La coordinació d'intimitat: una figura obligatòria però massa desconeguda
Dijous 11 de desembre, xerrada oberta amb Lola Clavo i Cristian Sitjas sobre els reptes de la professió
La inclusió recent del nou decret dins la reforma de l’Estatut de l’Artista, que obliga a incorporar la figura de la coordinació d’intimitat en els rodatges d’escenes íntimes, ha obert un nou capítol dins de la indústria audiovisual. Una notícia celebrada, però amb matisos. En aquesta entrevista, els professionals Lola Clavo i Cristian Sitjas comparteixen una mirada honesta sobre el present i el futur de la professió, posant sobre la taula les necessitats reals, les dificultats quotidianes i el valor creatiu i social que aporta la coordinació d’intimitat. Un primer pas d’un diàleg necessari que continuarà en la xerrada organitzada pel Departament contra les violències de l’Acadèmia del Cinema Català el proper dia 11 de desembre a les 10 h, on aprofundiran en tots aquests aspectes per seguir construint plegats un model més segur, responsable i representatiu per a tothom.
La Lola Clavo és coordinadora d'intimitat i cineasta, especialitzada a retratar la intimitat i les sexualitats no normatives. Formada amb la Principal Intimacy Professionals, ha treballat com a coordinadora d’intimitat en més de quinze projectes, com La Mesías, Yo adicto o La última noche en Tremor, entre d’altres. És cofundadora de l'Associació Espanyola de Professionals de la Coordinació d'Intimitat (AESCI) i co-coordinadora del curs de formació en CI de Fast Forward (ESCAC). Des del 2023 col·labora amb el Departament Contra les Violències de l’Acadèmia del Cinema Català.
Per altra banda, Cristian Sitjas compta amb catorze anys d’experiència en l’àmbit audiovisual i de les arts escèniques. Va començar com a ballarí, una etapa que li va aportar un sòlid domini del cos i de la creació coreogràfica. Es va formar com a cineasta a l’ESCAC i posteriorment va treballar com a ajudant de direcció en grans produccions mentre desenvolupava els seus propis projectes com a director. Va formar part de la productora d’erotisme feminista Erika Lust, on va adquirir experiència en totes les fases de la producció. Format com a coordinador d’intimitat també per la Principal Intimacy Professionals, ha treballat com a coreògraf sexual i coordinador d’intimitat en diverses sèries com Yo, adicto, Dos tumbas o Cochinas. També és docent del curs de formació en CI de Fast Forward (ESCAC).
Tots dos professionals, membres del col·lectiu de coordinació d'intimitat SOMA, coincideixen que aquesta nova normativa és “la punta de llança” d’un canvi necessari. Tot i això, el text legal ha generat sorpresa i certa frustració: s’ha aprovat sense escoltar les opinions i suggeriments de les professionals i, malgrat exigir la presència d’aquest rol, no estableix cap marc de formació, acreditació o supervisió.
Però, en què consisteix exactament la coordinació d’intimitat? Lluny de la imatge reduccionista que sovint circula, es tracta d’especialistes que dissenyen, preparen i cuiden les escenes íntimes, vetllant pel consentiment, la seguretat emocional i la creativitat. “Som creadors d’escenes. La meva motivació principal és fer aquestes escenes el millor possible i com demana el guió, però sense que ningú tingui cap tipus de problema psicològic o desgast per fer aquestes seqüències” explica en Cristian.
En aquesta línia, la seva contribució, com la de qualsevol cap de departament, és remar per fer brillar la creació de qui ha imaginat la història: “Nosaltres volem crear. Aleshores, pensar que nosaltres coordinem des d'un punt de vista de censura és un error total (...) No ens posarem com a barrera creativa, mai”.
Les anècdotes que expliquen ho il·lustren bé. Com el cas d’una pel·lícula on una escena crucial no havia pogut rodar-se després de diversos intents. La incorporació de la Lola va transformar l’ambient: comunicació, consentiment, llibertat, comprensió. L’escena es va acabar rodant amb èxit. O la situació que va viure Cristian en una seqüència de xou eròtic davant de quaranta figurants homes: les intèrprets estaven tenses. Ell mateix va pujar a l’escenari per exemplificar la coreografia i desactivar la mirada masculina del públic. Va canviar l’ambient de cop. “Això no ho faria una directora, ni una ajudant de direcció, ni un director. Això ho fa un coordinador d'intimitat”, recorda. “I en aquest moment la gent va dir: fa falta un coordinador d'intimitat aquí”.
