En els darrers anys, hem viscut un moviment global de denúncia contra les violències masclistes i LGBTI-fòbiques, especialment vers les violències sexuals, impulsat pel moviment #MeToo als Estats Units. Aquest moviment, que sorgeix precisament en la indústria del cinema, ha tingut una gran ressonància a Catalunya, també en el sector de les arts escèniques i del món audiovisual, amb múltiples denúncies públiques, tant individuals com col·lectives, per assetjament sexual i abús de poder patides per dones, infants, adolescents i persones LGBTI.

Gràcies a la seva valentia, s’ha fet evident la necessitat d’actuar amb fermesa per erradicar aquestes violències en un sector que, atesa la seva capacitat de ser agent de transformació social, ha de ser exemplar en una lluita que interpel·la a tothom. S’ha acabat la normalització d’aquestes violències i abusos de poder. S’ha acabat la seva invisibilització. S’ha acabat el silenci i el qüestionament del testimoni de les persones afectades.

En l’àmbit concret de les arts escèniques i del cinema a Catalunya, s’hi identifica un punt d’inflexió per l’eclosió pública del cas de l’Aula de Teatre de Lleida, amb l’únic precedent del cas del Teatre Lliure i, amb posterioritat, pels fets comesos en el marc de l’Institut del Teatre.

Davant d’aquestes situacions flagrants, tant la majoria de dones com les persones més joves de la professió han fet córrer aquestes línies vermelles molt més enllà, per exigir espais laborals segurs lliures de violències masclistes.

La importància d’un protocol guia en l’àmbit de l’audiovisual i les arts escèniques rau en el fet que cal organitzar una resposta eficaç per aturar immediatament les violències masclistes que s’estiguin vivint, garantir-ne la reparació integral i construir conjuntament un model d’actuació i d’abordatge amb plenes garanties de no repetició.
També implica un compromís de transparència per facilitar les dades requerides que garanteixin la monitorització de l’aplicació de les mesures preventives establertes.

La clau per a l’erradicació de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en el sector audiovisual (i en tota la resta) recau en la prevenció i la detecció precoç. Per aquest motiu, és fonamental que aquest protocol vagi acompanyat de formacions obligatòries dissenyades específicament per al sector audiovisual, per habilitar els i les caps de departament d’una producció tant per a la detecció com per a l’abordatge dels casos, així com un conjunt de xerrades de sensibilització a l’inici de les produccions per a totes les persones que formin part del projecte.

A més de l’especificitat de les mesures de prevenció plantejades, un valor afegit d’aquest protocol guia és l’especialització acreditada en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional de les persones a càrrec de la comissió d’abordatge. Per les característiques pròpies del sector i per tal de preservar les garanties d’imparcialitat dels procés, es recomana l’externalització d’aquesta comissió.

La Llei estableix que les violències masclistes són vulneracions dels drets humans de les dones, infants i adolescents com a manifestació de la discriminació i desigualtat, no només des del punt de vista individual sinó també col·lectiu, per la reproducció d’aquestes violències de manera sistemàtica. La llei defineix les formes de violència següents:

• Violència física: comprèn qualsevol acte de força contra el cos d’una persona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany. 
• Violència psicològica: tota conducta o omissió que produeix en una persona una desvaloració o un patiment, per mitjà d’amenaces, humiliació, vexacions, menysteniment, menyspreu, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
• Violència sexual: comprèn qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal creant unes condicions o aprofitant-se d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la voluntat de la persona, amb independència del vincle que hi hagi entre la víctima i l’agressor o agressors. 
• Violència digital: consisteix en aquells actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i el dret de les persones. Aquests actes causen danys psicològics i, fins i tot, físics; reforcen estereotips; danyen la dignitat i la reputació; atempten contra la privacitat i la llibertat d’obrar de la persona agredida; li causen pèrdues econòmiques, i obstaculitzen la seva participació política i la seva llibertat d’expressió. 

Aquestes formes de violències masclistes poden produir-se en espais públics o privats, laborals o d’oci, per això la llei reconeix com a àmbits específics de violències contra les dones, infants i adolescents el familiar, el de parella, el laboral, el digital, el comunitari, l’institucional, l’educatiu i el de la vida política i esfera pública de les dones.

