Skip to main content

L’exposició “MAC, cartellista” arriba a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya

Del 20 de març al 26 d'abril, l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida acollirà l'exposició "MAC, cartellista" del pintor, dibuixant, il·lustrador i cartellista Macario Gómez Quibus (Reus, 1926), més conegut com Mac, en el marc de la 21ª Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida.

Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l'aportació de la producció i els fons documentals de la Filmoteca de Catalunya i la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida). L'exposició "MAC, cartellista" –comissariada per Núria Expósito– és la primera vegada que itinera per Catalunya.

Mac esdevé un personatge de vital importància per la gran aportació artística al desenvolupament de la història cinematogràfica del nostre país i més concretament en l'obra gràfica cinematogràfica.

Mac inicia la seva trajectòria en l'obra gràfica treballant per a empreses com Estudio Domínguez o Esquema; on, a més de la seva tasca habitual, realitza anuncis per a premsa escrita amb ploma i participa ja en la creació d'alguns cartells cinematogràfics. Posteriorment, s'independitza i treballa per compte propi per a segells com Tandem Films, Mahier Films, Cosmos Films, Rosa Films, Suevia Films, CB Films i per a productores de Hollywood que operaven a Espanya com Universal, Paramount, MGM, United Artists i la Fox.

La seva gran oportunitat li arriba de la mà de la Paramount, amb la pel·lícula Los Diez Mandamientos, estrenada l'any 1956. Se li encarrega fer el cartell més gran de la campanya, de tres fulles. L'èxit és descomunal. Tant es així, que també se li encarrega una dotzena d'originals a ploma de diferents continguts i mides. El mateix Charlton Heston va mostrar la seva admiració i es va interessar per conèixer-lo personalment. Es van trobar a Madrid l'any 1959 i Macari li va regalar un retrat especial del Moisés de la pel·lícula. L'actor va tenir penjat el retrat al seu despatx i tot aquell que el veia quedava enamorat. A Espanya, tant Pepe Isbert com Sara Montiel van ser admiradors de Macari, així com Stanley Kramer, Salvador Dalí, Marlon Brando, George Lucas, Sophia Loren, Jayne Mansfield, entre d'altres. Kirk Douglas va declarar ser un gran admirador de Mac, motiu pel qual tenia a la seva col·lecció particular l'original de la pel·lícula Los justicieros del Oeste, western estrenat l'any 1975. Durant els anys 60 i 70 Mac no va parar ni un moment: treballava a cartells tant d'estrenes com de reposicions, i feia noves versions de cartells que ja havia fet.

Mac ha estat reconegut com l'últim gran cartellista. Més de 4.000 creacions, entre cartells, guies, plomes de premsa i caràtules de vídeo, testimonien les seves grans dots artístiques, que van merèixer el reconeixement en Hollywood. Alguns dels seus cartells més destacats són: Ivanhoe (1952), Moulin Rouge (1953), La tentación vive arriba (1955), Mientras Nueva York duerme (1956), Los Diez Mandamientos (1956), El zurdo (1958), La momia (1959), Carmen, la de Ronda (1959), Cid (1961), Pecado de amor (1961), Desde Rusia con amor (1963), El verdugo (1963), La muerte tenía un precio (1965), El doctor Zhivago (1965), Primera plana (1974), Lucky Luciano (1974) o Los justicieros del Oeste (1975). El seu últim cartell va ser el de la pel·lícula El placer de matar, de l'any 1988.

L'any 2013, Mac, va ser nombrat Membre d'Honor de l'Acadèmia de Cinema Català i la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi al 2014.

La producció i el fons documental de "MAC, cartellista" pertany a la Filmoteca de Catalunya i la comissària de l'exposició és la Núria Expósito.
La Filmoteca, que compta amb gairebé un miler de reproduccions de cartells d'en Mac, exhibeix en aquesta exposició una selecció de les seves obres més significatives, títols emblemàtics i dissenys singulars a través d'un recorregut per la producció de l'artista. Un trajecte en solitari que durarà 33 anys (des del cartell de Nagana al 1955 fins a El placer de matar, l'any 1988). L'autor deixa darrere seu més de 3.000 cartells cinematogràfics, peces que han de ser vistes com a obres pictòriques més enllà de simples pòsters de cinema.

Admirat per grans personalitats, la quantia en producció, la qualitat de les seves creacions, així com l'adaptació de l'autor als diferents gèneres fan de Mac una figura irrepetible. La creativitat, l'expressivitat i la transgressió són algunes de les seves qualitats.

 

Exposició "MAC, cartellista"

Del 20 de març al 26 d'abril

Lloc: Sala Montsuar, Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI). Plaça Catedral s/n. Lleida

Entrada lliure