Ferran Calvet, un jove científic català, passa de donar classes a la Universitat de Santiago a l’exili forçat l’any 1936. En un acte difícil d’entendre, dos anys després, i en plena guerra civil, decideix tornar a Galícia amb la seva família per assumir la direcció científica de Zeltia, una empresa farmacèutica de nova creació. La tornada suposarà, després d’uns primers moments d’incertesa en un calabós franquista, la terrible frustració de ser allunyat de la seva càtedra universitària. Tanmateix, la seva tasca al capdavant de Zeltia comportarà avenços científics de primer ordre que li permetran recuperar el seu lloc a les aules.