En moltes ocasions la identificació és complexa per múltiples raons, per això davant de qualsevol dubte recomanem adreçar-se al Servei d’atenció als abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques. Aquest servei d’orientació psicològica i jurídica, engegat per l’Acadèmia del Cinema Català, és gratuït i confidencial. Les dades de contacte són:

Tel: 648526848
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Pots dirigir-te a la persona de referència de la teva empresa o al Servei d’atenció als abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques. Aquest servei d’orientació psicològica i jurídica engegat per l’Acadèmia del Cinema Català, és gratuït i confidencial.

Les dades de contacte són:

Tel: 648526848
Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

En cas de voler presentar una denúncia formal als Mossos d’Esquadra, recomanem demanar abans una orientació jurídica al Servei d’atenció.

Truca al Servei d’atenció. Cada cas i persona té la seva pròpia manera de gestionar les situacions i emocions viscudes. Per aquest motiu et recomanem adreçar-te al Servei d’atenció, on la psicòloga al càrrec, especialitzada en l’abordatge de les violències masclistes t’ajudarà a veure les diferents possibilitats segons el cas concret.

Quan una dona decideix explicar una situació d’assetjament, hem de tenir en compte que és un moment delicat: haver de compartir una experiència com aquesta amb algú que pràcticament no coneix és un moment difícil i sovint es pot reviure el sofriment. Els consells bàsics per rebre el relat són escoltar i acompanyar:

• Mostrant una actitud empàtica i comprensiva: no l’hem de jutjar ni qüestionar-la.
• Fent una escolta activa: l’hem d’escoltar pacientment i no hem de fer inferències personals.
• Reconèixent el relat i contenint-nos emocionalment:  no hem de mostrar ni sorpresa ni rebuig.
• Permetent que la víctima s’expressi amb les seves paraules.
• Preguntant de manera respectuosa.
• Agraint la confiança.
• Oferint suport de forma immediata. 

Us recomanem consultar aquest recurs: https://igualtat.upc.edu/ca/pla/responsables-igualtat/modul-formacio/persona-que-ha-patit-assetjament-o-violencia-masclista

El Servei d’atenció manté oberta una línia telefònica i una adreça de correu electrònic per a l'atenció a les víctimes i els/les testimonis d'agressions/assetjaments, hagin o no prescrit els fets. Està gestionat per una professional amb formació específica en psicologia i treball social que acull les demandes de les víctimes i els explica tots els recursos que el Departament posa al seu abast i que inclouen:

• Assessorament inicial tant jurídic com psicològic
• Llistat de recursos i punts d'atenció existents
• Teràpia grupal si s'escau 

Qualsevol persona que hagi patit un abús o assetjament pot:

• Escriure per mail a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
• Trucar o escriure un whatsapp al 648526848

Les professionals especialitzades que hi ha darrera el servei d'atenció i orientació a les víctimes son:

Aina Troncoso. Psicòloga i formadora, especialitzada en violències masclistes i en diversitat afectiva, sexual i de gènere. La seva trajectòria professional s'ha orientat a l'acompanyament de persones que han patit situacions d'abús, assetjament o violència, així com diferents malestars relacionats amb el gènere. Actualment, és la psicòloga referent del Departament contra els abusos de l'Acadèmia de Cinema Català, col·laboradora de la Unitat de Psicogènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i la professional de referència del Servei d'acompanyament psicològic per a estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya.

• Gestiona l'Espai d'acollida a les víctimes d'abús al sector audiovisual i de les arts escèniques. 
• Acull el primer contacte per poder orientar a la persona que truca
• En funció del cas realitza una sessió específica d'orientació psicològica i informa a la persona dels recursos públic i privats al seu abast per si considera que vol seguir algun tipus de teràpia. 

Carla Vall i Duran. Advocada penalista i criminòloga experta en drets humans i en l'abordatge i prevenció de violències masclistes. Compta amb més de 10 anys d'exercici professional en l'acompanyament a víctimes. Ha acompanyat prop de 700 víctimes en processos judicials i de reparació. Ha escrit el manual d'acompanyament a víctimes i supervivents "Trenqueu en cas d'emergència". El 2022 va ser reconeguda amb el premi Menina de Justicia feminista com a Millor jurista de l'Estat. Treballa amb nombroses entitats en l'àmbit de la cultura i l'esport per prevenir i eradicar les violències.

