Salvador Mallo, cineasta al final de la seva carrera, viu un seguit de retrobaments que el transporten al passat: la seva infantesa als anys 60, el primer desig, el primer amor adult ja a Madrid, als anys 80, l’escriptura com a única teràpia per oblidar l’inoblidable, el primerenc descobriment del cinema i l’incommensurable buit davant la impossibilitat de continuar rodant.