Skip to main content

Naomi Kawase, Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana

El veredicte del jurat s’ha fet públic a la cerimònia de lliurament celebrada el 26 de novembre a Andorra

El jurat del Premi Ramon Llull 2021 a la promoció internacional de la creació catalana ha decidit premiar la cineasta japonesa Naomi Kawase pel focus en el cinema català dirigit per dones que el 2020 el productor i director català Lluís Miñarro va comissariar en el marc  del Festival Internacional de Cinema de Nara, fundat i dirigit per Kawase. Gràcies a aquest focus, durant una setmana es van poder veure a Nara el següents films catalans:  La hija de un ladrón, de  Belén Funes; La innocència, de Lucía Alemany, Les Perseides, d‘Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró; Transoceánicas, de Meritxell Colell i Lucía Vassallo; Trinta Lumes, de Diana Toucedo. També, com a part de la competició internacional, es va programar: My Mexican Bretzel de Núria Giménez, gaudinat als XIII Premis Gaudí a Millor guió, muntatge i pel·lícula documental. El Festival Internacional de Cinema de Nara és un dels certàmens amb més renom del país nipó celebrat bienalment, creat amb l’objectiu de donar visibilitat a les noves generacions de cineastes d’arreu del món. 

Enguany, el jurat d’aquesta nova edició del premi que atorga anualment la Fundació Ramon Llull ha estat presidit per Vicenç Villatoro, director de la Fundació, i format per Carme Soler, assessora d’artistes i comissària a Andorra; Lluís Nacenta, director d’Hangar Barcelona; Maria Antònia Oliver, coreògrafa i directora de l’espai de creació Eima de Mallorca; i Judith Colell, cineasta i actual presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Tots ells han decidit distingir la labor de Kawase en la darrera edició del Festival Internacional de Cinema de Nara, celebrat el passat mes de setembre, per haver promogut el focus de cinema català realitzat per dones amb la finalitat de donar a conèixer, a l’altra punta del món, la nova onada de cineastes.

Nascuda a Nara el 1969, Naomi Kawase es va graduar el 1989 en Arts Visuals a Osaka. Mentre s’inicia en el món de la fotografia a la universitat, comença a experimentar amb una càmera de 8 mm amb la qual descobreix noves possibilitats expressives. A partir d’aquell moment, desenvolupa una fructífera carrera cinematogràfica que gira sobretot al voltant de la seva vida íntima, la recerca dels orígens i de la identitat amb les seves absències, els seus cicles i els seus rituals, en les que barreja ficció i documental.

Amb el seu primer llargmetratge, Suzaku (1997), es converteix en la cineasta més jove a rebre la Càmera d’Or del Festival de Cannes, certamen que l’ha adoptat com una de les seves filles predilectes seleccionant-la de nou pel seu tercer llarg, Shara (2003) i pel documental sobre el seu propi embaràs i part Nacimiento y maternidad (2006).

El 2007 Cannes li atorga el Gran Premi del Jurat amb el que es considera la seva obra mestra, El bosque de luto (2007) sobre el dolor i el dol. El 2009 rep la Carrosse d’Or i el 2013 fa el salt a l’altra banda esdevenint membre del jurat. La cirereta francesa arriba el 2015, quan Kawase és guardonada amb el Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres del Ministeri de Cultura francès i el seu film Una pastelería en Tokyo, inaugura la secció Un certain Regard, de nou a Cannes.

La relació de Kawase amb el cinema català neix el 2008, quan coneix el cineasta gironí Isaki Lacuesta (gaudinat als XI Premis Gaudí per Entre dos aguas) i, a proposta del CCCB, estableix una relació epistolar filmada que es presenta sota el títol In Between Days el 2009 a Locarno, que ja l’havia reconegut el 2000 amb el seu segon llarg, Hotaru. Cins anys més tard, Kawase es creua amb Lluís Miñarro, Premi Pepón Coromina 2020, qui li produeix la hipnòtica Aguas tranquilas i amb qui molt recentment ha rodat Impalpable, aquesta vegada com ella davant la càmera com a actriu. 

El Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana és una distinció amb la qual es reconeix, anualment, una persona o institució estrangera que hagi organitzat  una acció o projecte rellevant amb especial sensibilitat respecte a la cultura catalana per tal d’afavorir-ne la seva visibilitat en l’àmbit internacional. El premi té una dotació de 4.000 euros i, malgrat haver celebrat la seva primera edició l’any 2012, aquest és el primer any que se l’endú una iniciativa en l’àmbit cinematogràfic

Fotografia de Fernando Galindo/Diari d'Andorra.