L’Acadèmia del Cinema Català nomena sis nous Membres d’Honor: Marta Esteban, Carme Sansa, Albert Guinovart, Rosa Ros, Montse Majench i Josep Maria Aragonés
Reconeixement a sis professionals que han eixamplat la base del cinema català
Cesc Gay, Sílvia Marsó, Carme Elías, Marc Timón, Mar Targarona, Elena Martín i Joan González participaran com a glossadors a l’acte
Barcelona, 8 de maig de 2026.- L’Acadèmia del Cinema Català anuncia el nomenament dels nous Membres d’Honor, una distinció que reconeix anualment trajectòries professionals essencials per al desenvolupament i l’enfortiment del cinema català. Enguany, es posen en valor sis figures clau que han contribuït a eixamplar la base de la indústria cinematogràfica del país i a fer-la créixer des de diversos àmbits: Marta Esteban, des de la producció d’un cinema accessible, transversal i de qualitat; Carme Sansa, des de la interpretació, a la pantalla (la gran i la petita) i als escenaris; Albert Guinovart, amb la seva extraordinària capacitat per compondre melodies que han quedat gravades en la memòria col·lectiva del país; Rosa Ros, construint, des de la direcció artística, universos visuals que han contribuït decisivament a l’imaginari de la cinematografia catalana; Montse Majench, amb una extraordinària capacitat d’articulació cultural i projecció internacional del cinema català, i Josep Maria Aragonés, referent i pioner en el camp de la postproducció i el muntatge.
L’acte de nomenament, que tindrà lloc el proper 28 de maig a les 18.30 h al Pati Manning i serà conduït per l’actriu Rosa Boladeras, connectarà els nous Membres d’Honor amb veus de reconegut prestigi del sector, que posaran en valor les seves trajectòries. Així, Marta Esteban serà glossada pel cineasta Cesc Gay; Carme Sansa, per les actrius Sílvia Marsó i Carme Elías; Albert Guinovart, pel també compositor de música per a cinema Marc Timón; Rosa Ros, per la productora i directora Mar Targarona; Montse Majench, per la cineasta i actriu Elena Martín, i Josep Maria Aragonés, pel documentalista Joan González.
Marta Esteban, referent de la producció creativa i compromesa
La productora Marta Esteban, referent de la producció creativa i compromesa, exemple que l'aposta pel públic no implica renunciar a la qualitat, ha destacat tant en el cinema de ficció com en el documental. Va iniciar la seva carrera al Perú, dirigint documentals com Ayllu sin tierra (Gran Premi d’Oberhausen, 1980) i Conflictes oblidats (1996). La seva col·laboració amb el cineasta suís Alain Tanner, produint El diario de Lady M (1992) i Flores de sangre, marcaria la seva entrada en la producció de llargmetratges, que seguiria amb cineastes com Ken Loach a Land and Freedom (1994), però també amb directors del país com Joaquim Oristrell, Joel Joan o Maria Ripoll. Tanmateix, la col·laboració amb el director Cesc Gay ha estat la més determinant de la seva trajectòria com a productora, amb títols clau com Krámpack (2000), En la ciudad (2003), Una pistola en cada mano (2012), Truman (2015), Sentimental (2020), Historias para no contar (2022) i Mi amiga Eva (2025), consolidant una filmografia de gran abast i sensibilitat. En l’àmbit documental, ha produït obres com Tiempo de silencio y destrucción – Un viaje por la vida y obra de Luis Martín-Santos (2024), dirigit per Joan López Lloret, així com Diario argentino (2006) i Pa'tras ni pa tomar impulso (2020), dirigits per Lupe Pérez García.
Va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1996 i actualment continua vinculada a Imposible Films, desenvolupant nous projectes.
Carme Sansa, una vida dedicada a la interpretació
Carme Sansa ha donat vida a personatges inoblidables tant a la pantalla com als escenaris, esdevenint una figura imprescindible de la interpretació, tant en teatre com en cinema i televisió. Inicia la seva trajectòria a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, amb una carrera posterior que inclou autors com Beckett, Brecht, Espriu o Shakespeare, sota la direcció de noms com Calixto Bieito, Mario Gas o Xavier Albertí. Al cinema ha participat en títols com Lola (1986), dirigida per Bigas Luna; La febre d’or (1993), de Gonzalo Herralde; Atlas de geografia humana (2007), d’Azucena Rodríguez o Miss Dalí (2018), amb Ventura Pons. Més recentment, en produccions com El 47 (2024), dirigida per Marcel Barrena, o Parenostre (2025), de Manuel Huerga. La seva presència també ha estat notable en sèries i pel·lícules per a televisió, com Dones d’aigua (1997-1998), Carles, príncep de Viana (2001), Nit i dia (2016-2017), Pau, la força d'un silenci (2017) o Vilafranca (2018) i, paral·lelament, ha dirigit muntatges teatrals destacats.
Ha estat reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi, el Premi Margarida Xirgu o diversos Premis de la Crítica. En aquests moments es troba immersa en el rodatge de La roja, de nou a les ordres de Marcel Barrena, i en el film independent 46 CAL, de Marc Comabella.