Ara bé, per dur a terme amb garanties aquesta funció és imprescindible l’especialització i la formació. Quan es contracten coachs, psicòlegs o professionals sense formació específica, convençuts que les escenes íntimes només requereixen algú que “cuida actors”, s’està passant per alt una feina invisible de desglossaments, anàlisi de riscos, preparació de coreografies, converses prèvies amb direcció i intèrprets, protocols alternatius i un coneixement profund de què implica treballar amb intimitat en un entorn de càmeres, pressions i jerarquies. “És molt important entendre que no només cal tenir una sensibilitat, que això és la base, sinó que s’ha de fer una formació molt pensada, perquè hi ha moltes coses que treballem i que si no ho fem bé pot ser una mica perillós”, adverteix la Lola.
Tanmateix, per garantir la professionalització del perfil, caldria acreditar la formació rebuda i facilitar-hi l’accés. Països com França ja han començat a regular la professió amb una formació pública i un procés d’homologació. Aquí, encara no. Si el que volem és democratitzar la professió i reflectir la diversitat d’intimitats que el cinema necessita, afirmen, no podem dependre de formacions que es fan fora, són cares i molt sovint aborden aspectes concrets que s’han de completar amb altres coneixements.
En imaginar el futur de la professió, tant la Lola com en Cristian coincideixen que la coordinació d’intimitat es troba en un moment clau de definició. Per a Lola, els propers anys comportaran “una especialització”, ja que la feina abasta sensibilitats molt diverses i requereix habilitats diferents segons el tipus d’escena: “Jo puc ser molt bona en un tipus d’intimitat i fatal en un altre”. També assenyala que, amb el temps, la part pedagògica haurà de disminuir perquè la professió pugui centrar-se en la seva aportació creativa.
En Cristian comparteix aquesta visió i expressa el desig que, en un futur pròxim, la seva feina s’integri amb naturalitat dins els equips de rodatge amb una tarifa pactada i amb un coneixement clar de quina és la feina que fa el coordinador d’intimitat de manera que pogués “posar el focus en el guió, el què li fa falta (...) entrar i fer la meva feina només i no pedagogia constant”.
Mirant més enllà, la Lola també imagina la possibilitat que la professió evolucioni cap a un departament més ampli de well-being: un espai que abraci la coordinació d’intimitat, però també l’accessibilitat, l’acompanyament psicològic, la diversitat o la representació. “És tan nou que tenim espai de pensar com volem que sigui la nostra indústria”, reflexiona, imaginant rols complementaris com coreògrafs sexuals o especialistes en representació.
Sobre els passos necessaris per arribar a aquest futur ideal, en Cristian subratlla la importància d’una formació “homologada i reglada”, així com d’una representació diversa dins la professió. També reclama que qualsevol regulació legal vingui acompanyada de recursos reals: “No només que sigui el titular, sinó també els calés, que ho mouen tot”. Una idea que Lola reforça reclamant un full de ruta clar, elaborat conjuntament amb professionals del sector, que permeti aplicar la llei amb garanties i sense perjudicar les produccions més petites.
Finalment, tots dos coincideixen en la idea central que defineix la seva feina: sumar. “El que volem és crear i sumar a les històries”, afirma en Cristian, reivindicant una intimitat relatada amb consens, respecte i veracitat. També recorda la responsabilitat de l’audiovisual en la construcció d’imaginaris col·lectius: “L’audiovisual canvia la societat”.
La seva propera xerrada, adreçada especialment a empreses productores i organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català el pròxim 11 de desembre, arriba en un moment clau. Serà una oportunitat per comprendre què és realment la coordinació d’intimitat, quin valor afegeix a totes les fases d’un projecte i per què s’ha convertit en una peça clau per construir un audiovisual més segur, més saludable i també més creatiu. Un punt de trobada necessari per imaginar plegats el futur d’aquesta disciplina en plena transformació.
Inscriviu-vos a la xerrada aquí.