S'anuncien les nominacions als XVIII Premis Gaudí
25 produccions catalanes i 4 europees es disputaran els guardons de l’Acadèmia el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu
Romería, Sirat i Sorda encapçalen el rànquing seguides de Frontera i Estrany riu
Els Gaudí 2025 reuneixen obres de veterans i novells del cinema català, com Carla Simón, Oliver Laxe, Albert Serra, Judith Colell, Belén Funes, Javier Ruiz Caldera, Eva Libertad, Jaume Claret, Gemma Blasco, Gerard Oms o Iván Morales
Tardes de soledad, d’Albert Serra, esdevé el documental més nominat en la història dels premis, amb sis candidatures
Les categories nominatives de les finalistes registren un 52% de presència femenina
Laura Weissmahr i La Dani han conduït avui la lectura pública a l’Auditori de La Pedrera
Barcelona, 16 de desembre de 2025.- L’Acadèmia del Cinema Català ha anunciat avui a l'Auditori de La Pedrera de Barcelona les nominacions dels XVIII Premis Gaudí. En aquesta edició, Romería, de Carla Simón, amb tretze nominacions, seguida de Sirat, d’Oliver Laxe, amb dotze, i Sorda, d’Eva Libertad, que n’assoleix deu, encapçalen el rànquing en la segona volta de votacions, oberta des d’avui fins al 26 de gener de 2026 per als vint-i-nou títols finalistes (vint-i-cinc produccions catalanes i quatre europees). També destaquen Frontera, de Judith Colell, amb vuit nominacions; l’òpera prima Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, també amb vuit candidatures; i La furia, debut de Gemma Blasco, amb sis. Tardes de soledad, d’Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l’Acadèmia.
En el balanç de gènere de les finalistes, trobem un 52% de presència femenina en les categories nominatives. El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 8 de febrer de 2026 en una gala al Gran Teatre del Liceu de la capital catalana.
I les nominades a Millor pel·lícula són…
En la categoria de Millor pel·lícula competeixen per primer cop cinc títols: dues obres de cineastes veterans (Frontera i Wolfgang) i tres òperes primes (Estrany riu, Esmorza amb mi i Molt lluny).
Entre els debutants hi trobem Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, que després de ser doblement premiada a la seva estrena a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia acumula ara vuit nominacions als Gaudí, incloent Direcció novella, Fotografia (Pablo Paloma), Actriu secundària (Nausicaa Bonnín), Interpretació revelació (Bernat Solé Palau i Jan Monter Palau), Direcció de producció (Andrés Mellinas) i Música original (Nika Son).
El debut en la direcció de llargmetratges de l’actor, dramaturg, director d’escena i guionista Iván Morales, Esmorza amb mi, parteix del seu text teatral per construir una història coral de quatre personatges a la recerca de la fe en ells mateixos i en l’amor, i suma cinc nominacions als Gaudí, incloent Direcció novella, Guió adaptat (Iván Morales i Almudena Monzó), Protagonista masculí (Álvaro Cervantes) i Actor secundari (Ivan Massagué). D’altra banda, Molt lluny, primer llargmetratge del també guionista i actor Gerard Oms inspirat en la seva pròpia experiència com a emigrant, n’aconsegueix cinc: Direcció novella i Guió original per Oms, Muntatge per a Neus Ballús —guanyadora d’estatuetes amb La plaga i Sis dies corrents—, i Protagonista masculí per a Mario Casas, premiat en la mateixa categoria el 2021 per No matarás.
Dos dels títols finalistes a Millor pel·lícula porten la signatura de cineastes amb una trajectòria sòlida dins el cinema català. És el cas de Judith Colell, directora de Frontera, un thriller històric ambientat als Pirineus el 1943 que confronta els fantasmes del passat amb les tensions del present i aprofundeix en les ferides encara obertes de la guerra civil espanyola. La pel·lícula compta amb vuit nominacions als Gaudí, incloent categories interpretatives com Millor protagonista femenina, per a Maria Rodríguez Soto (guanyadora per Els dies que vindran), Millor actriu secundària, per a Bruna Cusí (premiada per Estiu 1993) i Millor actor secundari, per a Asier Etxeandía. Mercè Paloma, guanyadora de cinc estatuetes, està nominada a Millor vestuari; Marta Bazaco a Millor direcció artística; Xavi Molas i Oliwia Trybel a Millors efectes visuals i Barbara Boucke a Millor maquillatge i perruqueria. Amb un altre registre, el de comèdia dramàtica, competeix Wolfgang, del també veterà Javier Ruiz Caldera amb, la història d’un nen prodigi amb alt coeficient intel·lectual i trastorn de l’espectre autista que ha de viure amb el pare que mai havia conegut. La cinta també està nominada al Gaudí a la Millor música original, signada per Clara Peya.
