Adéu a Carles Balagué, l’home que va fer del Méliès casa del cinema d’autor

Barcelona acomiada l'acadèmic Carles Balagué i Mazón (1949-2025), crític, historiador i cineasta que ha deixat una profunda empremta en la cultura cinematogràfica del país. La seva vida ha estat una declaració d’amor al cinema, tant des de la paraula escrita com des de la càmera, i molt especialment des de la sala que va convertir en casa seva: els Cinemes Méliès.

“El Méliès ha significat mitja vida per a mi”. I és que amb aquesta sala Balagué va voler compartir la seva passió i coneixement, recuperant còpies íntegres de pel·lícules que, en el seu moment, havien estat mutilades per la censura. El Méliès es va convertir així en un temple per al cinema d’autor i de recuperació històrica, fins al punt que el 1996 va ser reconegut amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia.

Part d’una generació de crítics i assagistes, també va reflexionar i escriure sobre el setè art, escrivint llibres sobre directors com François Truffaut i Martin Scorsese, així com obres de referència com Les millors pel·lícules de cinema negre o Pel·lícules clau del cinema musical.

L'any 1980, va debutar com a cineasta amb Denver, i va dirigir títols com Adela (1987), El amor es extraño (1988), Las apariencias engañan (1991), Mal de amores (1993), Asunto interno (1996) —premi de l’Audiència al festival Cinespaña de Tolosa—, i el documental La Casita Blanca, la ciutat oculta (2002), que retrata la Barcelona de la postguerra, i que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona.

Entre els seus treballs més recordats trobem també Arropiero, el vagabund de la mort (2008), que va ser premiat al Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa. 

A més, va ser president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya entre 1989 i 1996, i president de l’associació productors PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya, del qual és President d’honor.