Skip to main content

Ens deixa Hermann Bonnin, membre d'honor de l'Acadèmia

L'actor, director, productor teatral i gestor cultural ha mort als 84 anys

Hermann Bonnin, actor, director, productor teatral i gestor cultural català ens ha deixat a l'edat de 84 anys. Amb una trajectòria de més de 40 anys, es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona, d'on va ser-ne professor des del 1962. La seva experiència prèvia com a director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, i un equip provinent del teatre independent el van portar a convertir la institució en un model que va suposar un gir en la vida escènica catalana. 

L’any 1998 va fundar l’Espai Escènic Joan Brossa, que el 2010 es va refundar com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona. La voluntat de servei a la societat i, de manera especial, als companys d’ofici van portar a Bonnin al capdavant de la direcció de diversos col·lectius. Entre 1969 i 1971 va ser membre del Consejo Nacional de Educación; i del 1985 al 1997 va formar part del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya. En l'àmbit associatiu, Bonnin va exercir de president de la Coordinadora de Professionals de les Arts Escèniques de Catalunya, de la Federació de Professionals de les Arts Escèniques, la Música i el Cinema de Catalunya i de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. En aquest sentit, va defensar els interessos laborals i professionals del sector, trobant  fórmules de col·laboració per constituir una confederació d’associacions en l’àmbit de tot l’Estat, sempre vetllant per trobar solucions a problemàtiques dels professionals del món de l'espectacle i les arts.

Com a director teatral ha estat responsable d'obres com La gavina de Čekhov; L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, obra d’homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J.V. Foix (1979); Para Federico un son (1999), sobre textos de Federico Garcia Lorca, que el va fer mereixedor del premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció;  La mà de mico (2000), de Salvador Vilaregut, pel qual va rebre el premi Butaca a la millor direcció escènica; o  Nausica de Joan Maragall (2005), entre d’altres. 

En l'àmbit del cinema va iniciar la seva trajectòria com a intèrpret a La Senyora (Jordi Cadena, 1987), i va alternar films de gènere com Un negre amb un saxo (Francesc Bellmunt, 1988), amb produccions més experimentals com És quan dormo que hi veig clar (Jordi Cadena, 1986-88) i films compromesos com El llarg hivern (1991, Jaime Camino). Completen la seva filmografia títols com Rateta, rateta (Francesc Bellmunt, 1989), Els papers d’Aspern (Jordi Cadena, 1991), Monturiol, el senyor del mar (Francesc Bellmunt, 1993), La Ciutat dels Prodigis (M. Camus, 1999), Volverás (Antonio Chavarrías, 2002). També va participar en les produccions televisives Laberint d’Ombres i Miguel Servet.

El 1995 va dirigir, juntament amb Sergi Casamitjana, el film Andrea, un psicodrama renovador, que va ser el primer llargmetratge produït per l’ESCAC. 

L'any 1994 rep el Premi Nacional de Cinematografia i vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius, una de les primeres col·laboracions d’alumnes de l’ESCAC i l’Institut del Teatre que Bonnin va propiciar juntament amb Josep Maixenchs. El 1981 rep el Premi ADB a la millor trajectòria artística, el 2003 el Premi Ciutat de Barcelona de teatre, i el 2013 el Premi Nacional de Catalunya del CONCA. El 2019 l'Acadèmia del Cinema Català el va nomenar Membre d'Honor.