L'any setanta-tres, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L'escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia, s'havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets. Però aquella tarda, estranyament, s’obrí i en compartí molts.
