El Pepe ha sortit del psiquiàtric després de pagar condemna per robar per treballar. Únicament la solidaritat de l'Antonio, activista amb diversitat funcional, li permet construir una vida fràgil sobre la qual projectar noves il·lusions. No obstant això, la seva necessitat d'encaixar en un món sense sentit es converteix en una tasca desesperada. L'horitzó de la seva anhelada “normalitat” resulta inassolible. La relació amb l'Antonio interpel·la la seva mirada sobre la vida, convidant-li a reconèixer-se com anomalia i inventar una bogeria major, per viure.