“La millor manera per internacionalitzar la teva carrera és fent una bona feina en el teu país”

Entrevista a Luci Lenox, directora de càsting internacional i comissària del Catalyst for Talent de l’Acadèmia del Cinema Català

 Enfront d’una Irlanda amb mancança d’oportunitats, Luci Lenox va aterrar a Barcelona cercant un futur professional. A la capital catalana va començar a treballar com a secretària de producció a l’Institut del Cinema Català, on va conèixer el director de càsting Pep Armengol, qui un dia va necessitar algú que parlés anglès per a una reunió a Madrid. Aquella persona va ser Lenox. “Gràcies al fet que el Pep no sabia anglès, vaig conèixer el que es convertiria en la meva professió actual”, explica. Poc temps després, Lenox va iniciar la seva carrera en la direcció de càsting, donant lloc a una trajectòria prolífica en l’àmbit internacional que, avui dia, l’ha convertida en una referent dins del sector. Amb més de 100 càstings per Netflix, Fox, Amazon, Paramount, Mediapro, Disney, entre molts altres, Luci Lenox s’ha dedicat específicament a la promoció de la diversitat i la inclusió en la pantalla. 

Paral·lelament a la direcció de càsting, Lenox també ha format part de diversos jurats i panels de festivals de cinema com el de Sitges, el  London Film Festival o el Festival Internacional de Cinema de Cannes. És membre de l’Acadèmia del Cinema Català, així com comissària del Catalyst for Talent, iniciativa que organitza l’acadèmia cada any juntament amb Catalunya Internacional dedicada a la internacionalització del talent interpretatiu català. 

En una entrevista que vas concedir al diari Ara el 2023, vas comentar el següent: “Fa 35 anys que visc a Barcelona i veig més inclusió en la societat que en la televisió”. Perceps alguna voluntat de canvi en la indústria audiovisual per trencar amb aquest paradigma?

Jo crec que estem anant pas a pas i és cert que hi ha un desig al nostre sector perquè es materialitzi un canvi. Crec que som cada vegada més conscients que per crear un món més habitable, aquest ha de ser més inclusiu. 

D’altra banda, considero que, tot i que s’estigui treballant per revertir aquesta situació de desigualtat, encara hem d’invertir més esforços perquè hi hagi més diversitat darrera de la càmera, és a dir, en les posicions de poder. 

Personalment advoco per la multiculturalitat a la meva oficina i faig tot el que puc per assegurar-me que cada persona pot explicar la seva història. 

Fins on poden intervenir les directores i els directors de càsting  per equilibrar aquesta mancança de diversitat? És a dir, quan reps un guió tens llibertat per proposar?

Hi ha dos punts importants pel que fa a aquest tema. Per una banda, en els projectes internacionals en els quals treballo, especialment els que venen a rodar a Catalunya, la diversitat està clarament definida, ja que avui dia es tracta d’un punt indispensable en la filosofia de qualsevol plataforma. Per altra banda, des de la meva posició, tinc la responsabilitat d’assegurar que dono oportunitat a tots els actors i actrius, fins i tot a aquells que no tenen tanta experiència en els càstings. Això implica, en molts casos, ajudar-los més en la preparació. 

Quan em contracten, sovint és perquè volen que la seva història tingui un abast internacional, i si és així, la diversitat ha d’estar present. Si veig un càsting molt homogeni, sempre els plantejo que, si volen arribar a premis com els Oscars o vendre el seu projecte als mercats internacionals, aquest criteri és essencial. 

Quins consells li donaries a un/a intèrpret que vol internacionalitzar la seva carrera?

No hi ha un roadmap concret per a ningú perquè tots som diferents, però la millor manera per internacionalitzar la teva carrera és fent una bona feina en el teu país. Aquest és el cas de Javier Bardem, Jordi Mollá i Penélope Cruz, que a més van generar una comunitat molt forta amb els directors i productors amb qui van treballar a Espanya. No fa falta marxar fora i després tornar. 

Després, però, hi ha excepcions com Laia Costa. Ella va protagonitzar la pel·lícula Victoria, la qual va tenir molt èxit a l’estranger. En aquell moment ella es trobava als Estats Units i llavors se li van començar a obrir diverses portes. Més tard va tornar a Espanya on ha continuat treballant. 

Crec que l’error que cometen molts actors i actrius és pensar que si fan de personatge secundari en una pel·lícula internacional, la seva carrera internacional es catapultarà. Però la veritat és que és molt més efectiu si protagonitzes un curtmetratge de l’ESCAC, que posteriorment aconsegueix arribar als Oscar. De fet, els actors que han participat en les pel·lícules d’Àlex Lora, qui acaba de ser guardonat al festival Rain Dance pel seu nou curtmetratge La gran obra, ja han aconseguit tenir una certa projecció internacional, ja que el curt s’ha vist per tot el món i ha guanyat premis molt importants. 

A la nostra indústria tothom parla i si algú com Isabel Coixet menciona que Laia Costa és una de les millors actrius del seu país, això ajudarà a crear-li una trajectòria internacional. 

El meu consell seria escollir molt bé els projectes en els quals vols participar i estar disposat a treballar fort. Has de pensar quin tipus d’històries vols explicar i amb quin tipus de cineastes vols treballar. 

Com a directora de càsting, què tens en compte en el moment de seleccionar a un intèrpret? En què et fixes?

Els directors de càsting som com detectius forenses. En funció del projecte, estarem buscant un perfil o un altre, ja que cada història  requereix un perfil que encaixi en el seu univers. És com fer un puzle: hem de saber què volem construir i quines peces necessitem per fer-ho. 

En el meu cas, em fixo molt en si un actor o actriu sap escoltar, en la seva capacitat per transformar-se, així com d’impactar l’altra persona. Després hi ha vegades que et trobes amb persones que t’enlluernen pel seu físic o que saben parlar molt bé l’anglès. Hi ha molts actors i actrius que conec que són meravellosos en la seva feina, però com que no parlen anglès és molt poc probable que encaixin en els papers que busco, ja que la majoria requereixen aquest idioma o l’alemany.

Les plataformes de streaming han revolucionat el sector audiovisual. De quina forma han incidit concretament en la direcció de càsting? 

Ara amb les plataformes tot funciona de forma més accelerada. D’altra banda, hi ha una part d’aquests nous espais que m’agrada molt i és que tenen finançament assegurat, de manera que no busquen necessàriament cares conegudes per poder aixecar un projecte. Això m’ha permès descobrir nous talents i proposar actors i actrius que he vist al teatre o en curtmetratges. Abans estava més limitada a noms coneguts. Un altre punt que ha canviat és la possibilitat de veure més gent i això s’ha traduït en un augment de la inclusió i la diversitat, ja que existeix la necessitat d’arribar a una audiència més àmplia.

Una altra influència significativa han estat els selftapes. Ara podem veure més gent, però trobo a faltar conèixer l’essència de la persona en viu. Amb un selftape no puc saber si la persona és impacient, per exemple. Per altra banda, amb les plataformes s’està produint una falta de personalització en el procés doncs no sempre conec a la persona que pren les decisions. Abans, sempre parlava directament amb el productor o el director, i es donaven més possibilitats de diàleg. Ara, això gairebé no és possible i sovint no saps per què han pres una determinada decisió.