L’Acadèmia del Cinema Català distingeix Sílvia Munt amb el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2026
Amb més de quatre dècades d’ofici i compromís, l’actriu, directora i guionista ha esdevingut un referent del cinema català
Barcelona, 4 de desembre de 2025.- L’actriu, directora i guionista Sílvia Munt recollirà el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2026, el màxim guardó honorífic del cinema català, en la gala dels XVIII Premis Gaudí, que tindrà lloc el 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. El premi reconeix una trajectòria artística d’excel·lència, transmesa al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, el teatre, la televisió i la dansa, i una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país.
La decisió ha estat adoptada per la Junta Directiva de l’Acadèmia, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Alba Cros (secretària), Àngels Masclans (tresorera) i els vocals Marcel Barrena, Tono Folguera, Elena Martín, Arnau Bataller, Gina Ferrer i Marta Bazaco. “Sílvia Munt és compromís: compromís amb la professió d’actriu, que la va portar a transitar per desenes de personatges, alguns dels més icònics de la història del cinema català; i compromís amb la professió de directora i guionista, des d’on s'ha posicionat com una cineasta crítica, que ha sentit la responsabilitat d'utilitzar el cinema —sigui de ficció o documental— per visibilitzar les esquerdes de la societat en què vivim; i des d'on ha sabut contemporitzar rigorosament els clàssics, fent-los rellevants i atractius per al públic actual sense perdre els seus valors. Pionera en fer el pas de la interpretació a la direcció, no ha deixat mai d’acompanyar amb cura els actors i actrius que han posat el seu talent al servei de les seves creacions, obrint amb valentia, perseverança i ofici un camí que moltes altres han pogut seguir”, afirma la Junta.
Amb aquest reconeixement, Sílvia Munt s’incorpora al llistat de figures essencials que han rebut fins ara el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter: Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021), Tomàs Pladevall (2022), Jaume Figueras (2023), Rosa Vergés (2024) i Paco Poch (2025).
Intèrpret de cinema, televisió i teatre
Una de les figures més respectades i estimades del panorama cultural català, la seva carrera transcendeix disciplines i gèneres. Formada inicialment en ballet clàssic —titulada per la Royal Ballet— i molt vinculada, entre el 1973 i el 1978, a companyies com les de Gelu Barbu o el Ballet Contemporani de Barcelona, aviat va iniciar un recorregut com a actriu que la convertiria en una de les veus interpretatives essencials de la seva generació.
Des del 1981, amb la seva participació a La plaça del Diamant de Francesc Betriu, fins a títols recents com Requisitos para ser una persona normal (2014), de Leticia Dolera, Munt ha protagonitzat més de cinquanta produccions cinematogràfiques. Ha treballat amb directors com José Luis Cuerda (Pares y nones, 1982), Fernando Trueba (Sal gorda, 1983), Ventura Pons (El perquè de tot plegat, 1994), Vicente Aranda (La pasión turca, 1994), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río, 1994), Montxo Armendáriz (Secretos del corazón, 1996), Judith Colell (El dominio de los sentidos, 1996, i 53 días de invierno, 2006), Jordi Cadena (Els papers d’Aspern, 1990, i Nexo, 1993) i Roger Gual (Remake, 2006), entre molts d’altres.
El seu paper de Carmen a Alas de mariposa (1991), debut en la direcció de Juanma Bajo Ulloa, li valgué el primer Premi Goya. Posteriorment rebria nombrosos guardons d’interpretació en festivals nacionals i internacionals, incloent els premis del Festival de Toulouse / Cinespaña, el Festival d’Arcachon, la Concha de Sant Sebastià a millor promesa o el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.
També ha mantingut una intensa activitat en televisió, amb participacions en produccions catalanes —Arnau (1993, TV3) o Dones i homes (1995, TV3)—, espanyoles —Teresa de Jesús (1983, TVE), Tío Willy (1998, TVE) o Lobos (2005, Antena 3)— i europees —Maxima’s Miracle (2000, Holanda), L’aîné des Ferchaux (2001, França), Le meilleur commerce du monde (2003, França) o The Crown (2004, Holanda). La seva carrera televisiva culmina amb telefilms com Coses que passen (2006, guió i direcció) i Meublé (2011, guió i direcció).