Les ficcions de l’any en llengua no catalana
En la categoria de Millor pel·lícula en llengua no catalana competeixen les tres produccions més nominades enguany als Gaudí, Romería, Sirat i Sorda, també preseleccionades per representar Espanya a la 98a edició dels Oscars, i la segona pel·lícula de Belén Funes, Los Tortuga.
Amb Romería, Carla Simón tanca la seva trilogia sobre memòria i família, iniciada amb Estiu 1993 i continuada amb Alcarràs, totes dues reconegudes als Gaudí amb cinc estatuetes, entre elles les de Millor pel·lícula, direcció i guió, consolidant-se com una de les cineastes més guardonades en aquests premis. Enguany, Romería acumula tretze nominacions, incloent Direcció i Guió adaptat (Carla Simón), Fotografia (Hélène Louvart), Interpretació revelació (Llúcia Garcia), Direcció de producció (Elisa Sirvent, guardonada per Alcarràs), Música original (Ernest Pipó), Muntatge (Sergio Jiménez i Ana Pfaff, reconeguda amb dos Gaudís, per Els dies que vindran i Estiu 1993), Direcció artística (Mónica Bernuy), Vestuari (Anna Aguilà), Maquillatge i perruqueria (Paty López i Paco Rodríguez H.), Efectes visuals (Anna Aragonès, guanyadora amb La vampira de Barcelona, Bernat Aragonès, guanyador d’estatuetes per Incerta glòria i La contadora de películas), Alice Rathert i Christian Pundschus) i So (Eva Valiño, guardonada per Un año, una noche i Segundo premio i Alejandro Castillo, guardonat per Entre dos aguas, Segundo premio i Un año, una noche).
Sirat, la imparable odissea física i espiritual d’Oliver Laxe pel desert marroquí, reconeguda amb el Premi del Jurat al Festival de Cannes 2025 i seleccionada per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya per competir en la cursa dels Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, compta amb dotze nominacions als Premis Gaudí. A les candidatures a Direcció per a Oliver Laxe i Direcció de fotografia per a Mauro Herce —un tàndem que ja els va valer dos Premis Gaudí per O que arde el 2020— s’hi afegeixen les de Protagonista masculí per a Sergi López, nominat en vuit ocasions als guardons de l’Acadèmia però encara sense premi; Muntatge (Cristóbal Fernández, guanyador del Gaudí per My Mexican Bretzel); Direcció artística (Laia Ateca, premiada per Polvo serán); Vestuari (Nadia Acimi); Maquillatge i perruqueria (Zaira Eva Adén); Efectes visuals (Pep Claret, Lluís Rivera, amb cinc Premis Gaudí, i Benjamin Ageorges); So (Amanda Villavieja, guanyadora del Gaudí per Entre dos aguas, Un año, una noche i Las niñas, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, premiada per Saben aquell); Direcció de producció (Oriol Maymó, ja premiat per Quien a hierro mata), i Música original (Kangding Ray).
Sorda, escrita i dirigida per Eva Libertad i basada en el seu curtmetratge homònim de 2021, aborda les complexitats de la maternitat condicionada per la sordesa, en un exercici de normalització i empoderament sord que suma deu nominacions als Gaudí, incloent Direcció i Guió adaptat (Eva Libertad), Protagonista femenina (Miriam Garlo), Actriu i actor secundaris (Elena Irureta i Álvaro Cervantes), Direcció de producció (Goretti Pagès), So (Urko Garai, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo, també nominat per Romería), Direcció artística (Anna Auquer) i Vestuari (Désirée Guirao i Angélica Muñoz).
Finalment, Los Tortuga, la segona pel·lícula de Belén Funes després de La hija de un ladrón, premiada el 2020 amb tres estatuetes, assoleix ara tres nominacions, incloent Guió original (Belén Funes i Marçal Cebrian) i Interpretació revelació (Elvira Lara). En la seva trama, narra l’èxode rural cap als afores de les grans ciutats dels anys 70 i l’esforç de milers de persones per conquerir la classe mitjana.
Pel que fa a la resta de les produccions finalistes, tres llargmetratges de ficció destaquen amb diverses nominacions. En la categoria de Direcció novella, opta Gemma Blasco, per La furia, una pel·lícula que suma fins a sis nominacions als Gaudí, incloent Guió original per Gemma Blasco acompanyada d’Eva Pauné, categories interpretatives per Ángela Cervantes (premiada per Chavalas i La maternal) i Carla Linares, i Maquillatge i perruqueria per Danae Gatell i Ale Salvat. En les dues categories de guió també són nominats tres professionals que atresoren vàries estatuetes d’anteriors edicions: Cesc Gay, amb tres, i Eduard Solà, amb una, pel guió original de Mi amiga Eva (pel·lícula que enguany també dona una nominació a l’actriu Nora Navas, ja premiada per Pa negre i Tots volem el millor per ella), i Celia Rico pel guió adaptat de La buena letra, després d’haver guanyat el Gaudí al millor guió per Viaje al cuarto de una madre.
