Història del cinema

El 28 de març del 1916 es va inaugurar el Salón Cataluña, al carrer de Sant Pere número 9 de Terrassa. L’autor del projecte va ser l’arquitecte Melcior Vinyals i la capacitat total era de 1.250 espectadors. El primer empresari i promotor va ser Pere Romaní i Recasens. Com a curiositat, a principis dels anys vint les entrades tenien aquests preus: 0’75 pessetes per una localitat a platea, 1 pesseta si volies seure a l’amfiteatre.

L’any 1939, l’empresari cinematogràfic Joan Porta es va fer càrrec del Catalunya (també eren propietat seva el Doré i l’Alegria de la mateixa Terrassa). L’any 1943 es va emprendre una reforma important del cinema. L’empresa Porta S.A. no es va refer de les inversions realitzades a les diferents sales, i a la mort del seu titular, el Catalunya va passar a mans d’una empresa familiar, el titular de la qual era Frederic Gibert. Del 1964 al 1999 serà el titular del Cinema Catalunya, a més d’altres sales de la localitat (Alegria, Doré, Sala Regina).

A principis dels anys noranta es van fer reformes al cinema, entre les quals destaca la sala 2, de dimensions més reduïdes que la sala principal. Des de mitjans i finals dels anys noranta, les sales de cinema al centre de Terrassa van entrar definitivament en crisi després d’una llarga agonia i del tancament de moltes sales històriques. A la tardor de 1999 l’empresa que gestionava el Cinema Catalunya va decidir tancar les seves portes i oferir a l’Ajuntament la compra de l’edifici. A finals d’any, l’Ajuntament de Terrassa es va fer càrrec de la seva programació durant les festes nadalenques, mentre en paral·lel es va efectuar el procés d’adquisició del cinema.

La gestió és a càrrec de la Societat Municipal de Comunicació. La pel·lícula triada per iniciar aquesta etapa és Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar. A principis de l’any 2000 el Cinema Catalunya va tancar durant unes setmanes per fer petites remodelacions i posar en marxa l’estructura necessària per als reptes d’aquesta nova etapa.

L'actualitat

El 16 de març del 2000 s’inaugura el renovat Cinema Catalunya. Se li dóna un accés directe des del passatge de Tete Montoliu i rep el nom de Cinema Catalunya. Les pel·lícules triades per a la inauguració són el clàssic Casablanca, projectat en versió original subtitulada i La teranyina, del terrassenc Antoni Verdaguer. La programació estable és de dijous a diumenge.

Durant l’intens inici de l’any 2000, es signa un acord amb la Generalitat de Catalunya per traspassar al Club Catalunya la seu terrassenca de la Filmoteca. Això implica obrir també els dimarts. Entre primavera i tardor, tanquen les portes els històrics cinemes Principal i Rambla, gestionats per l’empresa Espectáculos Egara. L’únic cinema en funcionament al centre de la ciutat és el Catalunya, de titularitat municipal.

Degut als canvis tecnològics i a la transició del cinema analògic al digital, el Cinema Catalunya comença el procés de digitalització de les seves sales l’any 2014. Un cop acabat, el 14 de novembre, es projecta una còpia digital de Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore, en un acte gratuït i obert a tota la ciutadania. Alhora, també es decideix conservar un dels dos projectors analògics del cinema.

El Cinema Catalunya obre de dimecres a diumenge per a sessions de cinema comercial, i destina dilluns i dimarts a acollir diverses activitats i cicles, organitzats per entitats de Terrassa, iniciatives privades o per regidories de l’Ajuntament de la ciutat. Els matins s’organitzen sessions per escoles. També col·labora amb altres iniciatives culturals com el festival TNT, la Fira Modernista, el Festival Jazz Terrassa, el cicle Rodat a Terrassa o la Festa del Cinema a Terrassa, i manté un acord amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), instal·lada a Terrassa des del 2003, mitjançant el qual acull actes, classes, projeccions i rodatges de l’escola.

L’abril del 2016 se celebra la Setmana del Centenari per a commemorar l’apertura del Cinema Catalunya el 28 de març de 1916, amb diferents actes i projeccions oberts a la ciutadania. També des del 2016 s’incorporen les sessions infantils en català a la programació comercial a través del programa CINC (Cinema Infantil en Català).

Història del cinema

Els orígens de la sala d’espectacles del Foment Mataroní, ubicat al carrer Nou número 11, cal buscar-los el 1832, quan era el Teatre Principal, propietat de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. El Principal, junt amb l’Euterpe, tenen l’honor d’haver acollit l’arribada del cinema a Mataró, el dia 2 de febrer de 1897.