Albert Guinovart, teixint melodies per a la memòria col·lectiva
Albert Guinovart, un dels músics més versàtils del nostre cinema, ha posat banda sonora a produccions nacionals i internacionals, aportant identitat i emoció al relat cinematogràfic amb una trajectòria que combina la interpretació, la composició i la docència. Format a Barcelona i Londres, ha desenvolupat una carrera internacional com a pianista i ha col·laborat amb grans noms de la música. En l’àmbit audiovisual, ha compost bandes sonores per a films com El llarg hivern (1992), de Jaime Camino, amb la qual va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia, així com per a La Monyos (1997) de Mireia Ros; Els nens de Rússia (2001), de Jaime Camino; o El coronel Macià (2006), de Josep Maria Forn. També ha participat en produccions internacionals com The Artist (2011), de Michel Hazanavicius.
És també autor de musicals d’èxit com Mar i Cel o Flor de Nit, així com d’òperes, ballets i obra simfònica. Professor a l’ESMUC i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells Premis Butaca, Max i el Premi Ciutat de Barcelona.
Rosa Ros, arquitecta de l’espai cinematogràfic
La trajectòria de Rosa Ros, escenògrafa, directora artística i dissenyadora de producció, abasta el cinema, el teatre i les exposicions, i es defineix per una concepció integral de l’espai escènic. En cinema, s’inicia amb les col·laboracions amb Rosa Vergés a Boom boom (1990), Souvenir (1994) i Tic Tac (1997); amb Ventura Pons, en títols com Rosita, please! (1993), El perquè de tot plegat (1995) i Actrius (1997); amb Francesc Bellmunt a Escenas de una orgía en Formentera (1996); i amb José Luis Guerín a Tren de sombras (1997). Més endavant, la seva carrera es consolida amb treballs amb Mar Targarona com El fotògraf de Mauthausen (2018), pel qual va rebre el Premi Gaudí a millor direcció artística i una nominació als Goya, així com Secuestro (2016) i Dos (2021). Ros també ha participat en produccions internacionals com Gomorra (2008), de Matteo Garrone, o L’Auberge Espagnole (2002), de Cédric Klapisch.
En teatre, ha col·laborat amb directores i directors com Carme Portaceli i amb institucions com el Teatre Nacional de Catalunya. La seva activitat inclou també projectes museogràfics i instal·lacions, així com una vinculació amb el món dels titelles.
Montse Majench, pont cultural del cinema català
Montse Majench ha desenvolupat la seva trajectòria en l’àmbit de la gestió i la comunicació cultural. Llicenciada en Periodisme per la UAB, va treballar com a reportera i guionista a TVE en programes com Punt de reunió o Primera fila. Posteriorment, va ser cap de premsa dels Festivals de Tardor de l’Olimpíada Cultural, sota la batuta de Mario Gas, que li va inocular la dèria pel teatre, un camí que la portaria a gestionar espais com el Círcol Maldà. Va ampliar la seva formació a Berlín i va iniciar, a l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural del Departament de Cultura, una nova etapa professional en institucions culturals, que continuaria al CoNCA i amb els Premis Nacionals de Cultura.
El 2011 va assumir la direcció de l’Acadèmia del Cinema Català, des d’on va consolidar els Premis Gaudí, articulant els fonaments d’una entitat ja consolidada, amb la referència de l’Acadèmia del Cinema Europeu, de la qual Majench també és membre. Va participar en la creació de Dones Visuals i col·labora activament amb projectes editorials i audiovisuals. Des del 2024 coordina el Cicle Gaudí a Berlín i treballa per a la projecció internacional del cinema català.
Josep Maria Aragonés i la revolució de la postproducció
Josep Maria Aragonés és un referent indiscutible en l’àmbit de la postproducció, reconegut amb premis com el Nacional de Cultura, un Goya i diversos Gaudí. Muntador, especialista en efectes visuals, expert en postproducció digital i fundador d’Antaviana VFX & Postproducció, amb una trajectòria de més de cinc dècades, la seva tasca ha estat clau en la consolidació d’un teixit tècnic a Catalunya i a l’Estat de primer nivell. Va iniciar la seva carrera l’any 1969 a TVE de Catalunya, als estudis de Miramar, i posteriorment es va consolidar com un dels pioners en la introducció de tecnologies digitals, dissenyant unitats mòbils per a retransmissions de gran format i impulsant sistemes com el Cineon de Kodak des de Filmtel. Ha desenvolupat una intensa activitat empresarial amb projectes com TMC, CNR, Filmtel, Animàtica o Antaviana, i ha estat també una figura rellevant en l’àmbit docent a l’ESCAC i la Universitat Pompeu Fabra.
Com a muntador, ha participat en una àmplia filmografia com Informe general (1976), de Pere Portabella, Numax presenta (1980), de Joaquim Jordà o En secreto…amor (1982), de José Maria Nunes, entre d’altres. En l’àmbit dels efectes visuals i la postproducció, destaca per pel·lícules com El mar (2000), d’Agustí Villaronga; Chico y Rita (2010), de Fernando Trueba, Xavier Mariscal i Tono Errando o La plaga (2013), de Neus Ballús.