També Una quinta portuguesa entra en les produccions finalistes amb una nominació per a Manolo Solo, que opta al Gaudí a Millor protagonista masculí.
Documentals, cinema d’animació i curtmetratges
En la categoria de Millor pel·lícula documental, Tardes de soledad, d’Albert Serra, suma fins a sis nominacions als Premis Gaudí i fa història als guardons de l’Acadèmia. Explorant el món de la tauromàquia a través de l’art i la vida del torero Andrés Roca Rey, la guanyadora de la Concha d’Or a Sant Sebastià assoleix les nominacions a millor direcció (Albert Serra, guanyador de l’estatueta per El cant dels ocells), millor fotografia (Artur Tort, guanyador per Pacifiction), millor muntatge (Albert Serra i Artur Tort) i millor so (Jordi Ribas i Bruno Tarrière).
Al costat d’aquest títol històric, destaquen altres produccions que també aporten mirades singulars al documental català: Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian, analitza l’obra i trajectòria política del cineasta a través de fragments dels seus films, conferències i entrevistes. La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto, segueix el viatge clandestí dels etnomusicòlegs italians de Cantacronache pel nord d’Espanya l’estiu de 1961, establint un diàleg entre passat i present i mostrant les ferides de la història. Mares, d’Ariadna Seuba, documenta durant més de quatre anys el camí cap a la maternitat d’Anna i Ari, reflexionant sobre les conseqüències de posposar la maternitat i posant en valor l’amor, els vincles i les cures.
En la categoria de Millor pel·lícula d’animació hi trobem una àmplia varietat de formats i estils. Des d’El tresor de Barracuda, d’Adrià García —una trepidant aventura pirata plena de mapes secrets, persecucions, batalles navals i personatges memorables— fins al L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo, primera producció catalana filmada fotograma a fotograma i també la primera pel·lícula amb aquesta tècnica dirigida per una dona a Espanya. Amb sensibilitat i crítica social, la pel·lícula aborda els desnonaments a través de la mirada valenta d’una nena i la força que li dóna la seva colla d’amics.
Els amics també són la clau de Hanna i els Nadals oblidats, d’Elena Ruiz, segona part de Hanna i els monstres, un viatge ple de fantasia que explora què passaria si, de sobte, tothom oblidés les festes de Nadal. Mentrestant, La llum de l’Aisha, de la cineasta Shadi Adib, segueix les aventures d’una jove de l’Al-Àndalus del segle XI que somia convertir-se en gran pirotècnica en un regne on els focs artificials són l’espectacle més popular.
Pel que fa als curts nominats, els XVIII Premis Gaudí mostren la força creativa i la diversitat del cinema català emergent. A Campolivar, Alicia Moncholí Lueje entrellaça realitat i ficció en un viatge de retorn a la seva infantesa; De sucre, de Clàudia Cedó, narra la història d’una dona de trenta anys amb discapacitat intel·lectual que lluita pel dret a decidir sobre la seva maternitat; i La nostra habitació, de Jaume Claret Muxart, atorga una segona nominació al director, que utilitza cel·luloide de 16 mm per recrear la intimitat d’una habitació on mare i fill es connecten amb el món a través d’un programa de melodies compartides. Finalment, Nens, d’Anna Martí Domingo, explora la masculinitat i els rituals de joc infantil en un coming-of-age estiuenc a la Costa Brava.
Cinema europeu als Gaudí
A més de les vint-i-cinc produccions catalanes, els XVIII Premis Gaudí inclouran quatre produccions europees finalistes. Conclave, del director Edward Berger, guanyador d’un Oscar per All Quiet on the Western Front, dissecciona els mecanismes de poder del Vaticà després de la mort d’un Papa. El film d’animació Flow, un mundo que salvar, del letó Gints Zilbalodis, creador del celebrat Away, narra un viatge de supervivència amb una càrrega visual extraordinària. La llavor de la figuera sagrada, del prestigiós cineasta iranià Mohammad Rasoulof —recent guanyador de la Palma d’Or—, és una poderosa reflexió sobre la repressió, el coratge i la desobediència civil. I, finalment, The Brutalist, del director nord-americà Brady Corbet, construeix una ambiciosa epopeia sobre l’ascens d’un arquitecte jueu immigrant als Estats Units.
