Skip to main content

Mor el cineasta i membre de l'Acadèmia Jordi Grau, insígnia del "destape"


Jordi Grau, director i membre de l'Acadèmia, ens ha deixat amb 88 anys. 

L'Acadèmia del Cinema Català lamenta la pèrdua del cineasta i membre acadèmic Jordi Grau, que va morir el 26 de desembre a l’edat de 88 anys. 

La seva carrera, molt vinculada a l'època del destape, l’ha convertit en un dels cineastes més polifacètics i irreverents del cinema català. El 1975 va dirigir La trastienda, la pel·lícula protagonitzada per María José Cantudo que mostrava el primer nu integral del cinema espanyol i denunciava la influència de l'Opus Dei en les classes benestants espanyoles.  

Grau es va iniciar en el cinema fent d'ajudant de direcció de Luís García Berlanga i es va formar a Itàlia, treballant al costat de directors tan llegendaris com Sergio Leone o Michelangelo Antonioni. Va ser a Roma on va conèixer a Federico Fellini, amb qui va establir una gran amistat, i sobre qui va editar el llibre Fellini desde Barcelona en el marc de la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona.

Un dels primers èxits de la seva carrera com a director va ser Noche de verano (1963), pel·lícula de l’Escola de Barcelona protagonitzada per Francisco Rabal. Entre els anys 60 i 70 va dirigir nombrosos títols a contracorrent respecte el cinema català de l'època, entre els quals destaquen Tuset Street (1968), protagonitzada per Sara Montiel, i que Grau va abandonar a mig rodatge per desavinences amb la productora; El espontáneo (1964) ambientada en l'univers taurí; Acteón (1967), un dels films més experimentals a tots els nivells; i Una historia de amor (1967), protagonitzada per Serena Vergano i Teresa Gimpera. En la seva heterogènia filmografia destaquen també títols que exploren el gènere de terror, com ara No profanar el sueño de los muertos (1974), amb el qual Grau va revisar els codis del cinema de zombies. La seva última pel·lícula com a cineasta va ser Tiempos mejores (1994).

Grau serà recordat com un cineasta polifacètic i irreverent, i com una peça clau de la renovació del panorama cinematogràfic espanyol dels anys setanta.