L’equip d'"El fotógrafo de Mauthausen" participa en la primera trobada de les "Converses de l'Acadèmia" en col·laboració amb AISGE
La xerrada ha comptat amb la participació de Mar Targarona, directora i productora del film; els guionistes Alfred Pérez i Roger Danès; el director de producció Eduard Vallès; els actors Eduard Buch i Luka Peroš; i la directora de càsting Irene Roqué
El fotógrafo de Mauthausen, que es va endur 4 Premis Gaudí d’entre les 9 nominacions que va rebre en la darrera edició dels premis, ha estat el fil conductor de la sessió de Converses de l’Acadèmia que organitza l'Acadèmia del Cinema Català en col·laboració amb la Fundació AISGE. La xerrada ha comptat amb la participació de Mar Targarona, directora i productora del film; els guionistes Alfred Pérez i Roger Danès; el director de producció i premiat a la darrera edició dels Gaudí Eduard Vallès; els actors Eduard Buch i Luka Peroš; i la directora de càsting Irene Roqué. El debat ha estat dinamitzat per Conxita Casanovas, periodista de cinema i directora del BCN Film Fest.
La xerrada s'ha encetat parlant sobre la direcció d'actors. En el cas d'El fotógrafo de Mauthausen, el fet que la Mar Targarona, directora, també tingui una carrera com a actriu va afavorir que es generés un clima d'empatia i confiança amb els actors, tant en els assajos com durant el rodatge. Targarona ha destacat que tractant-se d'una pel·lícula on visualment els personatges són molt homogenis, perquè tots van vestits amb l'uniforme del camp de concentració, era clau que cada personatge tingués una personalitat pròpia molt definida i es destaqués de la resta. Aquesta voluntat de construcció dels personatges en profunditat es va treballar de manera polièdrica, integrant la direcció de càsting, el procés de guionització, la direcció artística, el vestuari, la caracterització i el treball d'interpretació.
Pel que fa al procés de càsting, Irene Roqué ha explicat que va poder treballar amb molta llibertat i descobrir actors i actrius amb qui no havia treballat abans. A més, el fet de ser una co-producció amb Hongria i per les característiques de la història, el càsting va ser un procés molt ric, amb intèrprets de diverses procedències i bagatges. L'únic personatge que ja estava assignat quan Roqué va entrar en el projecte era el protagonista, el fotògraf Francesc Boix, combatent republicà a qui dóna vida el reconegut actor Mario Casas. Tant Mar Targarona com els actors Eduard Buch i Luka Peroš van coincidir en que Mario Casas va fer una gran feina de preparació de personatge, arribant a perdre fins a 15kg abans de l'inici del rodatge i aprenent alemany. A més, Mario Casas ha estat clau per despertar l'interès entre el públic jove i acostar-los la història real dels catalans als camps nazis que narra el film.
Des del punt de vista del guió, Alfred Pérez i Roger Danès han explicat que el repte principal va ser omplir els forats que la història real no els donava. La quantitat de documentació existent (textual, fotogràfica i audiovisual) els va permetre ser molt fidels a la realitat i posar sobre la taula temes que no s’havien explicitat en pel·lícules anteriors sobre la barbàrie nazi. Com a fonts d’inspiració de capçalera han citat els llibres El fotógrafo del horror de Benito Bermejo i Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, impresincidbles per escriure el film. Malgrat la voluntat de mantenir-se fidels a la història, ambdós van explicitar la seva intenció de diferenciar-se de referències de ficció cinematogràfica existents (pel·lícules sobre camps de concentració), proporcionat un to de thriller a la història, a través de referències com La gran evasión y El expreso de medianoche. Pel que fa a la construcció dels personatges, l’equip de guió va voler desvincular-se del càsting pensant sempre en els personatges reals de la història (Francesc Boix en el cas del protagonista) i buscant fórmules de fusionar diversos personatges reals en un de sol a la ficció.
Eduard Buch i Luka Peroš, juntament amb Eduard Vallès, director de producció, han compartit amb els assistents anècdotes del rodatge, que tot i ser una bona experiència que recorden amb estima es va desenvolupar en condicions dures. Vallès ha recordat la dificultat per reunir als prop de 200 extres que apareixen al film, perquè tots havien d'ajustar-se a unes característiques físiques molt concretes per encarnar els presos dels camps de concentració, i havien d'accedir a aparèixer nus. Per tal que la història fos versemblant, era imprescindible que els actors que encarnen els presos del camp de concentració tinguéssin l'aspecte dèbil que mostren les imatges d'arxiu de l'època, i això va fer que s'haguéssin de sotmetre a una dieta i preparació física molt estricta, fins i tot durant el rodatge. El fet de treballar sobre una història real tan dura també s'ha tractat durant la xerrada. Els dos actors presents han explicat que a nivell emocional van passar un procés difícil, tot i que cadascun el va encarar a la seva manera i amb les eines que li anaven millor. Pel que fa al treball amb els actors joves que apareixen al film, Mar Targarona ha destacat que és un procés completament diferent, perquè els nens interpreten de manera més intuïtiva i en clau de joc, i no es veuen tan afectats per la duresa i crueltat de la història.
Com a conclusió, Conxita Casanovas, moderadora de la sessió, ha destacat que el film ha tingut una gran acollida de públic, i Mar Targarona ha afegit que la seva gran satisfacció com a directora és la bona rebuda que la pel·lícula ha tingut entre familiars de persones que van viure l'horror dels camps d'extermini nazi.