L’Arnau és un noi que viu en el seu món de paper. Submergit en una fràgil realitat viatja inconscientment cap a la deriva. Els seus companys de viatge són uns ocellets: pinsans, verdums, passerells i una cadernera que és l’esperança de la culminació del seu veritable esforç. Ningú no canta millor que ella, i això és el resultat d’hores de pacient i minuciós ensinistrament.

Però l’Arnau viu gairebé sense respirar, ja que una cosa molt més intensa li devora el cor: la seva mare, la Filo, és a la presó de Vad-Ras, a l’espera de judici, i de moment sembla que les coses no milloren.

Així que aquest noi, que viu amb la seva germana Sole en un barri de Barcelona en plena transformació, que somia despert mentre passa les tardes amb el seu germà Sergi, que se’n va amb el seu oncle Ramon al canòdrom de la Meridiana, elaborarà un pla per alliberar la seva mare de l’angoixa. I aquesta decisió el catapultarà amb cruesa cap a la realitat.