Ana Polo i Maria Rovira (Oye Polo) escriuen i presenten una cerimònia emocionant i reivindicativa que convidarà l’audiència a mirar amunt: al cinema en pantalla gran

Aquest diumenge 4 de febrer, el CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona) acollirà la gala de lliurament dels XVI Premis Gaudí, una producció de Focus per a l’Acadèmia del Cinema Català, dirigida per Oriol Faura, que reconeixerà les millors pel·lícules de l’any 2023 en vint-i-cinc categories. Conduïda i escrita per les humoristes Maria Rovira i Ana Polo, creadores del pòdcast Oye Polo, serà un homenatge a l’espectador, protagonista d’una festa emocionant i reivindicativa, plena d’humor feminista. 

A les 19.15 arrencarà la catifa vermella, per la qual passaran finalistes, lliuradors i lliuradores, actuants i les màximes autoritats presents a la cerimònia. Amb 1.400 convidats, la gala començarà a les 22.00 i s’allargarà fins a les 00.30. Es podrà seguir en directe a TV3, després del Telenotícies Vespre, amb els comentaris d’Ismael Martín i Carolina Rosich per als telespectadors, i a Catalunya Ràdio, que emetrà un programa especial amb l'equip de La finestra indiscreta, conduït per Àlex Gorina i Alfons Gorina.

La gran nit del cinema català comptarà amb una nombrosa representació institucional, encapçalada pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Anna Erra; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la delegada del Gobierno a Catalunya, Carlos Prieto, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Els acompanyaran, entre d’altres, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí; el regidor de Cultura i Indústries creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé; i el director general de l’ICAA, Ignasi Camós.

 

Humor feminista, autoestima i homenatge al públic

Tal com avançava el lema de la campanya promocional dels Premis Gaudí d’enguany protagonitzada per l’actor Roger Casamajor, “Tornem a mirar amunt”, l’Acadèmia del Cinema Català convida el públic a aixecar el cap de la pantalla del mòbil per gaudir en comunitat de la màgia del cinema. “Volem agrair i enaltir la figura de l’espectador amb un reconeixement fet des de la complicitat i l’humor, convidant-lo a sentir-se, encara més, part de la comunitat del cinema”, explica Oriol Faura, qui defineix la gala  “com un homenatge festiu, amb una mirada crítica, intel·ligent i feminista”. Maria Rovira i Ana Polo, guionistes a més de mestres de cerimònia, volen tractar de manera reivindicativa i amena els reptes actuals del cinema català i del sector, a més de reivindicar la necessitat que les administracions apostin per la cultura. “Diversitat, representació, desigualtat de poder i estat del català. Volem parlar-ne i també volem fer riure. No són coses incompatibles”, apunten les humoristes. 

La presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, recorda que aquest ha estat un bon any, cinematogràficament parlant: “Un bon any per la qualitat de les pel·lícules produïdes; un bon any pel cinema en català, amb un augment important de nombre de films i pressupostos; un bon any pel que fa a presència i reconeixements als festivals més prestigiosos del món, amb premis a Berlín, Cannes, la SEMINCI o els Independent Spirit Awards de Hollywood. I també ha estat un bon any en termes de públic, amb èxits de taquilla com El maestro que prometió el mar, Saben aquell o Robot Dreams”. 

 

I el Gaudí és per....

Entre els noms que passaran per l’escenari de la gala per lliurar alguna de les vint-i-cinc estatuetes en joc aquella nit, trobarem els cineastes David Trueba, Elena Martín i Isabel Coixet, nominats en aquesta edició, i d’altres reconeguts en anys anteriors, com Carlos Marques-Marcet, Pilar Palomero o Carla Simón. Estaran acompanyats d’actors i actrius veterans i novells, com Eduard Fernández, Marisa Paredes, Sergi López, Ángela Cervantes, Carla Quílez, Carolina Yuste, Itziar Ituño, Ivan Massagué, Macarena Gómez, Zoe Arnao, Àngels Gonyalons o Ivan Labanda. La ballarina i coreògrafa Sol Picó, la cantant Elena Gadel o el músic Gerard Quintana també anunciaran els noms d’alguns dels guanyadors i guanyadores de la nit.

