Actualitat

L’Acadèmia va organitzar una taula rodona sobre la prevenció de violències masclistes en els festivals i les entregues de premis, en el marc del DocsBarcelona

Els festivals de cinema catalans estan preparats per a la prevenció de les violències masclistes? Amb aquesta pregunta arrencava el passat 4 de maig la taula rodona organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català i amb la col·laboració de Catalunya Film Festivals, en el marc de la 27a edició del DocsBarcelona.

La taula va estar formada per Daniela Fuentes, impulsora de la Red de Festivales y Muestras de Cine de Chile y los Pueblos Originarios (REDFECI), des de la qual es va gestar la Guía para la Prevención de Acoso, Abuso y Maltrato en Festivales y Muestras de Cine;  Amaia Serrulla, responsable de l’Àrea de Pensament i Debat del Festival de San Sebastián, que en la seva darrera edició va implementar mesures de tolerància zero amb les violències masclistes; Amaya I. Díez, consultora en l’Observatori Noctámbul@s, especialitzat en violències sexuals en els entorns d’oci nocturn i consum de drogues; i Laia Aubia, directora de l’Acadèmia del Cinema Català, qui ha contribuït en l’elaboració del  Protocol guia per la prevenció i abordatge de les violències masclistes i lgtbiqa+fòbiques en el sector audiovisual del Departament contra els Abusos de l’entitat, i que es publicarà el pròxim mes de juny. El debat va estar moderat per Guim Bonaventura, de Catalunya Film Festivals. 

L’any 2021, la REDFECI va publicar una guia preventiva enfocada a la prevenció de les violències i les discriminacions de gènere en els festivals i les mostres de cinema de Xile. Però, prèviament al seu aixecament, diverses taules de treball, a les quals participaven representants de 34 certàmens audiovisuals del país, van dur a terme un estudi sobre els tipus d’abusos i vulneracions de drets que es produïen en aquests espais. Tot i que els resultats varen ser força amplis, “amb casos de discriminació, assetjament i abús de diferent índole”, la violència de gènere va ser la dominant en les experiències recollides.“El 74% de les pràctiques abusives que es van descriure corresponien a violències de gènere, dins de les quals destacaven aquelles que tenien a veure amb el menyspreu cap a les dones i el seu rol dins de l’equip de treball, i a les diferències salarials”, va exposar Daniela Fuentes. En segon lloc, es descrivien dinàmiques abusives amb els grups més joves, principalment voluntàries i voluntaris dels festivals. I, en tercera posició, un 15% de les violències exposades feien referència a discriminacions ètniques, és a dir, a aquelles dirigides a les persones de pobles originaris. 

La zona grisa: quan la línia de l’oci i el treball es dilueix

Quan l’Acadèmia del Cinema Català va plantejar la creació d’un Protocol que abordés les violències masclistes, el primer pas havia de ser elaborar una diagnosi de la situació. “La idea era crear un document que fos útil pel sector i, per això, havíem de veure quina era la problemàtica concreta de l’àmbit on ens movíem”, va explicar Laia Aubia. Després d’enviar múltiples formularis anònims a diverses associacions professionals de Catalunya, una de les respostes més àmplies va ser l’associació de les situacions d’abús amb els contextos d’oci-feina com festivals, entregues de premis o celebracions de final de rodatge. “Són espais on les línies relacionals són difuses”, va comentar Aubia. Un fenomen que, segons Amaya I. Díez, es normalitza erròniament quan es tracta d’entorns festius. “Són ambients en els quals intervenen diversos factors, com el consum d’alcohol i altres drogues, que desresponsabilitzen a les persones agressores; i l’alta permissibilitat sexual, que considera que, sota aquestes circumstàncies, hi ha una major accessibilitat als cossos de les dones”. 

La consultora de Noctámbul@s va voler destacar la dificultat afegida que suposa que l’agressor sigui una persona coneguda o amb una posició jeràrquica més elevada que la de la víctima. “Quan es donen aquests casos, és molt més complicat que es denunciï, formalment o informalment, ja que la persona afectada té més por dels possibles judicis posteriors o que se la titlli d’exagerada”. Per la seva banda, Fuentes va destacar el xoc que suposa aquests tipus de situacions per a les víctimes, un estat que opera, en molts casos, com un mecanisme de no denúncia que s’acaba traduint en impunitat i incertesa. 

Sota aquestes premisses, és essencial l’establiment d’un protocol que exposi un marc jurídic i normatiu, unes vies d’abordatge, canals de denúncia i sancions determinades. D’altra banda, les ponents van coincidir en la importància de comptar amb persones de referència en els festivals, és a dir, figures a qui la víctima o testimoni d’una situació d’assetjament puguin adreçar-se per iniciar un primer acompanyament. En aquest sentit, en el mes de setembre, l’Acadèmia oferirà un bloc de formacions dirigides a crear aquest tipus de referents dins dels equips de rodatge i festivals. “És important que aquestes figures, juntament amb els canals de denúncia, estiguin clars, ja que a vegades els equips de treball són molt grans i la persona afectada no sap a qui dirigir-se”, va afegir Daniela Fuentes. “En aquesta primera actuació s’ha d’assegurar la confidencialitat, la dignitat de les persones i el respecte cap a la seva autonomia i responsabilitats individuals de voler o no denunciar”.

Altrament, Díez va fer una crida a la creació d’aliances entre festivals i altres dispositius de suport a les víctimes, fent èmfasi en l’existència de serveis de derivació i d’orientació jurídica en tots els ajuntaments, que són de gran ajuda en l’abordatge d’aquest tipus de violències. 

La prevenció, un mecanisme dissuasiu

Des de fa temps, el Festival de San Sebastián disposa de tota una sèrie de normes que es transmeten als grups de treballadors auxiliars per tal d’evitar el desencadenament de situacions d’abús. “Se’ls comunica el protocol, el qual estableix, entre altres coses, que està prohibit pujar a les habitacions dels convidats, tot i que s’ho demanin, i que si han de trobar-se, que sigui en espais oberts i sempre acompanyades”, va exposar Amaia Serrulla. “Aquest tipus de mesures s’han donat sempre en el festival, però l’any passat va ser el primer cop que vam traslladar-les a un document”. 

Tots els esglaons en el tractament de les violències de gènere són fonamentals, però és la prevenció des d’on s’ataquen les arrels de les dinàmiques abusives que imperen en molts àmbits del sector. “La prevenció ens permet entendre que les violències són estructurals i que, per tant, no són fets aïllats. Si no toquem les estructures, aquesta problemàtica continuarà perpetuant-se”, va dir Amaya I. Díez. 

Aubia va ressaltar l’ús del Punt Lila, un mecanisme de prevenció que es va aplicar en els últims Premis Gaudí. “No només funcionen com a mesura d’atenció, sinó també de sensibilització. Per altra banda, l’ús de cartells on s’informi sobre el Servei d’Atenció i els canals de denúncia poden generar un efecte dissuasiu entre els agressors”. Aquesta es tracta d’una pràctica cada cop més estesa que, segons Amaya I. Díez no només arriba a les celebracions públiques, sinó que també està començant a donar-se en esdeveniments d’oci privats. 

El camí cap a l’erradicació de les violències masclistes és lent, però són cada vegada més les iniciatives que contribueixen a fer possible aquest desenllaç. I és a través de vies com l’educació i la sensibilització que es podrà arribar a un veritable canvi de paradigma.“És important saber que tenim una xarxa que disposa de les eines i les facultats per accionar, i a les quals podem vincular-nos de forma estratègica”, va concloure Fuentes.