El preu de la llibertat
Article d'Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, per l'espai Factoria sensible de Catalunya Ràdio.
Acabem de veure per TV3 el biopic de ficció sobre el Bisbe Casaldàliga en forma de mini sèrie coproduït per Minoria Absoluta, TVC, la TV Brasil i la TVE. La coproducció, és a dir, compartir el finançament entre dos o més països ha estat un sistema habitual de produir pel·lícules i té ple sentit quan el guió de la història ho requereix i és útil per repartir els costos. Descalç sobre la terra vermella, doncs, n'és un bon exemple perquè la història és de debò compartida entre Catalunya i el Brasil i a sobre és de plena actualitat perquè, malauradament, Casaldàliga malgrat ser gran i malalt, segueix amenaçat de mort per defensar la propietat de la terra dels indígenes. Però hi ha pel·lícules que per temàtica són difícilment coproduïbles perquè expliquen una història d'interès particular d'un territori. Tots els països en tenen i solen assolir un gran èxit de públic per la proximitat del que representen i perquè formen part de la memòria col·lectiva. Els escocesos, per exemple, van tenir la sort de poder coproduir Braveheart amb el suport dels americans amb qui comparteixen llengua i ancestres. Aquest no és el cas de la mini sèrie 1714, el preu de la llibertat sobre el setge de Barcelona dirigida per la bregada Sílvia Quer, una història èpica que hauria de ser estrenada aquest any i que només la pot produir la Televisió de Catalunya. Està a punt per ser rodada, en mans de bons professionals que sabrien combinar bé l'austeritat pressupostària que els temps requereixen amb el bon gust i ja té el pressupost reservat per TV3 per dur-la a terme. Ara, el procés s'ha aturat en sec i desencallar-lo està en mans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Que això es resolgui és un clam de la professió en pes. I els ciutadans també s'ho mereixerien, oi?
Aquesta peça es pot escoltar a Catalunya Informació, el Cafè de la República i catradio.cat.