2024 es veurà reconeguda amb cinc guardons. Pel que fa a la categoria de Millor protagonista femenina, se la disputaran quatre actrius ben reconegudes: tota una dama del teatre català amb, paradoxalment, poquíssima experiència al cinema, Emma Vilarasau, rep la seva primera nominació als Gaudí per interpretar la matriarca de la família protagonista de Casa en flames. També es podria estrenar en rebre un Gaudí una veterana de la gran pantalla, Ángela Molina, que ja havia estat nominada per Blancaneu (2013) i que ara buscarà el premi per la seva lluminosa interpretació d'una dona a les portes de la mort a Polvo serán. També repeteix nominació, l'any següent d'aspirar al Gaudí amb 20.000 especies de abejas, una Patricia López Arnaiz que acompanya els darrers dies de vida de la seva ex parella a la dolorosa Los destellos. Tanca el póquer de nominades l’única de les quatre candidates amb un premi Gaudí a les estanteries: Maria Rodríguez Soto se'l va endur fa quatre anys per Els dies que vindran, i ara hi opta per interpretar una dona plenament convençuda de la seva decisió de no ser mare a Mamífera.

La categoria de Millor protagonista masculí presenta un nouvingut i tres candidats que ja saben què és aixecar un Gaudí: qui més en sap de guanyar-lo és Eduard Fernández, que ja se n'ha endut quatre, dos com a protagonista, per La mosquitera (2011) i per El hombre de las mil caras (2017), i dos com a secundari, per Una pistola en cada mano (2013) i per El niño (2015). Fernández arriba a la seva dotzena nominació, la setena en la categoria que ens ocupa, per convertir-se en Manolo Vital a El 47. Alberto San Juan i Enric Auquer aspiren a guanyar el segon Gaudí de les seves carreres: el primer, ja vencedor com a secundari per Sentimental (2021) i nominat en la mateixa categoria per Mientras duermes (2012), el busca ara per ser el pare un pèl cràpula de Casa en flames. Auquer el perseguirà per la seva interpretació a Mamífera, com a parella d'una dona convençuda de no ser mare. Ja se'l va endur l'any 2020 com a secundari per Quien a hierro mata, i va aspirar a premi a la mateixa categoria per Un año, una noche (2023), i com a protagonista l'any passat per El maestro que prometió el mar. Qui s'estrena com a nominat dels Gaudí és el xilè Alfredo Castro, l'home entestat en acompanyar la seva esposa en un viatge sense retorn a Polvo serán.

Com a Millor actriu secundària, hi trobem una habitual a les nominacions en aquesta categoria com és Clara Segura, guanyadora per Les dues vides d'Andrés Rabadán (2009), per Tots volem el millor per a ella (2013) i, l'any passat, per Creatura, i nominada per Els nens salvatges (2012), Barcelona, nit d'hivern (2015), 100 metros (2016) i Durant la tempesta (2018). Segura hi aspira ara per El 47, on interpreta la dona de Manolo Vital. Dues actrius opten al seu primer Gaudí i totes dues havien estat nominades en una ocasió: Adriana Ozores hi va aspirar l'any 2017 per Cerca de su casa i ara ho fa per Los pequeños amores, i Betsy Túrnez buscarà el premi per la seva feina a El 47, després d'haver estat candidata com a protagonista d'El rei borni (2017). Per la seva banda, Maria Rodríguez Soto arrodoneix un any màgic amb una doble nominació, en aquest cas per la seva feina a Casa en flames.

A la categoria de Millor actor secundari hi trobem cinc candidats al guardó, després d'un empat a vots. L'únic que s'estrena com a nominat és Carlos Cuevas, que a El 47 interpreta un jove treballador de l'Ajuntament de Barcelona amb aires de futur alcalde de la ciutat. Amb una nominació anterior, com a protagonista d'Abracadabra (2018), Antonio de la Torre aspira al Gaudí per la seva commovedora interpretació d'un home amb una malaltia terminal a Los destellos. Els que sí que han aixecat premis Gaudí són els altres tres nominats: Oriol Pla, ara aspirant per Salve Maria, en té dos en la categoria d'actor secundari, per Incerta glòria (2018) i per Petra (2019), i també va ser nominat com a protagonista per Girasoles silvestres (2023) i per Creatura (2024). Amb El 47, David Verdaguer aspira al seu quart Gaudí després de guanyar-ne tres com a protagonista, per Saben aquell (2024), Terra ferma (2018) i 10.000 km. (2015), i de ser nominat com a secundari per 100 metros (2017) i Estiu 1993 (2018) i com a protagonista d'Els dies que vindran (2020) i d'Uno para todos (2021). Tanca la categoria un altre amb doble nominació: Enric Auquer es podria endur el Gaudí pel fill consentit de Casa en flames.

