L’Acadèmia del Cinema Català reivindica la Central del Curt, trinxera de resistència cultural, en el 50è aniversari de la mort de Franco

La xarxa de distribució alternativa va fer circular el cinema censurat de Buñuel, Portabella o Eisenstein durant la dictadura i la Transició

L’acte se celebrarà el 7 de novembre a Castellar del Vallès i s’inscriu en la línia de memòria cinematogràfica que l’Acadèmia impulsa des del 2016

L’Acadèmia del Cinema Català reivindicarà la Central del Curt (1974-1982) en un acte públic el pròxim divendres 7 de novembre, a l’Auditori Municipal Miquel Pont de Castellar del Vallès. La iniciativa, organitzada de la mà de la Filmoteca de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, la Federació Catalana de Cineclubs i el Club Cinema Castellar del Vallès, s’inscriu dins la línia d’acció de recuperació patrimonial encetada per l’Acadèmia l’any 2016, que treballa per fer visibles espais, figures i moviments fonamentals en la història del cinema català sovint marginats o silenciats. “En un context cultural on l’oblit és una temptació política, recordar experiències com la de la Central del Curt permet entendre el paper transformador i crític del cinema. Enguany reivindiquem aquesta iniciativa pionera coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador Franco, amb la voluntat de mirar al passat i alhora al futur, estimulant les noves generacions de cineastes i d'exhibidors”, recorda Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

Un model col·lectiu, cooperatiu i militant d'entendre el cinema

Fundada per dos joves cinèfils procedents del moviment cineclubista, l’enginyer Josep Miquel Martí i Rom i l’arquitecte Joan Martí i Valls, la Central del Curt va esdevenir una plataforma pionera i vital per a la difusió d’un cinema alternatiu, crític i radicalment compromès amb la realitat política i social de l’època. En plena dictadura, amb pocs recursos, però amb una gran voluntat política i cultural, aquest col·lectiu va construir una xarxa de distribució cinematogràfica paral·lela als circuits oficials, fent circular films censurats, invisibles o directament prohibits, a punts de tot el territori, en moltes ocasions des de la clandestinitat. Des de Portabella fins a Eisenstein, de Buñuel a Padrós, passant per figures cabdals del documental social com Llorenç Soler, Pere Joan Ventura o Helena Lumbreras, el catàleg de la Central abraçava una gran varietat de firmes, unides per una mateixa vocació transformadora.

Tal com escriu Jordi Vidal Amorós, comissari i curador d’aquesta acció, “parlar de la Central del Curt és recuperar la memòria d’una iniciativa col·lectiva pionera i reconèixer el valor d’una de les experiències més importants en la història recent del cinema a Catalunya i a l’Estat espanyol pel que fa a la difusió del cinema alternatiu i compromès”.

El col·lectiu es defineix ideològicament en una trobada a Almeria el 1975, on diversos realitzadors i organitzacions de tot l’Estat van debatre sobre el sentit polític del cinema independent. D’aquella trobada va sorgir el concepte de “cinema alternatiu” com a substitut d’“independent”, per remarcar-ne la dimensió de confrontació amb l’ordre dominant i la necessitat de crear una xarxa de distribució.

Durant gairebé una dècada, la Central no només va distribuir films, sinó que també va produir-los paral·lelament a través de la Cooperativa de Cinema Alternatiu (CCA), va generar dossiers pedagògics, va organitzar mostres i “voltes” arreu del país, i va contribuir decisivament a consolidar un moviment de cinema militant amb fortes connexions internacionals. Durant la Transició, la Central es va expandir, va professionalitzar la seva activitat i va ampliar el catàleg a més de 130 títols. Tot i els èxits, la pèrdua de militància va portar a la dissolució del projecte el 1982. Part del seu catàleg es conserva avui a la Federació Catalana de Cineclubs.

L’acte d’homenatge a Castellar del Vallès en record a Pere Joan Ventura

L’homenatge del 7 de novembre començarà a les 19.00 amb una presentació institucional a càrrec de representants de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, del Club Cinema Castellar del Vallès i de Carlos R. Ríos, vicepresident de l’Acadèmia. Tot seguit, es durà a terme l’entrega del guardó honorífic als fundadors, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom, reconeixent la seva tasca clau com a impulsors d’aquesta iniciativa única. A continuació, tindrà lloc una taula rodona amb la participació dels homenatjats i de Juan Manuel García Ferrer, membre històric de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub d’Enginyers de Barcelona, moderada pel cineasta Jordi Vidal Amorós, actual responsable del dipòsit del fons Portabella a la Filmoteca de Catalunya i membre de la Comissió de Memòria de l’Acadèmia.

A partir de les vuit del vespre, tindrà lloc la projecció d’una selecció de peces del catàleg històric de la Central del Curt, recuperades per a l’ocasió gràcies a la tasca de digitalització de la Filmoteca de Catalunya. Els films seleccionats reflecteixen les grans línies de treball de la cooperativa: l’activisme cultural, la denúncia política i la lluita per la memòria. Es projectaran les obres Muntanya (1970), sobre l’assemblea d’intel·lectuals a Montserrat durant el procés de Burgos; Un libro es un arma (1975), que denuncia els atemptats feixistes contra llibreries, cinemes i espais culturals; Manifestacions a Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976, que recull la mobilització massiva per l’amnistia; Todos o ninguno (1976), sobre la vaga de Laforsa, la més llarga a Catalunya des del 1939. La sessió dedicarà una atenció especial al cineasta castellarenc Pere Joan Ventura, posant en valor el seu llegat dins del cinema documental i de la memòria audiovisual catalana.

Una dècada recuperant la nostra memòria cinematogràfica

Aquest reconeixement a la Central del Curt forma part de la línia de recuperació patrimonial de l’Acadèmia del Cinema Català, iniciada l’any 2016. Aquesta iniciativa ha permès, fins ara, posar en valor llocs com la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona —escenari del rodatge de Campanadas a medianoche d’Orson Welles—, els Estudis Balcázar i Esplugas City —clau en la producció de westerns catalans—, els primers estudis de cinema sonor de l’Estat —Orphea i Trilla, a Montjuïc—, així com l’aportació de ciutats com Terrassa, reconeguda per la UNESCO per la seva creativitat cinematogràfica. També s’ha recuperat la memòria de les sales centenàries encara actives, figures com Elena Jordi, la primera directora de cinema a Espanya, i moviments com el cineclubisme vinculat a les avantguardes de la República, o el cinema quinqui, representació cultural de les perifèries urbanes durant la Transició. L’Acadèmia també ha volgut reivindicar el cinema de terror, gènere amb una gran tradició i popularitat al nostre país, històricament menyspreat per la crítica oficial.

Si vols aprofundir en la història i el llegat de la Central del Curt, llegeix l’article complet aquí.