L’Acadèmia retrà homenatge al cineclubisme, patrimoni cinematogràfic essencial del nostre país
L’acte tindrà lloc el 23 de novembre al Cinema Edison de Granollers, seu del cineclub més antic de Catalunya
L’Acadèmia del Cinema Català reivindicarà enguany el moviment cineclubista com a patrimoni cinematogràfic essencial del nostre país, en permanent creixement de públic arreu del territori i amb una ferma aposta per incrementar l’oferta cinematogràfica en llengua catalana a les pantalles del país, en versió original, subtitulada i doblada. Ho farà el 23 de novembre amb un acte d’homenatge al Cinema Edison de Granollers, seu del cineclub més antic de Catalunya.
Aquest reconeixement a un dels màxims exponents de la societat civil organitzada al nostre país se suma a les sis accions dutes a terme en els darrers anys per l’Acadèmia en la línia de la recuperació patrimonial: el 2016 va posar el focus en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, escenari de la llegendària pel·lícula Campanadas a medianoche, i convertit en lloc de pelegrinatge pels estudiosos i seguidors del seu director, Orson Welles. L’any següent es va reivindicar la importància dels Estudis Balcázar i d’Esplugas City, referents de la indústria cinematogràfica durant els anys 60 i 70, lloc essencial per entendre el fenomen dels spaghetti-westerns rodats i produïts a casa nostra. L’any 2018 fou el torn dels primers estudis de cinema sonor de l’Estat espanyol, els Orphea Films i els Estudis Trilla, ubicats a la muntanya de Montjuïc. El 2019, l’Acadèmia es va sumar al reconeixement de la UNESCO a Terrassa com a ciutat creativa en l’àmbit cinematogràfic. El 2020 va retre homenatge a les tretze sales de cinema centenàries i encara actives, amb un catàleg en suport digital a càrrec del periodista Toni Vall i una placa commemorativa als tretze cinemes homenatjats. Finalment, l’any passat, va reivindicar Elena Jordi, estrella del vodevil i empresària teatral, qui a més va dirigir, produir i protagonitzar una pel·lícula perduda, Thais (1917-1918), i va esdevenir així la primera directora de cinema d'Espanya.
Imatge d'arxiu del Cineclub Vic
Acció de recuperació de la memòria cinematogràfica 2022
Aquest 2022 l’Acadèmia dedica la seva acció de recuperació del patrimoni al cineclubisme i ho fa a través d’una recerca dels cineclubs més longeus del país, una investigació que ha permès reconstruir una part de la història del cinema català que, com la de tants altres àmbits de la cultura viva i popular, està heterodoxament documentada. El resultat d’aquesta recerca, elaborada per Tariq Porter, es presentarà el 23 de novembre al Cinema Edison de Granollers, seu del cineclub més antic del país.
L’acte arrencarà amb una conversa sobre paper dels cineclubs en el moment de la seva creació, ara en l’actualitat i, sobretot, en el futur. En ella participaran Emma Fernández, presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub Barcelona Espai de Cinema; Anna Lati, del Cineclub del Diable de Martorell; i Ricard Caussa, president de l’Associació Cultural i membre del Cineclub de l’Associació Cultural Granollers. Moderarà la taula l’acadèmic i exdirector de la Filmoteca de Catalunya Roc Villas, qui ha recordat que “els cineclubs, quan van néixer, eren una plataforma per fer assaig democràtic, en un moment que no hi havia democràcia, i ara són possiblement un espai per fer assaig d'experiència col·lectiva, en un moment on el consum individual s'ha instaurat”.
Completen l'homenatge l’entrega per part de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, d’un cartell especialment dissenyat pel cartellista David Torrents als deu cineclubs més antics de Catalunya; i la presentació del catàleg, amb versió digital interactiva al web de l'acadèmia, que recull la història dels deu cineclubs en actiu amb més de cinquanta anys de vida: el Cineclub Associació Cultural de Granollers (fundat el 1950), Cineclub Associació d'Enginyers de Catalunya (1969), el Cineclub Centre de Lectura de Reus (1969), el Cineclub La Seu (1969), el Cineclub Manresa (1955), el Cineclub Olot (1954), el Cineclub Sabadell (1957), el Cineclub Valls (1955), el Cineclub Vic (1958) i el Cineclub Vilafranca (1968).
Cartells del Cineclub Associació Cultural de Granollers
Una llarga història d’activisme cultural d’intensitat única a tot l’Estat
Molts dels cineclubs més veterans del país van tenir el seu embrió als moviments culturals de la Segona República, també associats a les avantguardes artístiques. Després d’una pausa de vint o trenta anys, des dels cinquanta fins ben entrats els setanta, el públic autorganitzat va respondre massivament a les seves sessions. A partir dels anys vuitanta, són focus de subversió i resistència artística, cultural i social. Amb el canvi polític i l’arribada dels formats domèstics, el moviment cineclubista es reinventa, mantenint la seva essència com a punt de trobada social i artístic que cobreix mancances culturals, polítiques i geogràfiques, i que porta l’experiència del cinema a la seva vessant més inclusiva.
Actualment, Catalunya és el territori de tot l’estat amb més densitat de cineclubs (59 federats), només seguida per Galícia i el País Basc. Segons dades facilitades per la Federació Catalana de Cineclubs, la xarxa de cineclubs catalans acumulava abans de la pandèmia més de 80.000 espectadors l'any, amb una recuperació progressiva que el 2021 ha permès arribar als 68.000 espectadors, i una mitjana per sessió de més d’una cinquantena de persones. Pel que fa a la llengua, la proporció de projeccions en català (original, subtitulat i doblat), es situava en un 30% el 2020 i en un 22% el 2021, amb un percentatge de produccions catalanes al voltant del 15%.