A partir de 1910, l’edifici va esdevenir la seu social del Foment Mataroní. En l’època del cinema mut, als anys vint, s’adquirí un projector Gaumont. I la temporada 1928-29 se’n comprà un de nou de la marca Farraut. Josep Oms, industrial mataroní, dissenyava projectors de cinema i va ser ell mateix qui s’encarregà de la instal·lació de cinema sonor al Foment l’any 1932, el dissabte 17 de desembre, amb la projecció de la cinta La escuadrilla del amanecer.

Durant la Guerra Civil, al Foment, no s’hi projecta cinema. Acabat el conflicte, gradualment i organitzades per la Falange, es reprenen les sessions. Tota la programació és cinema propagandístic del règim franquista. Abans d’encendre el projector, els assistents estan tots obligats a fer la salutació feixista.

Després de la Guerra Civil, l’entitat encarregà l’explotació de la sala d’espectacles a Miquel Tura, Manuel Vilatersana i Lluís Rabassa, successivament entre els anys 1934 i 1984. El 1967, a causa del seu estat ruïnós, es decidí tancar-lo i enderrocar-lo, amb l’acord previ entre la Parròquia de Santa Maria, propietària del solar, i el Foment Mataroní, l’arrendatari. En el mateix lloc se’n va aixecar un de nova planta, d’estructura funcional i moderna. La seva primitiva estructura isabelina no va poder subsistir a aquesta reforma estructural tan i tan important.

A causa de la complexitat de les obres, la inauguració s’endarrereix més temps del previst. El 5 d’abril de 1971, el flamant Foment Mataroní obria les seves portes al públic.

De l’antic Teatre Principal, només en va quedar l’entrada porticada del carrer Nou. La planta baixa es dedicà a dependències de la mateixa entitat i per a activitats polivalents. El primer pis estava majoritàriament ocupat per la sala d’espectacles, destinada al cinema i amb una cabuda de 637 persones assegudes en modernes i còmodes butaques.

A la part posterior de la platea, les butaques estan situades en forma d’amfiteatre. I al darrere de tot hi ha la cabina amb els dos projectors de cinema. L’esmentat projector Farraut seguí funcionant fins a començaments dels anys cinquanta en què se n’adquirí un de nou a la casa Ossa, el primer d’aquesta prestigiosa marca que arribava a Mataró, mentre que el projector vell passà al cinema del Col·legi de Santa Anna. Són anys d’èxit del Foment, i també d’altres cinemes de la ciutat. Vilatersana els gestiona amb entusiasme, contacta amb les distribuïdores, tria els films i procura, per al Foment, alguns films especials.

L’any 1984 s’arrenda el cinema als empresaris Salvador Casas i Arcadi Lluís. Mort el primer, el 1985, se’n fa càrrec el segon. Amb les millores realitzades arran d’aquest contracte d’arrendament, el Foment se situa a l’alçada de la resta de la ciutat. És la primera sala de tota la comarca en incorporar el modern sistema de so Dolby Stereo. També es millora la pantalla, l’ambientació i els serveis.

L'actualitat

El 2014 el Foment adquireix un projector digital 2D. Habitualment, cada cap de setmana, hi ha cinema al Foment. De manera assegurada els dilluns, en dues sessions de tarda i vespre. L’entitat procura que almenys un altre dia del cap de setmana també hi hagi projeccions.

(Aquest capítol s’ha elaborat gràcies als estudis de Manuel Cusachs i Corredor, a través dels seus llibres El cinema a Mataró i El Foment Mataroní i també als records de Manuel Vilatersana, amb una vida intensament lligada al cinema a la capital del Maresme i encarregat de la gestió i programació del Foment durant molts anys. No hagués estat sense la col·laboració de Ramon Salicrú i Puig.)

Imatges cedides per l'Arxiu Comarcal del Maresme:

• Imatge 1 - Autor: Enrich Regás
• Imatge 2 - Autor desconegut
• Imatge 5 - Autor: Antoni M.C.Canal

Història del cinema

Judit Terradellas al llibre L’Abans. La Bisbal d’Empordà. Recull gràfic 1867-1965, publicat per Efadós l’any 2005, fa un relat fantàstic del primer mig segle de vida del cinema Mundial. Aquí en reproduïm íntegrament alguns fragments..

“L’any 1914, el propietari d’una de les factories sureres més importants de la ciutat, Robert Mercader, situada al passeig Marimon Asprer, inicià la construcció de l’actual Mundial. En un principi, el local del cinema que fou edificat al costat de la fàbrica de taps, era una ampliació d’aquesta i albergava part de la maquinària utilitzada per a la transformació del suro. Poc temps després de la construcció del magatzem, l’empresari va quedar captivat per les possibilitats del nou art del segle XX, el cinema.