• En funció del cas realitza una sessió específica d'orientació jurídica i informa a la persona dels recursos públic i privats al seu abast per si considera que vol tirar endavant una denúncia.

IMPORTANT: El Servei d’atenció ofereix resposta a qualsevol consulta en un temps de 24h-48h. 

Sí. El Servei d’atenció t’ofereix orientació psicològica per poder identificar la teva situació i necessitats de manera que les puguis atendre al teu ritme.

Les persones de referència han d’estar formades en la detecció i abordatge de l’assetjament en l’entorn laboral.

L'Acadèmia oferirà diverses formacions gratuïtes amb totes les garanties professionals al llarg de l'any. Per informar-te’n, visita la nostra agenda o apunta't a la nostra newsletter ( i un link que vagi a l'agenda de recursos que vam comentar).

La comissió d’abordatge es crea ad hoc per a cadascuna de les situacions i ha d’estar formada per tres persones especialitzades en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones especialitzades en l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques dins l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge. 

La seva funció és recollir la informació del què ha passat per tal d’emetre una resolució que acordi o bé l’arxiu del procés (amb la possibilitat d’acordar mesures d’acompanyament i suport per a la persona que ha patit la situació, entre d’altres, suport psicològic, així com recomanacions de mesures preventives a l’empresa) o bé la incoació d’un procediment disciplinari, amb el trasllat a l’empresa on s’ha donat el cas. La seva resolució ha de recollir el resultat de les actuacions i les conclusions pertinents, juntament amb el recull de les mesures cautelars d’acompanyament acordades.

L’activació del procediment la pot demanar la persona afectada per la situació, un tercer testimoni de la conducta o qualsevol altra persona que hagi tingut coneixement de la situació, i també ho pot fer d’ofici la direcció de l’entitat, empresa o organització, sempre que tingui el consentiment de la víctima.

En els casos que la conducta pugui constituir delicte i es consideri que la víctima es troba en situació de risc, s’ha de procedir a denunciar els fets davant les autoritats competents, tal com indica l’article 18 de la Llei orgànica 10/2022, del 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual.

La comunicació amb el Servei d’Atenció per activar del protocol es pot interposar de manera escrita o verbal. En cas que sigui oral, qui la rep l’ha de recollir per escrit i qui la interposa l’ha de signar. No s’accepten comunicacions anònimes i hi ha de constar la identificació de la víctima o víctimes, del presumpte agressor o agressors, el relat dels fets, els possibles testimonis i la recopilació d’altres mitjans probatoris.

Si la comunicació s’ha presentat al Servei d’Atenció, aquest es posa en contacte amb l’empresa o l’organització en què treballa la víctima per comunicar-li l’obertura del procediment i recomanar-li mesures de protecció i actuació. Per obrir el procediment, el Servei d’Atenció convoca la Comissió d’Investigació, que es forma ad hoc per a cada cas concret. Paral·lelament pot proposar, si és el cas per les necessitats concretes de la víctima, mesures cautelars a l’empresa amb l’objectiu de protegir la víctima i evitar la repetició de la situació de violència.

La comissió ha d’estar formada per tres persones especialitzades en violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb perspectiva interseccional, i, recomanablement, externes a l’empresa on s’ha produït el fet: dues persones especialitzades en l’abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques dins l’àmbit psicològic i jurídic, respectivament, i una persona especialitzada en l’audiovisual amb experiència en rodatge.

Hi ha diverses cooperatives, entitats que ofereixen aquest servei.

La prevenció estructural estableix mesures transversals a tot l’equip, que van adreçades a promoure la conscienciació, la sensibilització, la formació i la informació relativa al protocol, les violències i les seves causes. Les mesures s’han de dissenyar amb perspectiva de gènere, de drets i interseccional. La identificació dels estereotips i prejudicis sexistes permet identificar els factors que justifiquen i contribueixen a la reproducció de violències, així com millorar-ne la detecció de casos. Queden incloses en les prevencions estructurals totes les polítiques d’igualtat i també els plans i mesures d’igualtat aplicats a les empreses.

