De gran vull ser soldat, dirigida per Christian Molina i produïda per Canónigo Films, Stars Pictures, Trees Pictures i Black Flag Cinema, ha estat guardonada amb el premi Marc Aureli a la millor pel·lícula en la secció “Alice Nella Città” del Festival Internazionale del Film di Roma, dedicada al públic adolescent i que sempre destaca per incloure treballs innovadors.
El jurat, compost per nens menors de 12 anys, ha entès el missatge que el director ha volgut enviar: “Aquesta pel·lícula us ensenya que el cinema és una eina per exposar els limitis de l'ésser humà, no un arma que incentivi experimentar-los”.
El Festival Internazionale del Film di Roma és el segon certamen que selecciona De gran vull ser soldat, després de l'èxit de crítica i públic obtingut en el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2010.
De gran vull ser soldat, protagonitzada per Fergus Riordan, Ben Temple, Jo Kelly i Andrew Tarbet, explica la influència que pot arribar a exercir en els nens la violència que veuen a través dels mitjans de comunicació. El film ha comptat amb la participació de Danny Glover, Robert Englund i Valeria Marini.
La història està inspirada en milers de casos reals i respon a una dada esgarrifosa: un nen, a l'edat de 18 anys, haurà vist més de 40.000 assassinats i 200.000 actes de violència per televisió, cinema i videojocs. Per construir i realitzar aquesta obra cinematogràfica el director ha comptat amb l'ajuda de psicòlegs, estudis clínics, observació escolar i realitats diàries.
De gran vull ser soldat és la història d'Àlex, un nen de deu anys fascinat per la violència en la televisió i en els videojocs. Álex comença a desenvolupar problemes de comunicació amb els seus pares i altres companys del col·legi pel que es tanca en si mateix, inventant dos amics imaginaris, l'Astronauta Capità Harry i el seu alter ego, el Sergent John Cluster. Quan la seva mare dóna a llum bessons, Álex comença a sentir-se sol i desatès, eclipsat per l'arribada dels seus nous germans. Traït i ferit, aconsegueix que el seu pare li recompensi amb una cosa que sempre havia desitjat: una televisió a la seva habitació. A través de la televisió, Álex descobrirà un nou món i se sentirà fascinat per tot el que veurà. L'element catalitzador de la història serà aquesta creixent obsessió per les imatges de guerra i destrucció.
El jove director Christian Molina s'ha tornat a posar rere les càmeres després de l'èxit obtingut amb els seus anteriors llargmetratges Rojo Sangre (2004), Diario de una ninfómana (2008) i de la bona acollida rebuda per Estació de l'oblit (2009) –estrenada el passat 4 de juny- en els 12 festivals de cinema nacionals i internacionals en els quals ha participat.