L’Antonio i la Felisa porten junts tota la vida i ara que el seu estat de salut és fràgil tenen por de no poder cuidar-se mútuament. La possibilitat d’haver d’anar-se’n a viure a una residència d’avis apareix a l’horitzó com una amenaça. No todo es vigilia retrata l’amor en la vellesa, les nits d’insomni per la por a la soledat, a la mort i a la separació de l’estimat. El temor a deixar la vida en mans alienes i perdre la independència.