Pel que fa a la categoria de Millor interpretació revelació, incorporada a la gala fa dos anys, l'Acadèmia posa el focus en quatre joves amb talent. Laura Weissmahr, amb experiència als escenaris com a membre del col·lectiu VVAA, interpreta una mare incapaç de sentir cap afecció pel seu nadó a Salve Maria. Per la seva banda, Mireia Vilapuig, coneguda pel fenomen Polseres vermelles i que recentment estrenava Selftape, la sèrie creada amb la seva germana Joana, buscarà el seu primer Gaudí defensant la seva feina a Escanyapobres, la pel·lícula d'Ibai Abad que adapta la novel·la de Narcís Oller. Qui debuta al cinema amb El 47 és una Zoe Bonafonte que va arribar a la pel·lícula després de participar a la sèrie Amar es para siempre, i que dóna vida a la filla de Manolo Vital. Tanca la candidatura d'interpretació revelació l'únic home del pòquer de nominades, Aimar Vega, que dona aire a la crisi entre mare i filla a Los pequeños amores.

Guions originals i adaptats

Una altra de les novetats dels Gaudí de 2023 va ser el desdoblament dels guardons corresponents a Millor guió. La categoria de Millor guió original se la disputaran Eduard Sola per Casa en flames; Carlos Marques-Marcet, Coral Cruz i Clara Roquet per Polvo serán; Isaki Lacuesta i Fernando Navarro per Segundo premio, i Marcel Barrena i Alberto Marini per El 47. Pel que fa a la candidatura a Millor guió adaptat, els nominats són Ibai Abad i Elisenda Gorgues per Escanyapobres, sobre la novel·la de Narcís Oller; Mar Coll i Valentina Viso hi aspiren per traduir en imatges el llibre Las madres no, de Katixa Agirre, a Salve Maria; amb Calladita, Miguel Faus se'l podria endur per versionar el seu propi curtmetratge homònim, i Pilar Palomero, que opta al guardó per portar a la pantalla amb Los destellos el conte Bihotz handiegia, d'Eider Rodriguez.

Cinema català divers i plural

La riquesa del cinema català de 2024 es veu també representada en les categories de documental, pel·lícula d’animació, curtmetratge i pel·lícula per a televisió. Pel que fa a Millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat quatre propostes ben diferents. D'una banda, La Joia: Bad Gyal, dirigida per David Camarero Porcar, retrata un fenomen musical d'abast mundial i origen català: el film ressegueix el procés de creació del darrer disc d'Alba Farelo, coneguda arreu com a Bad Gyal, i l'ansietat que provoquen les decisions de la indústria. A Diari de la meva sextorsió, Patricia Franquesa relata amb pèls i senyals tot el demencial procés que va viure des que algú li va robar l'ordinador portàtil i va començar un xantatge sota l'amenaça de publicar unes fotografies íntimes seves. Pel que fa a Sau: la memòria submergida, d'Ot Burgaya, reconstrueix un paisatge que ja no existeix a partir del testimoni dels partenaires que durant dues dècades van construir la presa de Sau. I finalment, La fugida, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marin i Marc M. Sarrado, explica una esgarrifosa història d'impunitat: la de dos sacerdots jesuïtes que van cometre abusos sexuals a centenars de víctimes, alumnes d'escoles de Barcelona i, posteriorment, a Bolívia, on van ser traslladats pels seus superiors.

Enguany, i per segon any consecutiu, quatre produccions opten a Millor pel·lícula d’animació. Amb Buffalo Kids, Pedro Solís i Juan Jesús García "Galo" reinventen el western clàssic i hi afegeixen poderoses referències als valors humans. David Bisbano dirigeix Dalia y el libro Rojo, en la qual, barrejant diferents tècniques animades, explica la peripècia d'una nena que, després de perdre el seu pare, s'entesta a completar la novel·la que ell ha deixat inacabada. Amb Mariposas negras, David Baute retrata el drama de les persones obligades a migrar a conseqüència dels devastadors efectes de la crisi climàtica, posant el focus en tres dones vulnerables de punts diferents del planeta. I, finalment, María Trénor signa Rock Bottom, inspirada en la figura i la música del britànic Robert Wyatt, i que recrea la psicodèlia i l'escena hippie de l'Espanya dels anys 70.

Quatre curtmetratges aspiren a endur-se el Gaudí. Lucía G. Romero escriu i dirigeix Cura sana, una història de maltractaments a la infantesa en entorns especialment vulnerables i com aquesta violència es reprodueix posteriorment per part de les víctimes. Per la seva banda, Dol i fa sol, de Maria Besora i Pep Garrido, es fixa en el grup català Xiula, els membres del qual són també terapeutes i educadors, i posa el focus en un procés creatiu d’una cançó que convida a parlar de la mort i el dol. Pel que fa a El príncep, el cineasta Àlex Sardà compta amb Enric Auquer i Mona Martínez per construir un drama familiar que reflexiona sobre els privilegis i les fugides impossibles. Finalment, el curt documental Els buits fa un necessari exercici de memòria històrica a partir de la història de la mare de Marina Freixa Roca, una de les tres directores del film (les altres dues són Isa Luengo i Sofia Esteve): la cineasta recompon les peces del pas de la seva mare pel Patronato de Protección a la Mujer, institució de repressió franquista.