Nominacions XVIII Premis Gaudí
Millor pel·lícula
Esmorza amb mi, d’Iván Morales
Estrany riu, de Jaume Claret Muxart
Frontera, de Judith Colell
Molt lluny, de Gerard Oms
Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera
Millor pel·lícula en llengua no catalana
Los Tortuga, de Belén Funes
Romería, de Carla Simón
Sirat, d’Oliver Laxe
Sorda, d’Eva Libertad
Millor pel·lícula d’animació
El tresor de Barracuda, d’Adrià García
Hanna i els nadals oblidats, d’Elena Ruiz
L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo
La llum de l’Aisha, de Shadi Adib
Millor pel·lícula documental
Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian
La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto
Mares, d’Ariadna Seuba
Tardes de soledad, d’Albert Serra
Millor direcció
Albert Serra, per Tardes de soledad
Carla Simón, per Romería
Eva Libertad, per Sorda
Oliver Laxe, per Sirat
Millor direcció novella
Gemma Blasco, per La furia
Gerard Oms, per Molt lluny
Iván Morales López, per Esmorza amb mi
Jaume Claret Muxart, per Estrany riu
Millor guió original
Belén Funes i Marçal Cebrian, per Los tortuga
Cesc Gay i Eduard Solà, per Mi amiga Eva
Gemma Blasco i Eva Pauné, per La furia
Gerard Oms, per Molt lluny
Millor guió adaptat
Carla Simón, per Romería
Celia Rico, per La buena letra
Eva Libertad, per Sorda
Iván Morales i Almudena Monzó, per Esmorza amb mi
Millor protagonista femenina
Ángela Cervantes, per La furia
Maria Rodríguez Soto, per Frontera
Miriam Garlo, per Sorda
Nora Navas, per Mi amiga Eva
Millor protagonista masculí
Álvaro Cervantes, per Esmorza amb mi
Manolo Solo, per Una quinta portuguesa
Mario Casas, per Molt lluny
Sergi López, per Sirat
Millor actriu secundària
Bruna Cusí, per Frontera
Carla Linares, per La furia
Elena Irureta, per Sorda
Nausicaa Bonnín, per Estrany riu
Millor actor secundari
Àlex Monner, per La furia
Álvaro Cervantes, per Sorda
Asier Etxeandía, per Frontera
Ivan Massagué, per Esmorza amb mi
Millor interpretació revelació
Bernat Solé Palau, per Estrany riu
Elvira Lara, per Los Tortuga
Jan Monter Palau, per Estrany riu
Llúcia Garcia, per Romería
Millor direcció de producció
Andrés Mellinas, per Estrany riu
Elisa Sirvent Aguirre, per Romería
Goretti Pagès, per Sorda
Oriol Maymó, per Sirat
Millor música original
Clara Peya, per Wolfgang
Ernest Pipó, per Romería
Kangding Ray, per Sirat
Nika Son, per Estrany riu
Millor fotografia
Artur Tort, per Tardes de soledad
Pablo Paloma, per Estrany riu
Hélène Louvart, per Romería
Mauro Herce, per Sirat
Millor muntatge
Albert Serra i Artur Tort, per Tardes de soledad
Cristóbal Fernández, per Sirat
Neus Ballús, per Molt lluny
Sergio Jiménez i Ana Pfaff, per Romería
Millor direcció d’art
Anna Auquer, per Sorda
Laia Ateca, per Sirat
Marta Bazaco (AEDAA), per Frontera
Mónica Bernuy, per Romería
Millor vestuari
Anna Aguilà, per Romería
Désirée Guirao i Angélica Muñoz, per Sorda
Mercè Paloma, per Frontera
Nadia Acimi, per Sirat
Millor maquillatge i perruqueria
Barbara Broucke, per Frontera
Danae Gatell i Ale Salvat, per La furia
Paty López i Paco Rodríguez H., per Romería
Zaira Eva Adén, per Sirat
Millors efectes visuals
Anna Aragonès, Bernat Aragonès, Alice Rathert i Christian Pundschus, per Romería
Pep Claret, Lluís Rivera i Benjamin Ageorges, per Sirat
Xavi Molas i Oliwa Trybel, per Frontera
Xavier Pérez i Arnaud Chelet, per Tardes de soledad
Millor so
Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, per Sirat
Eva Valiño i Alejandro Castillo, per Romería
Jordi Ribas, Bruno Tarrière i Samuel Mittelman, per Tardes de soledad
Urko Garai, Enrique G. Bermejo i Alejandro Castillo, per Sorda
Millor curtmetratge
Campolivar, d’Alicia Moncholí Lueje
De sucre, de Clàudia Cedó
La nostra habitació, de Jaume Claret Muxart
Nens, d’Anna Martí Domingo
Millor pel·lícula europea
Conclave, d’Edward Berger (Regne Unit)
Flow, un mundo que salvar, de Gints Zilbalodis (Letònia)
La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof (Alemanya)
The Brutalist, de Brady Corbet (Regne Unit)