Aquesta fascinació convertí les noves sales de la fàbrica en un local de cinema i espectacles que oferí la possibilitat de gaudir del setè art als bisbalencs. Es transformà l’interior de l’antiga nau industrial i s’acomodà amb butaques, llotja i un cafè. A més, es bastí l’edifici amb una façana d’estil modernista, símbol inconfusible del Mundial, obra de l’arquitecte Martí Sureda, fill del responsable del projecte arquitectònic de les Voltes.

Els inicis del cinema a Can Mercader foren durant l’estiu de l’any 1912, en el mateix pati de la fàbrica de suro. Allà, l’Heliotema Olympia organitzà unes vetllades nocturnes amb projeccions de pel·lícules. En aquells moments, hi havia dos cinemes a la ciutat que proposaven projeccions de films al públic bisbalenc, el Pathé i l’Olympia, situats ambdós a les Voltes. A aquests calia afegir-hi el Mundial.

Dos anys després de les primeres projeccions al pati de la fàbrica, durant la fira de Cinquagesma del 1914, s’obrí el nou cinema. El dia de la seva inauguració, el Mundial va oferir un programa complet de cinema i varietats. El local es va convertir en una nova sala d’espectacles que estrenava, tal com deia en el programa d’actes, “magnífiques decoracions i un enllumenat espectacular”.

En els seus primers anys de funcionament, i sota la coordinació del mateix Robert Mercader, els bisbalencs acudien a la sala del Passeig per veure actuar estrelles italianes, en drames passionals que feien caure llàgrimes a més d’un. Més endavant a la pantalla del Mundial es projectaren films americans que responien al gènere d’intriga. Alguns eren dividits per episodis, i el cap de setmana següent a la primera projecció, en una llarga cua a la taquilla s’hi esperaven impacients els seguidors de les creacions cinematogràfiques nord-americanes.

Les pel·lícules sempre venien precedides de les revistes d’actualitats, com les Pathé o Eclair. Al final de cada sessió de cinema es presentava un número de varietats. Als anys trenta la societat de Francesc Sarís i Narcís Quintà, vinculada a la xarxa d’espectacles Cinaes, es feu càrrec del Mundial a més de l’altre cinema que funcionava aleshores, l’Olympia.

El Mundial va oferir pel·lícules amb noves figures com la Troupe Maypu-Espectacle, amb unes bellíssimes senyoretes que captivaven els cinèfils, actrius com Mary Pickford i Gloria Swanson i actors com Rodolfo Valentino i Douglas Fairbanks, que mostraven la seva elegància i bellesa a la pantalla, deixant impressionat al públic assistent. S’hi estrenaren grans èxits cinematogràfics, precedits dels noticiaris Verdaguer, Cinaes i Fox.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, els dos cinemes de la recent estrenada societat foren col·lectivitzats pels membres de la CNT. Un cop s’acabà el conflicte, els cinemes passaren a mans dels vencedors, els membres de la Falange. Després d’algunes gestions, els cinemes foren retornats als seus antics propietaris. Durant la festa major de 1939 s’obriren les portes de la sala per acollir de nou tots els amants del cinema i dels espectacles. Anys després, a finals de la dècada dels cinquanta, es va remodelar la sala: es retiraren l’antiga barana i la camarilla, s’estrenaren butaques noves i es va donar un pendent pronunciat a la platea.

Els anys de la postguerra i fins a finals dels anys seixanta, foren els més esplendorosos per als cinemes de la ciutat, ja que les seccions teatrals actives durant la República, com l’Escut o l’Ateneu, van ser clausurades pel nou govern franquista. Molts ciutadans es van veure obligats a canviar d’activitat en les seves estones de lleure. El teatre es va veure sovint substituït pel cinema, i això feia que les sales de projecció s’omplissin, fins i tot sobrepassant la seva capacitat”.

L’any 1979 el Mundial va tancar les seves portes i el 1986 va passar a propietat municipal, que va encarregar una reforma completa.

L'actualitat

Després de quasi tres dècades i havent testimoniat, tancat, els mandats de quatre alcaldes de tres partits polítics diferents, a finals de l’any 2007 el Mundial tornava a obrir les seves portes per a convertir-se en la sala teatral i cinematogràfica de referència de la capital del Baix Empordà. En l’actualitat, programat per l’Ajuntament, ofereix regularment estrenes, documentals i cinema infantil. També acull les projeccions mensuals del Cicle Gaudí.

(Amb la col·laboració de Judit Terradellas, Jordi Frigola i Maria Dolors Figueras)