![](/templates/yootheme/cache/d7/esplugas_city-d74075c3.jpeg)
L’Acadèmia del Cinema Català nomena Esplugas City com a Lloc d’Interès Cinematogràfic
La distinció s’ha anunciat en el marc de la VIII Trobada d’Acadèmies de Cinema i Audiovisual
L’Acadèmia del Cinema Català nomena els Estudis Balcázar - Esplugas City, escenari de rodatge referent dels espaguetis-westerns durant la postguerra, com a Lloc d’Interès Cinematogràfic-LIC, una distinció que reconeix el valor fílmic, històric i simbòlic d’aquells espais que han contribuït significativament a la identitat audiovisual de la Península.
L’anunci es produïa al Centre Cultural Marcos Valcárcel, en el marc de la inauguració de la VIII Trobada d’Acadèmies de Cinema i Audiovisual, on les set acadèmies peninsulars feien públic el seu llistat de localitzacions seleccionades enguany.
L’acte ha comptat amb la presència del director de l’Àrea de Cultura de la Deputación de Ourense, Marcos Vázquez, i dels representants de l’Academia Galega de l'Audiovisual, que ha actuat com a amfitriona; l’Academia de Cine de Andalucía; l’Academia Aragonesa de Cine; l’Acadèmia del Cinema Català; l’Academia de Cine de Extremadura; l’Academia Portuguesa de Cinema; i l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual.
Els Llocs d’Interès designats en aquesta segona edició són:
- Andalusia: Nucli antic de Córdoba.
- Aragó: Castell de Loarre.
- Catalunya: Estudis Balcázar - Esplugas City
- Extremadura: Càceres com a Conjunt Històric i Monumental.
- Galícia: Villa de Allariz.
- Astúries: el Gijón de Volver a empezar.
- Portugal: Cafè Vá-Vá lisboeta.
- València: la localitat de Peníscola.
Esplugas City i els Estudis Balcázar: l’esplendor oblidada del cinema català de postguerra
En el context de la postguerra espanyola, els Estudis Balcázar van sorgir com un element indispensable en la construcció de la identitat cinematogràfica de Barcelona. Fundats el 1964 pels germans Balcázar, aquests estudis, ubicats a Esplugues de Llobregat, comptaven amb cinc platós, incloent-hi un insonoritzat i un altre amb piscina de rodatge, a més de sales de muntatge i projecció. En les seves instal·lacions es van produir pel·lícules emblemàtiques de la productora Balcázar, com Once pares de botas (1954), de Rovira Beleta; El tigre se perfuma como dinamita (1965), de Claude Chabrol; o El yankee (1966), de Tinto Brass. Així mateix, es va fer servir com a escenari per a cineastes destacats com Vicente Aranda i Jesús Franco. D’altra banda, a més de la producció, el seu estudi de doblatge, dirigit per Antonio Santillán, va ser clau en l’adaptació de grans pel·lícules internacionals.
Una de les joies del complex va ser Esplugas City, un poblat de l'Oest americà que buscava donar sortida a la demanda espanyola i italiana del gènere conegut com a espagueti-westerns. En aquest espai varen rodar-se títols com Una pistola para Ringo (1965), Pistoleros de Arizona (1965) o El más fabuloso golpe del Far West (1970).
Finalment, els estudis varen desaparèixer a la dècada dels 70, culminant amb la destrucció de Esplugas City el 1972 durant el rodatge de Le llamaban Calamidad (1972), en el qual el poble va ser incendiat. El 2017 l’Acadèmia del Cinema Català va instal·lar una placa commemorativa per rescatar la seva memòria i reivindicar-lo com un pilar fonamental de la cinematografia catalana i europea.