No me pidas que te bese porque te besaré

L’Albert i l’Helena estan ultimant els detalls del seu casament, tot i que més aviat és ella qui s’està encarregant de tot, ja que l’Albert no només sent pànic escènic, sinó que a més comença a dubtar dels seus sentiments cap a ella. En David, el seu amic des de la infància, no fa més que insistir l’Albert per a que li expliqui la situació el més aviat possible a la seva futura esposa.

Davant la pressió, l’Albert busca refugi en l’únic que ara mateix el motiva: aprendre a tocar la guitarra, tot i la seva evident ineptitud musical. Aquesta obsessió per complir el seu únic somni abans de casar-se el portarà a apuntar-se a un curs de guitarra molt peculiar.

Els seus companys, tant l’Ekaitz, com el Pol, l’Andreu, la Carol i el Marcos són tan especials, que no només l’ajudaran a composar una cançó, sinó que a més li faran plantejar-se el que és realment important a la seva vida.