Mor Joaquim Puigvert i Pastells, reconegut fotògraf i cineasta

Farmacèutic de professió, va elaborar bona part de la seva obra a Vilobí d’Onyar d’on era fill

Joaquim Puigvert i Pastells (Vilobí d’Onyar) ha mort als 97 anys. Al llarg de la seva vida va compaginar la feina de farmacèutic amb la seva passió per la fotografia. La seva mirada es va centrar, sobretot, cap al món rural de la vila que el va veure néixer i créixer. Paral·lelament a la càmera de retratar també va començar a filmar. Vilobí d’Onyar, un poble que treballa (1953), Esclops d’artesania, un ofici que desapareix (1954) o Un rajoler (1956) són alguns dels títols dels seus primers documentals, filmats amb una càmera de 9,5 mm de la casa Pathé. Alhora va començar a interessar-se per l’estètica i el cinema experimental. Les seves obres breus son Exp. n.º 1, Exp. II i Exp. n.º 3 fetes a partir de la tècnica que consisteix a pintar o gravar directament la pel·lícula cinematogràfica.

El 1964 va iniciar una relació d’amistat amb l’escultor gironí Domènec Fita. Junts van crear documentals sobre l’obra de l’artista com Llausor (1968), La ceràmica d’en Fita, 1955-1975 (1975) o Fita escultor (1980).

El 2004, la Fundació Fita va publicar un llibre sobre la seva obra titulada Puigvert, 65 anys d’imatges. Aquell mateix any l’Ajuntament de Girona li va dedicar tres exposicions per la ciutat i ell en va fer una altra a Vilobí sota el títol Puigvert, la memòria d’un poble. Anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va incorporar part de la seva obra en l’exposició Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.

L’any 2018, el seu poble, Vilobí d’Onyar, li va dedicar un carrer a prop de la farmàcia que va regentar durant molts anys.