Mor el documentalista Pere Joan Ventura

El cineasta vallesenc va iniciar la seva carrera el 1972, treballant com a operador de càmera, reporter gràfic, realitzador, fotògraf, ajudant de direcció i director.

Entre els seus treballs, sempre compromesos amb l’activisme social i polític, destaquen els que va dur a terme als anys setanta com a membre fundador del col·lectiu de cine militant “Grup de Producció” i les seves tasques a Televisió Espanyola de Catalunya, on a partir de 1977 va exercir d’operador de càmera, reporter gràfic, realitzador i editor. 

 Entre els anys setanta i noranta va participar en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella, Premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter, i va fer d’ajudant de direcció en diferents pel·lícules de Vicente Aranda.

Entre la seva filmografía trobem El efecto Iguazú (2002), que tractava sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid, amb el que va guanyar el premi Goya a millor documental, una categoria a la qual també va ser nominat l’any 2005 per la pel·lícula col·lectiva Hay motivo. 

Altres treballs remarcables són el curt La vida efímera (2004) i els documentals En la calle, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006, Plou i fa sol (2012) o No estamos solos (2015), dirigit per Ventura i produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming.

 El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949.

La seva trajectòria està marcada per la lluita antifranquista i de defensa de les llibertats i dels drets socials en el món del cinema. A més, va ser un dels grans impulsors del moviment cineclubista als anys setanta, com a creador de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM!, l’any 2009, i com a recuperador del cineclub l’any 2001, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès, que presidia.