Amb una xifra de candidatures rècord a la història dels Gaudí de setanta títols de producció catalana, als que cal sumar una desena de films europeus, un total de trenta-tres títols finalistes (vint-i-vuit produccions catalanes més cinc europees) opten finalment a entrar al palmarès. La presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa dues edicions, continua en ascens, i assoleix enguany tres punts més que el 2023, amb un 57%, per davant del 43% d’homes finalistes. Creatura i Saben aquell, amb quinze i tretze nominacions respectivament, són els títols que parteixen com a grans favorits per endur-se algunes de les vint-i-cinc estatuetes. Les segueixen ben de prop 20.000 especies de abejas (amb nou nominacions), Un amor (amb vuit), El maestro que prometió el mar i La contadora de películas (totes dues amb sis). Al vint-i-sisè guardó de la nit, el Premi especial del públic 2024 a la millor pel·lícula catalana de l’any, opten els setze títols nominats a Millor pel·lícula, Millor pel·lícula en llengua no catalana, Millor pel·lícula documental i Millor pel·lícula d'animació.

Un dels moments més emotius arribarà amb l’entrega del Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2024 a la directora, realitzadora i guionista de cinema i televisió, Rosa Vergés. L’Acadèmia reconeix per primer cop amb aquest premi una cineasta, nom clau en el relleu del cinema espanyol en els anys noranta i primera directora catalana en guanyar el Goya a Millor direcció novella. 

 

Les actuacions musicals de la Gala

Les quatre actuacions musicals de la gala han comptat amb la creació, assessorament i coordinació artística de Daniel Anglès i Àgata Casanovas. Sentirem en primícia Un home realitzat, un dels nous temes del projecte en solitari de Guillem Gisbert, un homenatge a la figura del guionista, a través de Rafael Azcona, autor de la mítica Plácido, de Luis G. Berlanga, rodada els anys 60 a la ciutat de Manresa, plató de l’espot dels XVI Premis Gaudí. Julieta, referent en l'escena musical en català, reinterpretarà amb harmonies impossibles i bases electròniques el clàssic Al vent, de Raimon, un himne antifeixista que seixanta-cinc anys més tard és més vigent que mai. També Sharonne, l’artista drag queen guanyadora del Drag Race Spain, posarà la banda sonora al moment més emotiu de la gala, l’In memoriam, amb una versió de Purple Rain de Prince, acompanyada de la trompeta d’Alba Careta i el piano de Roger Santacana en directe.

Posaran el punt final a la cerimònia Berta Rabascall, Noel Campillo, Jimmy Vidal, Clàudia Riera, Jan Buxaderas, Biel Rossell, Zoe Arnao, Joel Cojal, Aleix Otem i La Imèn, actors de la sèrie de 3Cat Jo mai mai. Oferiran una nova versió del Petar-ho d’Oques Grasses, un himne a la celebració de la singularitat i la diversitat.

 

La gran nit del cinema català, en xifres 

L’estatueta dels Premis Gaudí, inspirada en els caps dels guerrers que coronen les xemeneies de La Pedrera de Barcelona, és obra dels artistes i experts en maquillatge d’efectes especials Montse Ribé i David Marti (DDT), enguany nominats als Gaudí per Secaderos i a l'Oscar per La sociedad de la nieve. La peça original de bronze pesa quatre quilos i cada any s’encarrega als tallers Mibrosa del barri de Sants. Enguany seran trenta les estatuetes, més el guardó especial del Premi del públic. 

Cent vint metres de catifa vermella donaran la benvinguda als 1.400 convidats que tindrà la gala, asseguts en cent trenta taules. L’escenari, de formes modernes i simples, estarà presidit per una gran pantalla, representant el cinema, i es transformarà a través del color i de la llum en el decurs de la cerimònia, que fan possible tres-cents treballadors.