L’Acadèmia del Cinema Català nomena els nous Membres d’Honor 2025
S’ha reconegut la trajectòria d’Agustí Argelich, Pep Armengol, Teresa Enrich, Jeannine Mestre, Anastasi Rinos i Mireia Ros
Al cor del barri Gòtic de Barcelona, dins de l’antic Palau Reial dels comtes de Barcelona, entre tarongers i porxos, s’amaga el pati del Museu Frederic Marès, un refugi històric que empeny al silenci i la contemplació. És en aquest petit ecosistema enmig de l’orquestra urbana que ha tingut lloc l’acte de nomenament dels sis nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, conduït pel crític de cinema i acadèmic Àlex Gorina.
Enguany, aquesta categoria honorífica reivindica la militància d’una generació de professionals que va fer possibles pel·lícules icòniques de la transició a Catalunya i que ha demostrat un ferm compromís amb la descoberta de talent del nostre país. Aquest 2025 han rebut la distinció el director i productor Agustí Argelich, el director de càsting Pep Armengol, la productora Teresa Enrich, l’actriu Jeannine Mestre, el muntador Anastasi Rinos i l’actriu i directora Mireia Ros.
El primer a ser homenatjat ha estat el director, productor, programador i fotògraf Agustí Argelich (Badalona, 1957), amb un inabastable recorregut lligat al curtmetratge des de la dècada dels setanta i múltiples facetes. El director i productor Juanjo Giménez, guanyador del Gaudí, el Goya i la Palma d’Or a Canes pel curtmetratge Timecode, ha glossat la figura d’Argelich. “Heu encertat de ple en nomenar-lo membre d’honor de l’Acadèmia”, ha destacat Jiménez, qui, igual que el seu company de professió, es presenta orgullosament com a “curtmetratgista de cor”. Argelich s’ha mostrat molt agraït i ha reivindicat el FILMETS Badalona Film Festival: “Quan presento el meu curt en aquest festival, sé que ho faig a casa”.
Cristina Campos i Xavier Longás, ajudants de producció de Teresa Enrich (Barcelona, 1953), han pujat a l’escenari per recordar la carrera d’aquesta directora de producció i productora executiva, amb més de trenta anys d’experiència, la primera que va apostar pel gran cineasta Agustí Villaronga, produint el 1986 una de les seves pel·lícules de culte, Tras el cristal. “Ets mentora, una persona amb caràcter obert i tremendament valent”, ha dit Longás, qui també ha rescatat l’esperit inconformista i ambiciós d’Enrich, “apostant sempre per directors amb missatges atrevits i el talent emergent”. Per la seva banda, Campos ha remarcat la llarga filmografia de la primera productora dona de Catalunya, amb un centenar de produccions nacionals i internacionals, i quinze guardons, entre els quals es troba un premi Gaudí. Campos ha tancat la seva participació amb un poema de Maria Mercè Marçal-Serra.
L’actriu, directora i guionista Mireia Ros (Barcelona, 1956) atresora una de les trajectòries més singulars del cinema català i ha rebut avui un emocionat aplaudiment dels seus companys de professió. La seva glossadora ha estat Marta Figueras, companya de viatge i figura clau en la seva obra com a productora d’alguns dels títols més importants de la seva carrera com a directora, com La Monyos, Barcelona, abans que el temps ho esborri o El triunfo. “És una de les dones i directores amb més talent emocional que conec”, ha confessat Figueras. Amb gairebé quaranta-cinc anys d’amistat, la seva relació va néixer en una festa l’any 92. “L’endemà va sonar el telèfon i la Mireia em va preguntar si sabia escriure una sinopsi. Per descomptat, li vaig contestar que sí, i qui ens havia de dir que aquell dia ens estàvem convertint en la productora i directora de La Monyos”.
Dos nous membres d’honor de l’Acadèmia han treballat en el cinema resistent dels anys setanta i vuitanta, inscrit en la lluita democràtica i per l’obertura cultural del país: Anastasi Rinos (Barcelona, 1949) i Jeannine Mestre (Barcelona, 1947). Per a la muntadora Teresa Font, Rinos ha estat un mestre. Així ho ha reconegut quan ha homenatjat al responsable de les costures de títols clau del cinema català, com Últimas tardes con Teresa, també integrat en el moviment associatiu dels tècnics de l’espectacle per conquerir quotes més altes de llibertat cultural i lingüística. “L’Anastasi és una persona que treballa amb vigor, implicació i que, si ho volgués fer malament, no podria. Destacaria del seu currículum pel·lícules com L’Orgia o Salut i força al canut”, ha destacat Font, qui també ha recordat la seva passió per la direcció i la docència, amb una dècada com a professor de l’ESCAC.
L’actriu Jeannine Mestre, glossada del periodista Pere Vall, va arrencar la seva carrera interpretativa al costat de noms com Albert Boadella, Jaime Camino, Pere Portabella o Gonzalo Herralde, i en paral·lel, ha consolidat una reeixida trajectòria en el món del teatre, a les ordres de Miguel Narros, Hermann Bonnín, Xicu Masó o Lluís Pasqual. “És una figura polièdrica, protagonista d’un cinema agosarat, críptic, lliure. Aquesta transversalitat de la seva carrera em fascinava de jove i ho continua fent avui dia. Us convido a descobrir o, més aviat, redescobrir Jeannine Mestre a Umbracle, El conde Drácula, No profanar el sueño de los muertos, La ciutat cremada, L’home dels nassos o que l’acompanyeu a Un invierno en Mallorca”, ha dit Vall.
Ha tancat l’acte el nomenament com a membre d’honor del director de càsting, actor i productor Pep Armengol (Molins de Rei, 1956), amb dos cents projectes cinematogràfics i televisius. Director de càsting, des d’El Perfume, de Tom Tykwer, fins a Saben aquell, de David Trueba, passant per Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, Cobardes, de José Corbacho i Juan Cruz, Forasters, de Ventura Pons, Pa negre o Incerta glòria, d’Agustí Villaronga. L’actriu Irene Montalà, un dels talents descoberts i impulsats per Armengol, ha glossat la seva extensa trajectòria. “Els actors no som actors si ningú ens veu, necessitem que algú ens vegi i ens doni una oportunitat, la mirada primigènia, l’oportunitat on tot és possible, l’oportunitat de la resta d’oportunitats. Nosaltres, els actors, et volem donar les gràcies, gràcies per veure’ns, per donar-nos l’oportunitat d’experimentar, de confiar i lluitar per nosaltres”, ha recollit Irene Montalà a la seva glossa, on també ha volgut expressar unes paraules dedicades a Armengol per part de l’actriu Blanca Suárez i els actors Álvaro Cervantes, Peter Vives i Roger Coma.
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català Judith Colell ha estat l’encarregada de donar pas al posterior brindis i tancar una trobada insuflada de memòria, gratitud i reivindicació que ha comptat amb l’assistència de diversos representants institucionals i de l’audiovisual com Pablo La Parra, director de la Filmoteca de Catalunya; Francisco Vargas, director de l’Àrea Audiovisual de l’ICEC; Montserrat Guiu, coordinadora Film Office de la BCN Film Comission; Álex Portolés, vocal de la Federació Catalana de Cineclubs; i Joaquim Roqué, president de Catalunya Film Festivals.
