Als episodis anteriors, vàrem deixar la Mari amb dues notícies de primera plana: el seu embaràs i la mort de Franco. Dues notícies d’aquesta envergadura poden fer canviar una vida, i la Mari no és una excepció. Sense motiu de reivindicació urgent, la Mari es llença a la criança i guarda del seu nadó amb la mateixa empenta amb què abans va decidir deixar el seu analfabetisme o lluitar per un barri digne. Però els marrecs exigeixen menys, i la Mari troba a faltar una vida més viscuda. L’Enric proposa a la Mari una fugida a Alosno per tractar de despertar-la d’alguna manera. Es retroben amb la Pepa i el Pedro a les processons de Setmana Santa. Al poble, la germana de la Mari i el seu marit viuen moments de gran angoixa: la mina es tancarà i el poble morirà amb ella.

Un altre cop a Barcelona, quan la Mari descobreix que la seva petita Mariona sobreviu, i inclús engreixa, quan en tenen cura son pare i sons germans, sortirà del seu tancament i tindrem la Mari de sempre, la que té molt clar que una persona no és ningú si no pot defensar-se amb la paraula i els raonaments. La història diària d’un país li va donant raons de pes.

Per aquest motiu, la Mari esdevé mestra, i fins i tot arribarà a ser directora d’una escola. Aquesta serà la seva lluita en la nova etapa. Una lluita plena de batalles: el programa que se li imposa per ser mestra, les noves tendències pedagògiques, un personal docent més atent a les teories que a l’ exercici diari de ser a les aules…