La programació d’aquest any gira entorn de la identitat. La recerca, l’assimilació i les conseqüències de la identitat individual i col·lectiva. Una qüestió que el FCJBCN 2012 planteja de manera concreta, lligada la cultura jueva, però que és un tema d’abast universal. D’aquí que la selecció de pel·lícules estigui oberta a diverses maneres de viure el judaisme, des de l’ortodòxia fins a l’absència de fe religiosa, tant a Israel com en altres països. Oberta també a revisar diferents èpoques de la història dels jueus, disseminats arreu del món, més enllà de l’Holocaust però sense oblidar-lo.

Ara bé, la proposta del FCJBCN ofereix bon cinema d’autor obert a tot el públic, que així té ocasió de veure pel·lícules que en la seva majoria no arriben a les pantalles comercials del país. Estem parlant, així doncs, de cinema obert a tots els gèneres cinematogràfics, de produccions independents de ficció, documental i curtmetratge, de directors consagrats i d’òperes primes.

Ficció
Tres divertides comèdies franceses debaten l’assumpte de la identitat jueva quan es veu immersa en contradiccions personals, i estretament vinculada amb els “altres”.
La singular troupe a la que Joann Sfar dóna vida en el seu film d’animació Le Chat du Rabbin; els embolics familiars, amorosos i transnacionals, amb Carmen Maura interpretant la mare d’un gai jueu parisenc a Let My People Go!, de Mikael Buch; i la convivència forçosa de palestins, soldats israelians i immigrants russos no gaire convençuts que Sylvain Estibal retrata amb humor i tendresa a Le Cochon de Gaza.
Amb un vessant més introspectiu i intimista, un jove palestí que ha fugit del Líban i un antic oficial jueu de la Unió Soviètica estableixen una peculiar relació en el seu exili alemany a Kaddish for a Friend, de Leo Khasin; a la punyent i romàntica Remembrance, l’última pel·lícula d’Anna Justice, un passat irresolt encalça la protagonista, fent trontollar la seva nova identitat; i amb la trepidant L’Armée du Crime, Robert Guédiguian demostra que una causa comuna va bastar per aliar partisans de diferents nacionalitats, credos i cultures sota el lideratge del poeta armeni Missak Manouchian contra la ocupació nazi de França.
A cavall entre el drama i la comèdia, Joseph Cedar escruta les identitats contraposades d’un pare i un fill ja adults a Footnote, incidint en el vessant absurd de llur situació i explorant les complexitats de l’ego, la rivalitat professional i la dinàmica familiar.

Documental
A How to Re-establish a Vodka Empire el director Daniel Edelstyn, nét no practicant de jueus emigrats al Regne Unit, descobreix els diaris i cartes de la seva àvia i emprèn una increïble aventura a la recerca de les seves arrels familiars a Ucraïna.

 Martí Sans, a L’estigma, analitza el desconeixement de l’existència, la història i la cultura de la comunitat jueva de Barcelona.

L’escriptor rus Sholem Aleichem, coneixedor de la idiosincràsia dels jueus humils en temps del Tsar, va establir, amb les seves obres en jiddish, la nova identitat jueva europea que després s’assumiria als EEUU, on va morir. Un film de Joseph Dorman.

Quin ideal perseguia Ben Gurion amb la seva activa participació en la fundació de l’estat d’Israel? La resposta la trobem a Ben Gurion Hosting, film d’animació de Nadav Ben Israel.

Completa la secció de documental el curtmetratge Beatle Jew. Parte 1: El Último Guardián, una recerca dels avantpassats, amb guió de Daniel Wagensberg i dirigit per Federico Szarfer.
I com a guinda, l’animació de Peacemaker Mac, un heroi que treballa per la pau mundial, inspirada en les produccions mudes dels anys 30, de Yotam Cohen.

Resumint, el FCJBCN 2012 proposa sis dies oberts al debat i la reflexió, dotze pel·lícules per plorar i riure i, sobretot, per gaudir veient cinema.

Per a més informació: www.fcjbarcelona.org