Les mesures mínimes enfocades a la prevenció estructural que s’ha de garantir són:

• Fer ús del llenguatge inclusiu amb les persones treballadores.
• Fomentar i practicar el bon tracte entre l’equip, cuidant el tracte verbal i no verbal.
• Reconèixer el treball de totes les persones i fomentar l’aprenentatge respectuós.
• Garantir la sensibilització en la prevenció de violències masclistes o per raó de gènere (vegeu el punt 5.1.3). La sensibilització (que pot anar des de xerrades informatives o de sensibilització fins a formacions) s’ha de fer a tot l’equip, amb independència de la seva data d’incorporació al projecte. Consulteu els estàndards de les accions de sensibilització a l’apartat 5.2.11. Campanyes de sensibilització i edició de materials, del Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes.
• Dur a terme formacions específiques, especialitzades i avaluables en el seu impacte, en matèria de detecció i abordatge a totes les persones que siguin caps d’equip.
• En el moment de la contractació, cal lliurar a tot l’equip (incloent-hi proveïdors, agències de representació i figuració) un document amb indicacions sobre mesures de prevenció, així com pautes de comportament i eines en cas de trobar-se en una situació de violència masclista o LGTBI-fòbica [vegeu l’annex 5.4].
• Cada persona treballadora que participi en un projecte amb infants i adolescents ha de presentar un certificat oficial de delictes de naturalesa sexual abans de la contractació. És responsabilitat de la productora exigir-lo i de les persones treballadores presentar-lo (Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, modificada per la Llei 26/2015). Es pot obtenir mitjançant l’enllaç següent.
• Abans de la contractació s’han d’establir clarament els horaris laborals, les tasques, els salaris i les responsabilitats. Tenint en compte que a vegades els rodatges s’allarguen per inconvenients no previstos, s’han de preveure i negociar mesures de compensació.
• En els moments de rodatge són habituals les jornades llargues. En aquests casos cal fer reunions periòdiques dels i les caps de departament per ajustar els horaris quan s’escaigui, i propiciar espais de comunicació i revisió d’aquests.
• En els casos en què hi hagi pernoctacions, cal recordar per escrit a totes les persones membres de l’equip les pautes de comportament (vegeu l’annex 5.5).

La prevenció estructural estableix mesures transversals a tot l’equip, que van adreçades a promoure la conscienciació, la sensibilització, la formació i la informació relativa al protocol, les violències i les seves causes. Les mesures s’han de dissenyar amb perspectiva de gènere, de drets i interseccional. La identificació dels estereotips i prejudicis sexistes permet identificar els factors que justifiquen i contribueixen a la reproducció de violències, així com millorar-ne la detecció de casos. Queden incloses en les prevencions estructurals totes les polítiques d’igualtat i també els plans i mesures d’igualtat aplicats a les empreses.

Les mesures mínimes enfocades a la prevenció estructural que s’ha de garantir són:

• Fer ús del llenguatge inclusiu amb les persones treballadores.
• Fomentar i practicar el bon tracte entre l’equip, cuidant el tracte verbal i no verbal.
• Reconèixer el treball de totes les persones i fomentar l’aprenentatge respectuós.
• Garantir la sensibilització en la prevenció de violències masclistes o per raó de gènere (vegeu el punt 5.1.3). La sensibilització (que pot anar des de xerrades informatives o de sensibilització fins a formacions) s’ha de fer a tot l’equip, amb independència de la seva data d’incorporació al projecte. Consulteu els estàndards de les accions de sensibilització a l’apartat 5.2.11. Campanyes de sensibilització i edició de materials, del Llibre blanc de la prevenció de les violències masclistes.
• Dur a terme formacions específiques, especialitzades i avaluables en el seu impacte, en matèria de detecció i abordatge a totes les persones que siguin caps d’equip.
• En el moment de la contractació, cal lliurar a tot l’equip (incloent-hi proveïdors, agències de representació i figuració) un document amb indicacions sobre mesures de prevenció, així com pautes de comportament i eines en cas de trobar-se en una situació de violència masclista o LGTBI-fòbica [vegeu l’annex 5.4].
• Cada persona treballadora que participi en un projecte amb infants i adolescents ha de presentar un certificat oficial de delictes de naturalesa sexual abans de la contractació. És responsabilitat de la productora exigir-lo i de les persones treballadores presentar-lo (Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, modificada per la Llei 26/2015). Es pot obtenir mitjançant l’enllaç següent.
• Abans de la contractació s’han d’establir clarament els horaris laborals, les tasques, els salaris i les responsabilitats. Tenint en compte que a vegades els rodatges s’allarguen per inconvenients no previstos, s’han de preveure i negociar mesures de compensació.
• En els moments de rodatge són habituals les jornades llargues. En aquests casos cal fer reunions periòdiques dels i les caps de departament per ajustar els horaris quan s’escaigui, i propiciar espais de comunicació i revisió d’aquests.
• En els casos en què hi hagi pernoctacions, cal recordar per escrit a totes les persones membres de l’equip les pautes de comportament (vegeu l’annex 5.5).

Les empreses hauran d’establir un protocol per preveure i, en el seu cas, erradicar tots aquells comportaments i factors organitzatius que posin de manifest conductes d’assetjament en l’àmbit laboral. Això inclou l’activació del procediment corresponent en cas de rebre una comunicació per part de qualsevol treballador/a
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes en el seu article 48.1, fixa les mesures específiques per prevenir la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral a la feina:

1. Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral a la feina, i han d'incidir especialment en l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe, incloent-hi els comesos en l'àmbit digital.

Amb aquesta finalitat es poden establir mesures que s'han de negociar amb els representants dels treballadors, com ara l'elaboració i la difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes informatives o accions de formació.

2. Els representants dels treballadors han de contribuir a prevenir la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral a la feina, amb especial atenció a l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe, incloent-hi els comesos en l'àmbit digital, mitjançant la sensibilització dels treballadors i les treballadores davant d'aquest i la informació a la direcció de l'empresa de les conductes o els comportaments de què tinguin coneixement i que el puguin propiciar.

La CI es centra, en gran part, en la prevenció de violències masclistes, violència sexual i abús de poder i en la seguretat al voltant de la realització d’escenes íntimes que tinguin un nivell alt de vulnerabilitat, principalment física, per als/les/ils intèrprets. El nivell de vulnerabilitat es defineix contrastant una taula estàndard (per exemple, abraçada nivell 2, petó als llavis nivell 6, simulació d’acte sexual nivell 9) amb converses amb les persones implicades a l’escena (que poden fer variar aquesta “puntuació de vulnerabilitat”). Per altra banda, també es preocupa de fomentar un retrat igualitari, realista i divers de les relacions íntimes i sexuals. La feina de la coordinació d’intimitat està regida per la cultura del consentiment i atravessada pel feminisme, l'antiracisme i la diversitat sexo-afectiva.

*Es consideren escenes íntimes totes aquelles que contenen actes sexuals d'algun tipus (amb o sense contacte físic amb un altre intèrpret), nus o seminus, parts, avortaments o operacions mèdiques extremes, exploracions mèdiques, exposició d’una part del cos especialment vulnerable o sensible per a l’intèrpret, o escenes amb infants i adolescents menors de 16 anys que continguin exposició del cos o moments d’intimitat (no necessàriament de caire sexual) amb altres infants, adolescents o amb adults. En ocasions també es poden considerar escenes íntimes aquelles que representen situacions de violència masclista domèstica però és un debat obert dintre de la comunitat i un reflexe del moment de creació i creixement al que encara està subjecte aquest departament.

En el cas d’escenes íntimes és obligatòria la incorporació del departament de coordinació d'intimitat.

En cas que el projecte inclogui escenes íntimes, es demana la incorporació a l’equip, com més aviat millor, del departament de coordinació d’intimitat en la fase de preproducció (o abans, si és possible); la coordinadora d’intimitat ha de ser la cap d’aquest equip. Per la natura complexa de la feina, és responsabilitat de la producc