Mor Teresa Gimpera, icona de la Gauche Divine i l’Escola de Barcelona

Ens deixa l’actriu i Membre d’Honor de l’Acadèmia des del 2012

 L’actriu Teresa Gimpera, icona del moviment Gauche Divine i l’Escola de Barcelona, així com de la discoteca Bocaccio de la capital catalana ens ha deixat aquest dimecres 24 de juliol de 2024.

Amb una prolífica carrera al cinema, el teatre i la televisió amb més d’un centenar de pel·lícules; Gimpera també va treballar molt com a model publicitària durant els 60 i 70,  motiu pel qual va ser coneguda pel gran públic com “la chica de la tele”. La seva figura va suposar un sacseig de modernitat en l’ecosistema cultural català després dels anys foscos del franquisme, essent representant i defensora d’un cinema atrevit, experimental i trencador que obria Catalunya cap a un nou paradigma de l’espectacle. 

Nascuda a Igualada el 21 de setembre de 1936, inicia la seva trajectòria professional en el modelatge amb el fotògraf Leopoldo Pomés i va ser l’any 1965 que debuta com a actriu de cinema amb el director Vicente Aranda i la seva pel·lícula Fata Morgana (1965). A partir de llavors, cultiva una extensa carrera cinematogràfica amb títols com El extraño caso del doctor Fausto (1969) i Aoom (1970), de Gonzalo Suárez; Las amigas (1969), de Pedro Lazaga; El espíritu de la colmena (1973), de Víctor Erice; La guerra de papá (1977), d’Antonio Mercero; o Asignatura aprobada (1987), de José Luis Garci.

Gimpera va ser guardonada en diverses ocasions amb premis com l’ACE, de l’Associació de Cronistes de l’Espectacle de Nova York (1990); el Zoom; la Medalla al Treball Francesc Macià (2010); el reconeixement honorífic dels Membres d’Honor de l’Acadèmia (2012); i la Creu de Sant Jordi (2017).