Activitats Acadèmia

Guardó Festa dEstiu

Enguany, com en les tres darreres Festes d’Estiu, el guanyador del Premi Pepón Coromina 2016 s’anunciarà durant el transcurs de la vetllada, essent l’entrega del guardó part de la celebració.

Aquest premi cada any té un guardó diferent. Enguany és obra de l’artista multidisciplinària Francesca Llopis, que pren el relleu de Curro Claret, autor del guardó de l’any passat i de Tona Coromina, encarregada del disseny de 2014 i d’Àngels Ribé, del de 2013. Cadascun d’ells ha creat una peça única, interpretant a la seva manera l’esperit “Pepón Coromina” que volem reivindicar pel seu risc de fer les coses “d’una altra manera”, amb convicció i imaginació.

Francesca Llopis. Barcelona. El 1976 es matricula a l’Escola Eina per estudiar la poètica de l’espai i la pintura. El 1981 obté la beca del Ministeri de Cultura i va a Varsòvia on l’inevitable cop d’estat, transforma el seu imaginari pictòric. Aquest és el punt d’inflexió on el “viatge” es constituirà com a part del seu procés artístic. Amb les exposicions Història d’una temptació a MedaMOTHI a Montpellier, Barcelona trasbalsada, Els dits gèlids a Barcelona i Tráfico de efectos a Madrid, es situarà en el neoexpressionisme dels 80s. L’any 88 és becada per l’Acadèmia di Roma i l’Écolle des Beaux Arts de Nimes on Arnau Puig defineix la seva pintura com a “constructivisme semantitzat” per les cavitats que representa. 6.8.89 Tiananment és una intervenció en l’espai públic de l’Hospitalet, on cava una trinxera en homenatge als estudiants xinesos, amb col·laboració sonora de Barbara Held. El 1996 neix la seva filla Djuna i el 1999 realitza la instal·lació Malaltes d’amor a Lübeck evocant forats orgànics en l’espai. El 2002 presenta la primera vídeo instal·lació 2 habitacions amb vistes, retrat social de Barcelona. El 2004 desenvolupa ETC on reflexiona sobre l’absència de les dones artistes a la Història de l’art. A partir del 2007 participa a múltiples exposicions internacionals i nacionals: NY, Corea, Espanya, Xina, Berlín, Colòmbia, Argentina, Brasil, Itàlia. El 2011 realitza 7 murals al Mercat de la Boqueria de Barcelona per encàrrec de l’arquitecta Carme Pinós. El 2015 participa a la Biennal de Noseden, Japó, amb Dealers of Memory, que consta de dues intervencions: la vídeo instal·lació Memòria per un iceberg com una arqueologia de futur i la instal·lació del Llibre de llàgrimes. El 2016, a la mostra SakaiArtePorto, Japó, realitza l’acció d’art Traction Action a partir de la necessitat d’unir la humanitat amb l’Univers a través d’un infinit fet amb les petjades de pigment rosa dels caminants de la ciutat.

En paraules de l'artista: «Vaig pensar en una bola de vidre contundent, des de la qual veiem el sòlid futur, la llum de l’il·luminat, la fragilitat alhora necessària per crear, revelació i enlluernament dels sentits atents. Llum pròpia. La base de la bola és un carret de pel·lícula daurada, que és el que dóna estabilitat al cineasta en el seu futur. Dins de la bola hi ha rastres de cel·luloide, essència material del cinema vinculada a la memòria de Pepón Coromina. Aquesta pel·lícula interior evoca als vaixells que habiten dins les ampolles; viatges i nous horitzons. L’or del guardó és de 24 quillats de puresa, resistent a la calor. Or congelat dins del vidre que no arriba als 21 grams anímics. La peça anirà dins d’una caixa d’arxiu autèntica, referència al fons d’un personatge que, com a bon productor, havia de conservar molts documents. L’interior és daurat en relació als èxits aconseguits i com a bressol dels que vindran. Dins hi haurà confeti, provocant una pluja de colors en el moment de l’entrega, ja que és una festa d’estiu.»

WEB Francesca Llopis

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.