L'Acadèmia del Cinema Català nomena els nous Membres d'Honor 2024
S’ha reconegut la trajectòria de Carles Cases, Marta Molins, Palmira González, Gonzalo Herralde, Victoria Borrás i Ferran Alberich
En l’interior d’un dels grans tresors neoclàssics de la ciutat de Barcelona i refugi de grans personalitats del passat mèdic català, aquest dijous 30 de maig s’ha celebrat l’acte de nomenament dels sis nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català. Enguany, la Sala Gimbernat, coneguda com l’Amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya, es convertia en l’espai escollit per reivindicar aquelles figures, sovint poc reconegudes pel gran públic, que a través de la seva trajectòria professional i incansable dedicació al setè art, han contribuït significativament en la consolidació i prestigi de la cinematografia catalana. Aquest 2024 han rebut aquesta categoria honorífica el músic i compositor Carles Cases; l’actriu i guionista Marta Molins; la historiadora de cinema Palmira González; el director Gonzalo Herralde; la productora Victoria Borrás; i el restaurador de cinema Ferran Alberich.
Després d’una sessió de fotografies a porta tancada amb els guardonats, els més de 150 convidats i convidades, acadèmics i acadèmiques, representant del sector, i amics i familiars dels guardonats han emplenat les grades 360 graus de l'amfiteatre anatòmic per gaudir de la cerimònia, conduïda per l’actor i acadèmic Fermí Fernández.
El productor d’Ikiru Films, Edmon Roch, ha sigut l’encarregat de glossar a la seva companya de professió Victoria Borrás. “Enamorada del cinema, els llibres, la música, el ball i els barrets”. Així definia Roch a la nova Membre d’Honor, a qui no només s’ha dirigit com a sòcia, sinó també com a “gran amiga”. “És una persona de gran generositat, que sempre ha sabut sobreposar-se als problemes i a qui mai li han caigut els anells quan es tractava de treballar. Sempre s’ha mogut amb una força incansable i una curiositat extraordinària”. Així mateix, durant la seva intervenció, Roch ha recorregut breument la trajectòria de Borrás, passant per diverses produccions i anècdotes compartides en rodatges i viatges a festivals com el de Cannes.
El productor Paco Poch ha sigut el glossador de Gonzalo Herralde. Poch, director de producció de Figaro Films, productora al darrere del film d’Herralde, El asesino de Pedralbes, ha volgut recuperar algunes de les pel·lícules més destacades de la carrera de més de 54 anys del cineasta, com Jet Lag o Laura a la ciutat dels sants. “Cada idea que es treia del sac, era un projecte important i amb una gran força creativa. Així i tot, en Gonzalo sempre es va mantenir humil”, ha expressat el productor. D’altra banda, Poch ha definit al director com una “persona exhaustiva, amb un elevat criteri i cultura, i una forma de treballar que sempre s’ha caracteritzat per ser ben refinada”.
Martí Porter Huerre, fill de Miquel Porter-Moix, mentor i íntim amic de la guardonada Palmira González, ha volgut assenyalar el llarg currículum de la historiadora de cinema, qui, a més d’investigadora, ha estat professora universitària i conferenciant. Porter ha conduït la seva glossa pels espais familiars que va compartir amb González, com les sessions de cinema a casa seva, però sobretot ha fet èmfasi en l’ajuda que va proporcionar al seu pare quan va ser amenaçat de mort per la ultradreta just abans de la mort de Franco. “La Palmira el va acollir a casa seva durant un temps i allà va poder treballar amb més tranquil·litat en la seva tesi doctoral sobre Adrià Gual”, ha explicat. Així mateix, Porter ha volgut subratllar la feina que va dur a terme González amb la gestió del patrimoni del seu pare quan va morir, una tasca que desembocaria en la creació de l’Associació Amics de Miquel Porter i Moix.
El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ha sigut la persona glossadora del restaurador de cinema Ferran Alberich, amb qui va començar a col·laborar en el 2002. “Des d’un inici vaig voler que treballés amb nosaltres”, ha apuntat Rimbau. Altrament, ha fet referència a la mancança de restauradors a Catalunya, un ofici que actualment es troba en vies d’extinció, i ha catalogat a Alberich com “el millor” del país. Un títol no lluny de la realitat, ja que el “cirurgià de pel·lícules”, com l’ha nomenat el director de la Filmoteca, va guanyar en el 2022 el prestigiós Premio Nacional de Patrimonio Cinematográfico y Audiovisual, atorgat pel Ministerio de Cultura y Deporte en reconeixement de la seva tasca de recuperació del cinema espanyol. “En Ferran no només restaura, sinó que atén i cura a les pel·lícules que han quedat malferides, i descobreix peces que estaven oblidades”.
Quant a l’actriu i guionista Marta Molins, la seva glossa va ser compartida per dues amigues i col·legues de professió: Marina Lanau, actriu amb qui va coincidir a Locos por la tele, i Marta Esteban, productora que va conèixer durant el seu pas per la presó de la Trinitat Vella. “A la seva vida mai han faltat els girs. Sempre tan interessant i provocadora”, ha ressaltat Lanau, qui ha rescatat una frase que Molins va expressar-li prèviament al seu viatge a Los Angeles per estudiar guió, després de la mort de la seva parella, el productor Pepón Coromina. “L’escriptura em salvarà del dol i de la tristesa, em va dir”. I va ser després d’aquesta estada als Estats Units, que Molins va decidir encaminar la seva carrera cap al guió televisiu i cinematogràfic. Per concloure la glossa, Esteban va dibuixar a Molins com una dona a qui li agrada treballar des de la provocació i que ha contribuït a edificar un cinema innovador i transgressor, des del qual “s’enfrontava als tabús sense por”.
Finalment, va ser el torn del músic i compositor Carles Cases, que va ser glossat telemàticament pel cantautor i company professional durant tota la dècada dels 80, Lluís Llach. “Vaig conèixer en Carles com a músic. Va tocar el piano i em vaig quedar molt impressionat. Més tard, li vaig demanar tocar un altre instrument i va escollir el violoncel. Amb aquell no se'n va sortir gaire. Però, hi ha músics que només amb una nota, et remouen, et passa alguna cosa per dins, i això li dic tenir llaga, i quan el Carles em va tocar quatre notes amb el violoncel, la llaga em va arribar i des de llavors que som amics”, ha rememorat el cantautor. A més, Llach s’ha adreçat a Cases com un músic 360°, capaç de crear en diversos registres, però sobretot com un “amic dalt de l’escenari”. “Quan un ha de cantar i donar la cara, saber que té darrere algú amb la xarxa oberta per si cal arreplegar-se, és molt important, i en Carles ha estat una d’aquestes persones”.
La presidenta de l’Acadèmia Judith Colell va ser l'encarregada de tancar l'acte, que va comptar amb l'assistència de diversos representants institucionals i de la indústria audiovisual, com el doctor Josep Antoni Bombí, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; Àlex Casanovas, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC); Emma Fernández, presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs; Txell Llorens, presidenta de Guionistes Associats de Catalunya (GAC); o Montserrat Bou, directora de PROA.