Les gravacions domèstiques d’una nena de tretze anys porten l’autora a reviure aquell estiu; la primera vegada que va ser conscient de la mirada externa, provocant un canvi irreversible en com es percebia a ella mateixa. A través de la veu en off, l’autora relata el seu testimoni, creant així un espai de diàleg i reflexió sobre la importància de la memòria col·lectiva.