En paral·lel, Sílvia Munt ha mantingut una presència constant com a actriu al teatre, des de les primeres interpretacions a Somni d’una nit d’estiu i Canigó el 1977, passant en la dècada dels 80 per Cyrano de Bergerac o Antígona, fins fundar la seva pròpia companyia amb obres com Ondina. Posteriorment va participar en muntatges com Trío en Mi bemol, de Fernando Trueba, La mort i la donzella, de Boris Rotenstein, o Àngels a Amèrica, de Josep M. Flotats, consolidant una trajectòria teatral sòlida i polivalent al llarg de més de dues dècades.
Una directora consolidada i premiada
Des del 2001, quan va girar la seva trajectòria per centrar-se principalment en la direcció de ficció, documentals i teatre, Sílvia Munt s’ha confirmat com una de les directores més sòlides de la cinematografia catalana i espanyola contemporània. La seva mirada, marcada per una gran sensibilitat narrativa i una empatia amb els personatges, s’ha centrat en temes humans, socials i de consciència col·lectiva, explorant realitats sovint caracteritzades per fortes desigualtats.
L’èxit del curt documental Lalia (2000), amb el qual va obtenir el seu segon Premi Goya i guardons al festivals de Locarno, Nanterre, Roma o Creteil, va marcar l’inici d’una carrera en la direcció que ha donat títols tan destacats com Las buenas compañías (2023), reconeguda amb el Premi del Jurat Jove del Festival de Màlaga i el Primer Premi del Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebastià; La granja del pas (2015), distingida amb el Premi al Millor Documental a la SEMINCI o el Premi Primed de la Mediterrània; Pretextos (2008), guardonada amb el Premi a la Millor direcció al Festival de Màlaga i seleccionada a Karlovy Vary; i Elena Dimitrievna Diakonova. Gala (2003), que va rebre el Premi especial del Jurat al Festival Opera Prima de Tudela i el Premi al Millor Documental del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.
A aquesta filmografia s’hi afegeix una extensa nòmina de pel·lícules per a televisió, dirigides i escrites per ella, i que han estat reconegudes amb nombrosos premis i presència en festivals europeus. Amb Les filles de Mohamed (2003) recolliria el Premi CIVIS ARD Media Prize a Alemanya com a Millor telefilm europeu de l’any, i amb Coses que passen (2006), la Biznaga de Plata a la Millor TV Movie del Festival de Màlaga, el Premi al Millor Telefilm pel Col·legi de Directors Cinematogràfics de Catalunya o el Premi GAC al Millor Guió, entre altres guardons. També van ser multipremiada Bajo el mismo cielo (2009), Mar de plàstic (2010), Meublé (2011), El cafè de la Marina (2014) i Vida privada (2017), guardonada amb el Premi Gaudí i el de direcció del Festival Zoom d’Igualada. Actualment té en fase de muntatge Rodoreda, pel·lícula documental dedicada a l’univers creatiu de l’escriptora catalana.
Paral·lelament, Munt ha desenvolupat una consolidada carrera com a directora teatral, avalada per l’èxit de crítica i públic de muntatges com El preu (2014), nominada als Premis Max; Les noies de Mossbank Road (2017), nominada als Premis de la Crítica; Dogville (2019), Casa de nines (2019), Eva contra Eva (2020) i Les irresponsables (2021/22). Els seus projectes més recents inclouen Els Buonaparte (2024/25) i l’obra Les mans, per la qual va rebre una nominació als Premis de Teatre de Barcelona.
Cursa XVIII Premis Gaudí
- Primera ronda de votacions: del 5 de novembre al 10 de desembre de 2025
- Lectura de nominacions: 16 de desembre de 2025 (La Pedrera)
- Segona ronda de votacions: del 16 de desembre de 2025 al 26 de gener de 2026
- Foto de nominats i nominades: 20 de gener de 2026 (DHub Barcelona)
- Gala de lliurament: 8 de febrer de 2026 (Gran Teatre del Liceu)